Cresques Abraham
Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387)[1] fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu. Era d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics. Protegit pels reis Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida sèrie de cartes geogràfiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li'n són atribuïdes d'anònimes, alguna amb prou fonament com el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 juliol 1325 (Gregorià)  Palma (Corona d'Aragó) |
| Mort | març 1387 (Gregorià) (61 anys) Palma, Mallorca |
| Dades personals | |
| Altres noms | Abraham Cresques |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geografia i cartografia |
| Ocupació | cartògraf, il·lustrador, geògraf |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Jafudà Cresques |
La seva vida és poc coneguda. És un dels caps de fila de l'escola mallorquina de cartografia, de la qual el moment àlgid se situa al segle xiv. Era mestre de les cartes del rei d'Aragó. El fet que sigui l'autor de l'Atles català, present a les col·leccions del rei de França Carles V el 1380, continua sent incert. Però ha satisfet als anys 1380 encàrrecs similars per als reis de França i d'Aragó. El seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme el 1391 (durant la revolta mallorquina de 1391), va ser mestre de les cartes nàutiques de la corona d'Aragó.
Al nord de l'illa de Mallorca, una muntanya submergida porta el nom de mont dels Cresques, en homenatge a ell i al seu fill.
ObresModifica
L'Atles català és l'obra que s'atribueix a Cresques amb una major seguretat, però els investigadors també han suggerit que almenys cinc mapes més podien ser obra seva, del seu fill o del seu taller.[3]
- Carta veneciana, cartografia portolana conservada a la Biblioteca Veneciana a Itàlia.
- Carta florenciana, cartografia portolana conservada a la Biblioteca Nacional Central de Florència a Itàlia.
- Carta napolitana, cartografia portolana conservada a la Biblioteca Nazionale Vittorio Emanuele III de Nàpols (Itàlia).
- Mapa d'Istanbul, fragment d'un mapamundi conservat al palau de Topkapı a Istanbul.
- Carta de París, cartografia portolana conservada a la Biblioteca Nacional de França a París.
Igual que l'Atles, aquests cinc mapes no estan signats i no tenen data, però se situen al darrer quart del segle xiv. Malgrat que les similituds entre aquests són evidents, existeix la possibilitat que fossin fets per diversos tallers.[3]
-
Carta de Venècia
-
Carta de Nàpols
-
Carta de París
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cresques Abraham |
- ↑ «Cresques Abraham». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Farradellas, Víctor; Sobrequés, Jaume «Quan la cartografia es torna obra d'art». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.58-59. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 3,0 3,1 Campbell (2011)
BibliografiaModifica
- Campbell, T. (2011) "Anonymous works and the question of their attribution to individual chartmakers or to their supposed workshops", en línia.
- Pujades i Bataller, Ramon J. (2007) Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada. Barcelona.