Cristina Pardo Virto
Cristina Pardo Virto (Pamplona, 5 de juliol de 1977) és una periodista i presentadora navarresa. Ha cobert la informació del PP per a La Sexta Noticias i presenta Al rojo vivo en absència d'Antonio García Ferreras.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Cristina Pardo Virto 5 juliol 1977 (46 anys)Pamplona (Navarra) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Formació | Universitat de Navarra |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista i presentadora de televisió |
| Activitat | 2006 – |
| Mitjans | La Sexta (2006-actualitat) |
| Obra | |
| Programa | La Sexta Noticias, Al rojo vivo |
Obres destacables Los años que vivimos PPeligrosamente (2014) | |
Premis Candidata a millor reporter dels Premis de l'Acadèmia de Televisió 2013.[1] | |
  | |
Biografia modifica
El seu interès pel periodisme comença quan era petita i escoltava el programa de José María García amb el seu pare i germans. En un primer moment volia ser periodista esportiva. Va estudiar periodisme a la Universitat de Navarra.[2]
Va començar treballant amb Antonio Herrero en els micròfons de la cadena Cope, al programa La Mañana. Més tard, i en la mateixa cadena, va treballar amb Luis Herrero i amb Federico Jiménez Losantos.
Durant els seus anys de facultat, va fer una entrevista per fer pràctiques amb Antonio García Ferreras, i, encara que finalment va recalar a la cadena Cope, no van perdre el contacte. Així, el 2006 va abandonar la ràdio i va començar a formar part de l'equip de La Sexta Noticias, per a la secció de política i, en concret, des de 2008 cobrint la informació del PP.
Ha fet monòlegs en els sopars de l'Associació de Periodistes Parlamentaris en els anys 2012, 2013 i 2014.
Durant les vacances de la Setmana Santa de 2013, va tenir l'oportunitat d'estrenar-se com a presentadora del programa de televisió Al rojo vivo substituint Antonio García Ferreras. Des de llavors és l'encarregada de presentar-ho en la seva absència.[3] García Ferreras era seguidor de Mourinho en la seva etapa com a entrenador del Reial Madrid, i, en considerar-se la segona de Ferreras del programa, va començar a usar el sobrenom "Karanka" en Twitter per anunciar les seves aparicions per substituint-ho.
Col·labora habitualment al programa La Sexta Noche des de 2013 en la secció d'entrevistes a persones rellevants del panorama polític.
El 3 d'abril de 2014 va sortir a la venda el seu primer llibre, Los años que vivimos PPeligrosamente, sobre les relacions del Partit Popular amb la premsa.[4]
Des del 14 de juny de 2014, participa els dissabtes al programa de ràdio A vivir que son dos días, de la Cadena SER, amb la secció "Diccionario de conceptos políticos".
El 15 de setembre de 2014 estrena la secció "Liándola Pardo" a Al rojo vivo, secció en clau irònica sobre temes d'actualitat política, que s'emet quan Antonio García Ferreras condueix el programa, i que no té periodicitat fixa.[5]
Durant la primera setmana del mes d'octubre de 2014, va formar part de l'equip que es va desplaçar a la Fundació Vicenç Ferrer, a Anantapur (Índia), amb motiu del programa especial que va fer Àngels Barceló a Hora 25, de la Cadena SER, sobre la situació de les dones en l'Índia.[6]
Des de setembre de 2021 presenta el programa Más vale tarde, a La Sexta.
Referències modifica
- ↑ «Los que optan y los que seguro no se lo llevaran» (en castellà). Vertele. Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 16 desembre 2016].
- ↑ «Cristina Pardo» (en castellà). Me gusta leer. [Consulta: 16 desembre 2016].
- ↑ «Cristina Pardo hace falta caricaturizarla» (en castellà). Diario de navarra.
- ↑ «Cristina Pardo echa a temblar al pp con su libro de intringulis» (en castellà). El Semanal didgital. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 16 desembre 2016]. Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Cristina Pardo abre tenderete propio en al rojo vivo de Ferreras». El Semanal digital. Arxivat de l'original el 2014-10-06 [Consulta: 22 novembre 2015]. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Còpia arxivada» (en castellà). Cadena Ser. Arxivat de l'original el 2014-10-06 [Consulta: 22 novembre 2015].
Enllaços externs modifica
- Lloc web de llibre Los años que vivimos Peligrosamente Arxivat 2015-11-22 a Wayback Machine. (castellà)