Cos de Nissl
Un cos de Nissl, també anomenat substància de Nissl o substància basòfila,[1] és un tipus de cos granular gran que es troba a les neurones. Aquests grànuls estan constituïts per reticle endoplasmàtic rugós i ribosomes lliures en espiral, i són un lloc de síntesi proteica.[2] S'anomenen així en honor de Franz Nissl, el psiquiatre alemany que els va descobrir el segle xix.[2]
| Identificadors | |
|---|---|
| MeSH | D009562  |
Els cossos de Nissl es poden visualitzar amb un mètode de tinció selectiva desenvolupat per Nissl, la tinció de Nissl. S'usa un colorant d'anilina per marcar grànuls d'ARN extranuclears. Aquest mètode de tinció és útil per localitzar el soma de les neurones, ja que els cossos de Nissl es localitzen en el citoplasma del soma i de zones de les dendrites properes al soma, però no a l'axó ni al con axonal.[3] A causa de les propietats basòfiles de l'ARN (afinitat per substàncies bàsiques), els cossos de Nissl (i en conseqüència el soma neuronal) es tenyeixen de blau amb aquest mètode.
Els cossos de Nissl mostren canvis a conseqüència de determinades condicions fisiològiques. En condicions patològiques poden arribar a dissoldre's i desaparèixer (cromatòlisi).[4]
Funció modifica
La funció dels cossos de Nissl s'associa a la que té el reticle endoplasmàtic rugós en altres cèl·lules: els poliribosomes lliures dels cossos de Nissl sintetitzen proteïnes per a ús intracel·lular mentre que els associats a membrana sintetitzen proteïnes excretables.[4]
Referències modifica
- ↑ «Cos de Nissl». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 2,0 2,1 John H. Byrne; James Lewis Roberts From Molecules to Networks: An Introduction to Cellular and Molecular Neuroscience. Academic Press, 23 de gener de 2009, p. 20–. ISBN 978-0-12-374132-5 [Consulta: 15 novembre 2013].(anglès)
- ↑ Wolfgang Kühnel. Color Atlas of Cytology, Histology, and Microscopic Anatomy. Thieme, 2003, p. 182–. ISBN 978-3-13-562404-4 [Consulta: 4 gener 2013].
- ↑ 4,0 4,1 T. Herdegen; J. Delgado-Garcia Brain Damage and Repair: From Molecular Research to Clinical Therapy. Springer, 25 maig 2005, p. 37–. ISBN 978-1-4020-1892-3 [Consulta: 4 gener 2013].