La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra venecianogenovesa.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Quart
Guerra venecianogenovesa
Batalla de Quart (Mediterrani central)
Batalla de Quart
Batalla de Quart
Batalla de Quart
Coord.: 39° 14′ 0″ N, 9° 11′ 0″ E / 39.23333°N,9.18333°E / 39.23333; 9.18333
Tipusbatalla
Data24 de juny a 22 de desembre de 1354
Coordenades39° 13′ 59″ N, 9° 10′ 59″ E / 39.233055277778°N,9.1831108333333°E / 39.233055277778; 9.1831108333333
LlocQuart
ResultatVictòria catalana
CampanyaRevolta de Sardenya
Bàndols
Sards Jutjat d'Arborea Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Bernat II de Cabrera
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Marià IV d'Arborea el 1353 durant la guerra venecianogenovesa va capgirar la seva política i es va oposar a la dominació catalana, lluitant contra Gerard Gherardeschi, vassall lleial a la Corona d'Aragó, i va atacar (al sud) Castel di Castro però fou rebutjat i en va iniciar el setge; tot seguit va atacar el nord aliat amb els Dòria i va conquerir l'Alguer amenaçant Sàsser el 1354. La derrota genovesa a la Batalla naval de Port del Comte va permetre la reconquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar de capità Gispert de Castellet amb una guarnició i va marxar amb els presoners, les galeres pròpies i les capturades en direcció a Càller, però tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebel·là massacrant la guarnició, i Gispert de Castellet va fugir a Càller perseguit pels revoltats mentre Marià iniciava una lluita de guerrilles i emboscades.

La batallaModifica

Bernat II de Cabrera va fer armar les companyies a cavall i d'infanteria que estaven a Caller i acompanyat de Gilabert de Centelles i de Castellet, Olf de Pròixida, Ot de Montcada i de Montcada, Francesc de Perellós va sortir a l'encontre dels revoltats, entre set-sents i vuit-cents homes a cavall i nombrosos infants,[1] trobant-se a Quart.[2] Els catalans van derrotar els revoltats, provocant-los mil cinc-centes baixes.[1]

ConseqüènciesModifica

Preveient un atac genovès a Sasser, Bernat II de Cabrera va enviar Bonanat Descoll amb vuit galeres, que van desembarcar la tropa a Porto Torres per reforçar la ciutat, governada per Riambau de Corbera. Reunides de nou les galeres, amb tota la tropa reforçant les places fortes, va retornar amb la flota a Catalunya, trobant-se amb el rei a València.[1]

L'estol reial, comandat per Pere III el Cerimoniós i compost per 100 galeres i 12.000 homes es va concentrar a Roses, d'on va sortir el 15 de juny de 1354, arribant a l'Alguer el 22 de juny, on es van unir 30 galeres venecianes que van iniciar el setge el 24, contra una ciutat defensada per sards i genovesos, de la que fou expulsada tota la població.[3]

La ciutat fou repoblada des del Penedès i el Camp de Tarragona, assegurant d'aquesta manera una ciutat lleial a Pere el Cerimoniós. Marià va iniciar una lluita de guerrilles i emboscades, fins que el 1355 es va signar la pau de Sanluri que establia la partició de l'illa[4] per la que Marià IV d'Arborea renunciava a l'Alguer.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (en castellà). vol. VIII, p. cap. LIII. 
  2. Rafael Martín de Viciana i Joan Iborra, Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, p.24
  3. Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.150. ISBN 84-232-0655-6. 
  4. Històries de Catalunya, La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gènova.