Viquipèdia

Critèrium Montseny-Guilleries

El Critèrium Montseny-Guilleries fou una prova de ral·li que es disputà anualment entre 1971 i 1984 pels voltants del Massís del Montseny i Les Guilleries. Organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya, la prova tenia la el centre neuràlgic a Viladrau (Osona) i era puntuable per als Campionats de Catalunya i d'Espanya de Ral·lis.[1] Després de ser un dels esdeveniments més populars i esperats a la seva època, el Critèrium va acabar per desaparèixer el 1985, en fusionar-se amb el Ral·li de Girona.[2]

Critèrium Montseny-Guilleries
Cartell de l'edició de 1975
ÀliesCritèrium Guilleries
CategoriaRal·li
LlocMassís del Montseny i
Guilleries
Centre/SortidaViladrau, Osona
OrganitzadorRACC
PuntuableCampionat d'Espanya
i de Catalunya
Historial
1a Edició1971
Edició final1984
Total d'edicions14
Darrer guanyadorAntoni Zanini
Rècord victòriesAntoni Zanini (6)

Història

modifica

Un "Critèrium" és una mena de ral·li que difereix d'un de convencional pel fet que l'itinerari s'estructura en un bucle tancat de carreteres, el qual s'ha de recórrer diverses vegades.[3][4] Això permet muntar una competició amb pocs trams cronometrats, la qual cosa facilita la feina als organitzadors i permet al públic de veure més vegades els pilots en acció. El 1971, a iniciativa de Miquel Arnau, el RACC i l'Ajuntament de Viladrau, aquesta nova fórmula es va introduir a Catalunya amb el "I Critèrium Guilleries", un experiment molt innovador a l'època que va obtenir un gran èxit i va marcar el món dels ral·lis.[5] Ja des de la primera edició, la prova fou puntuable per al Campionat d'Espanya -llavors anomenat Campionat d'Espanya de conductors de ral·lis. Disputada del 13 al 14 de març, era la quarta cursa del calendari de 1971 i hi van participar 49 pilots, els quals havien de completar un recorregut total de 585,6 km (174,6 de cronometrats), repartits en dotze trams.[6]

La segona edició discorria per un itinerari de 454 km (206 de cronometrats) i hi van competir 62 equips.[3] De cara a la tercera edició, la prova fou rebatejada amb el seu nom definitiu ("Critèrium Montseny-Guilleries") i passà a puntuar per al campionat estatal amb coeficient 5. Hi participaren 75 equips i el recorregut augmentà a 506 km i 13 trams cronometrats. El 1975, el recorregut tornà a augmentar, aquest cop fins als 550 km amb 12 trams cronometrats. La participació també augmentava any rere any: el 1976 hi hagué 96 equips inscrits i el 1977, 128 (110 dels quals van prendre la sortida). Aquell any, la prova va puntuar al campionat estatal amb coeficient 3,5 i el recorregut es reduí fins als 422 km.

El 1979 se'n va disputar un tram de terra als terrenys on s'havia pensat inicialment de construir el Circuit de Catalunya, a Vilobí d'Onyar. L'edició de 1980 fou polèmica a causa dels abandonaments per sortida de pista de nombrosos participants, entre ells els principals favorits, per culpa de la bretolada d'uns espectadors que van tirar terra en un revolt de la carretera. Antoni Zanini va ser dels primers a perdre el control del cotxe en aquell tram, però va poder reconduir la situació i continuà la cursa fins a la victòria final.[7] A les dues darreres edicions de la prova es va mantenir l'alta participació habitual, amb 96 equips el 1983 i 99 el 1984.

