Cova de les Grajas
La cova de les Grajas és una formació càrstica espanyola situada al voltant de Archidona ( Màlaga), a la falda de la muntanya del mateix nom, un dels que conformen la serra del Conjur. L'altitud de la cova és de 775 msnm i està formada per una enorme boca que, encara que té una profunditat considerable, gaudeix de llum natural en tot el seu interior i una petita cova al fons, d'escassa entitat.
(es) Cueva de las Grajas  | ||||
| Tipus | Cova, monument, assentament humà i art rupestre | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Archidona (Província de Màlaga) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 12 novembre 1985 | |||
| Identificador | RI-51-0011301 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 29 juny 1985 | |||
| Identificador | RI-51-0011301 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 25 juny 1985 | |||
| Identificador | RI-51-0011301 | |||
Les excavacions arqueològiques van ser efectuades pel professor Luis Benito del Rei, de la Universitat de Salamanca, entre 1972 i 1976, sent interrompudes per falta de pressupost, malgrat la prometedora riquesa del jaciment.[1] Actualment no hi ha publicada cap monografia completa sobre els resultats d'aquestes, només es coneixen alguns articles sobre temes molt concrets.
- L'estratigrafia arqueològica ha estat estudiada pels professors Sants Frances i Taula Morillo, ambdós, també, de la universitat de Salamanca.[2] S'han establert nou nivells arqueològics, sent el de base estèril i els altres més o menys fèrtils, el nivell més potent i més ric és el denominat nivell 6, format per una bretxa de compactació relativament baixa amb nombrosos cants angulosos de material calcari - dolomític dins d'una matriu argilosa, carbonatada de textura franc-argilosa i edafizada, en haver estat part del sòl d'habitació de la cova en època prehistòrica.
- La indústria lítica pertany al Mosterià, tenint particularitats especialment importants per al coneixement d'aquesta cultura a la península Ibèrica. Des del punt de vista tècnic i tipològic, les peces de les Grajas s'inscriuen dins de la idea que tanca el Mosterià tipus Quina. Encara que no hi ha datacions absolutes, la microfauna ha permès establir que la seqüència d'aquesta cova és molt àmplia, sent el primer lloc de la península i, probablement, d'Europa, on es va plantejar la idea d'un Mosterià molt antic, que es va desenvolupar des de la glaciació de Riss (és a dir, més de 200 000 anys d'antiguitat) fins a la primera meitat de la glaciació de Würm.
Tot i caràcter d'una monografia detallada, aquest jaciment arqueològic ha de ser considerat de summa importància dins del Paleolític ibèric per diverses raons, entre elles proposem alguns exemples:
- Va ser el primer en què es va plantejar, a mitjans dels anys 70 la possibilitat que el Musteriense europeu fos molt més antic del que es venia defensant en cercles acadèmics, proposant-se una datació Riss segons els estudis sobre la mircrofauna de[Cal aclariment] amb totes 6 per J. Michaux (de la Universitat de Montpeller) i de Nieves López (del CSIC). D'aquesta manera s'endarreria la presència de neandertals a Espanya més enllà dels 200.000 anys d'antiguitat.[3] Proposta que el temps i els descobriments han anat consolidant, de manera que el que en aquella època es considerava alguna cosa insòlit, ja és acceptat per la majoria dels especialistes.[4]
- Va ser un dels primers jaciments espanyols en els quals es donen a conèixer treballs en os pertanyents «a un Musteriense molt antic, probablement Riss, època en la qual les manifestacions artístiques i els útils d'os són molt escassos».[5] A la data de la publicació, al marge de les peces de Torralba ( Sòria), el panorama es reduïa a la presència de llapis d'ocre o colorants aplicats a alguns utensilis. Afortunadament, ja hi ha nombroses troballes que acompanyen complementen a aquests de les Grajas (vg: La Solana del Zamborino, Pinilla del Valle, Cau del Duc de Torroella ...).
- L'aprofundiment del coneixement dels estris com a elements dinàmics dins de la cadena operativa, que sofrien canvis de forma al llarg de la seva vida activa, revifats i retocs que fan que la concepció estàtica del tipus lític es quedi obsoleta davant d'una idea de peça canviant al llarg de la seva cadena operativa.[6]
Referències modifica
- ↑ Benito del rei, Luis «Informe preliminar i provicional de les excavacions al jaciment musteriense de la cova de "les Grajas", en Archidona (Màlaga)». Noticiari Arqueològic Hispà, Prehistòria 5, 1976. ISSN 0211-1748.. Madrid.
- ↑ Sants Francès, F. i Taula Morillo, A.. Estudi geològic de l'excavació de la cova de "les Grajas", en Archidona (Màlaga). No publicat, 1976.
- ↑ Benito del rei, Luis «Fractura intencional a l'extrem de determinats útils al Mosterià de la Cova de "Les Grajas", en Archidona (Màlaga)». Mainake, II-III, 1980. Pàgina 7 i nota 3 de la pàgina 13..
Sevilla García, Paloma. Els quiròpters de cova de les Grajas, Archidona (Màlaga). Tesi doctoral, no publicada, 1983. Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Madrid.
Bailón, S.. Amphibiens et rèptils du Plicocène et du Quaternaire de France et d'Espagne: mise en place et evolution des faunes. Tesi doctoral, no publicada, 1991. Universitat de Paris VII. - ↑ Els neandertals podrien tenir el seu origen a Espanya
- ↑ Benito del rei, Luis «Os gravat i os perforat al Mosterià de la Cova de "Les Grajas", en Archidona (Màlaga)». Studia Zamorensia, Número 5, 1984. ISSN 0214-736X..
- ↑ Benito del rei, Luis «Outils fractures intentionennellement dans le Mustérien de la grotte de "les Grajas", à Archidona (Màlaga)». Bulletin de la Société Préhistorique Française, Tom 79, 1982. ISSN 0249-7638.. Pàgines 231-239.