Cristina Guzmán (pel·lícula de 1968)

pel·lícula de 1968 dirigida per Luis César Amadori

Cristina Guzmán és una pel·lícula espanyola dirigida per Luis César Amadori amb un guió basat en la novel·la de Carmen de Icaza Cristina Guzmán, profesora de idiomas, estrenada l'11 de novembre de 1968. Es tracta d'una nova versió de la pel·lícula dirigida per Gonzalo Delgrás el 1943. Marca un punt d'inflexió en la carrera del seu protagonista, Rocío Dúrcal, a l'ésser aquesta la seva primera pel·lícula qualificada com per a majors de 18 anys.[1][2]

Infotaula de pel·lículaCristina Guzmán
Fitxa
DireccióLuis César Amadori Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticEduardo Torre de la Fuente Modifica el valor a Wikidata
ProduccióLuis Sanz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióCarmen de Icaza i Jesus Maria Arozamena Berastegi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAntonio L. Ballesteros Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAntonio Ramírez de Loaysa Modifica el valor a Wikidata
VestuariManuel Pertegaz Ibáñez Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSuevia Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 novembre 1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCristina Guzmán Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0062834 Filmaffinity: 319672 Letterboxd: cristina-guzman Allmovie: v140143 TMDB.org: 327558 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Cristina (Rocío Dúrcal), després de quedar vídua amb un nen petit, ha de dedicar-se a la docència d'idiomes per a sobreviure. Un dia és descoberta per un jove anomenat Alfonso (Arturo Fernández), que la convenç perquè suplanti la personalitat de la seva desapareguda encunyada Mara (també interpretada per Rocío Dúrcal) –amb la qual mostra una impressionant semblança física– i així aconseguir la recuperació anímica i física del seu germà Javier (Emilio Gutiérrez Caba), el marit abandonat, que sofreix una malaltia del cor. Durant un temps, la mascarada funciona, però tot es complica quan la veritable Mara fa acte de presència.[3]

Repartiment modifica

Premis modifica

Als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1968 Mònica Randall hi va guanyar el premi a la millor actriu secundària.[4]

Referències modifica

  1. Bentley, Bernard. A Companion to Spanish Cinema. Boydell & Brewer, 2008. p. 162
  2. Cristina Guzmán a sensacine.com
  3. Cristina Guzmán a Fotogramas
  4. Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 162-166

Enllaços externs modifica