Palmarès

modifica
Any Edició Pilot Copilot Cotxe Camp.
1971 1r Critèrium Guilleries[6]   Jordi Pla   Luis Jackson Alpine-Renault 1600 Esp
1972 2n Critèrium Guilleries[1][3]   Agustí Boix[8]   Salvador Servià SEAT 1430 Esp
1973 3r Critèrium Montseny-Guilleries[9]   Joan Aleix   Lluís Marginet Porsche 911 S Esp
1974 4t Critèrium Montseny-Guilleries   Marc Etchebers[10]   Marie-Christine Etchebers Porsche 911 Carrera 3.0 Esp
1975 5è Critèrium Montseny-Guilleries   Antoni Zanini[11]   Eduardo Martínez-Adam SEAT 1430-1800 Esp
1976 6è Critèrium Montseny-Guilleries   Antoni Zanini[12]   Juan José Petisco SEAT 1430-1800 Esp
1977 7è Critèrium Montseny-Guilleries   Jorge de Bagration[13]   Manuel de Barbeito Lancia Stratos HF Esp
1978 8è Critèrium Montseny-Guilleries   Antoni Zanini[14]   Juan José Petisco Fiat 131 Abarth Esp
1979 9è Critèrium Montseny-Guilleries[15]   Jorge de Bagration[16]   Núria Llopis Lancia Stratos HF Esp
1980 10è Critèrium Montseny-Guilleries[17]   Antoni Zanini[7]   Jordi Sabater Porsche 911 SC Esp
1981 11è Critèrium Montseny-Guilleries   Salvador Servià[18]   Àlex Brustenga Ford Fiesta 1600 Esp
1982 12è Critèrium Montseny-Guilleries[19][20]   Antoni Zanini   Víctor Sabater Talbot Sunbeam Lotus Esp
1983 13è Critèrium Montseny-Guilleries[21]   Jaume Pons   Josep Autet Renault 5 Turbo Esp
1984 14è Critèrium Montseny-Guilleries[22]   Antoni Zanini   Josep Autet Ferrari 308 GTB Esp

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «Termina esta mañana el II Critèrium Guillerías del RAC de Cataluña.» (en castellà). El Mundo Deportivo, 05-03-1972, p. 19 [Consulta: 24 juny 2014].
  2. ↑ Blancafort «A todo gas: Rally Girona-Guilleríes.» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 28-03-1985, p. 34 [Consulta: 24 juny 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Noventa y cuatro equipos disputarán el II Critèrium Guillerías» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 03-03-1972, p. 24 [Consulta: 24 juny 2014].
  4. ↑ «Criterium - Definición - Significado» (en castellà). motorgiga.com. [Consulta: 20 juny 2014].
  5. ↑ «Viladrau 100 anys de motor» (PDF). viladrau.cat. Ajuntament de Viladrau, gener 2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Resultados 1971» (PDF) (en castellà). rfeda.es. RFEDA. [Consulta: 23 juny 2014].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Zanini se impuso en el durísimo Guilleries.» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 24-03-1980, p. 46 [Consulta: 24 juny 2014].
  8. ↑ «Cinturato Pirelli» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 28-04-1972 [Consulta: 24 juny 2014].
  9. ↑ «Resultados 1973» (PDF) (en castellà). rfeda.es. RFEDA. [Consulta: 23 juny 2014].
  10. ↑ «Resultados 1974» (PDF) (en castellà). rfeda.es. RFEDA. [Consulta: 23 juny 2014].
  11. ↑ «Resultados 1975» (PDF) (en castellà). rfeda.es. RFEDA. [Consulta: 23 juny 2014].
  12. ↑ «Resultados 1976» (PDF) (en castellà). rfeda.es. RFEDA. [Consulta: 23 juny 2014].
  13. ↑ «Resultados 1977» (PDF) (en castellà). rfeda.es. RFEDA. [Consulta: 23 juny 2014].
  14. ↑ «Zanini, vencedor del Montseny Guillerías» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-03-1978 [Consulta: 24 juny 2014].
  15. ↑ Blancafort «El Critèrium Guillerias comenzará esta semana.» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 24-03-1979, p. 29 [Consulta: 24 juny 2014].
  16. ↑ Blancafort «Bagration triunfó en el Critèrium Guillerias.» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 26-03-1979 [Consulta: 24 juny 2014].
  17. ↑ Blancafort «Nueva Victoria de Zanini.» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 25-03-1980, p. 46 [Consulta: 24 juny 2014].
  18. ↑ «Serviá se impuso en el Guillerías.» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-03-1981, p. 47 [Consulta: 24 juny 2014].
  19. ↑ «1982, el año del calendario interminable.» (en castellà). khrallyteam.com. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2012. [Consulta: 24 juny 2014].
  20. ↑ «12. Critérium Montseny-Guilleríes 1982» (en anglès). ewrc-results.com, 29-07-2014. [Consulta: 29 juliol 2014].
  21. ↑ «1983, el año de los tres campeonatos (I).» (en castellà). khrallyteam.com. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2013. [Consulta: 24 juny 2014].
  22. ↑ Blancafort «Critèrium Guillerías= solo 5" separaron a Zanini de "Beny".» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-04-1984, p. 43 [Consulta: 24 juny 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Critèrium_Montseny-Guilleries&oldid=33159849»