Creu de terme d'Horta

creu de terme a Barcelona

La creu de terme d'Horta es troba al barri d'Horta de Barcelona (districte d'Horta-Guinardó). Va ser construïda el 1952 per l'arquitecte Adolf Florensa, en substitució d'una anterior destruïda durant la Guerra Civil Espanyola. Altres fonts apunten que el seu autor va ser Joan Fontbernat.[1] Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/2726.[2]

Infotaula d'obra artísticaCreu de terme d'Horta
Creu terme Horta.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscreu de terme Modifica el valor a Wikidata
CreadorAdolf Florensa i Ferrer
Creació1952 Modifica el valor a Wikidata
Mètode de fabricacióArquitectura i Escultura
Gènerehistoricisme Modifica el valor a Wikidata
Dimensions4,49 x 2,98 -diam.- (total), 3,70 x 0,61 x 0,61 (figura), 0,79 x 2,98 -diam.- (base)
Bé Cultural d'Interès Local
Data21 juliol 2000
Identificador42470
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer de Campoamor / Avinguda de l'Estatut de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 08″ N, 2° 09′ 14″ E / 41.435471°N,2.15393°E / 41.435471; 2.15393

Història i descripcióModifica

Horta va ser un municipi independent fins al 1904, data en què va ser agregat a Barcelona. La creu de terme que se situava a la seva entrada va haver de ser confeccionada en diverses ocasions: el 1835 va ser destruïda en el transcurs dels motins anticlericals d'aquell any, i de nou el 1936, a l'inici de la Guerra Civil. El 1952 es va instal·lar l'actual creu al carrer de Campoamor, obra de l'arquitecte municipal Adolf Florensa. Va ser inaugurada el 21 de setembre d'aquest any pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb l'assistència del tinent d'alcalde Manuel Jaumar de Bofarull, el governador militar, el general Galvís, i el coronel Antonio Salgado en representació del governador civil. L'obertura de l'avinguda de l'Estatut de Catalunya, poc abans dels Jocs Olímpics de 1992, va obligar a desplaçar la creu uns metres. El 1999 va ser objecte d'un acte vandàlic, però poc després va ser restaurada.[3]

D'inspiració medieval, la creu es troba sobre una graderia vuitavada de tres esglaons, sobre la qual se situa una base prismàtica igualment octogonal, amb un plint i el fust de la columna també octogonals. El capitell conté un tambor amb quatre personatges separats per escuts heràldics i fulles d'acant: es tracta d'un bisbe, un rei —possiblement Pere IV d'Aragó, pel punyal que porta—, un falconer i sant Andreu, recognoscible per l'atribut del seu martiri, una creu en aspa. Finalment es troba la creu, que és llatina i flordelisada, decorada també amb fulles d'acant, i amb la representació de Crist crucificat en un costat i de la Mare de Déu en l'altre.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Creu de terme d'Horta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2017].
  2. «Creu de terme». [Consulta: 11 setembre 2016].
  3. Lecea et al., 2009, p. 246.
  4. Jaume Fabre, Josep M. Hortes i Sebastià Goday. «Creu de terme d'Horta». [Consulta: 11 setembre 2016].

BibliografiaModifica

  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creu de terme d'Horta