- 5 de juny de 2016. Les Gets - Les Gets, 4 km, Contrarellotge individual
Per començar aquesta edició hi ha una petita cronoescalada per Les Gets Són 3,9 km de pujada al 9,7% de desnivell mitjà.[2]
Alberto Contador (Team Tinkoff) fou el més ràpid, amb sis segons menys que Richie Porte (BMC Racing Team) i tretze que Christopher Froome (Team Sky). Joaquim Rodríguez (Team Katusha) va perdre poc més d'un minut.[3]
| Resultats del pròleg[3]
|
|
Classificació general després del pròleg[3]
|
- 6 de juny de 2016. Cluses - Saint-Vulbas, 186 km
Etapa accidentada en els primers quilòmetres i quatre petites cotes de quarta categoria, però amb uns darrers 100 km totalment plans.[4]
Etapa marcada per una llarga escapada, però que va estar controlada en tot moment pels equips dels esprintadors. Finalment la victòria es va decidir a l'esprint i Nacer Bouhanni (Cofidis) fou el és ràpid. Dedicà la victòria a Muhammad Ali, mort aquell mateix dia.[5]
| Resultats de la 1a etapa[5]
|
|
Classificació general després de la 1a etapa[5]
|
- 7 de juny de 2016. Crêches-sur-Saône - Chalmazel-Jeansagnière, 167,5 km
Etapa de mitja muntanya, amb dos ports en els primers quilòmetres (13,5 i 41,5 km) i darrers 22 km en pujada, per arribar a Chalmazel-Jeansagnière, port de tercera, previ pas per un de segona (km 153,5).[6]
Al km 5 d'etapa es forma una escapada integrada per Daniel Teklehaimanot (Dimension Data), Lilian Calmejane (Direct Énergie), Jack Bauer (Cannondale), Alexis Gougeard (AG2R La Mondiale) i Bartosz Huzarski (Bora-Argon 18). El control per part del Team Tinkoff va fer que fossin neutralitzats a manca de 9 km per l'arribada. A partir d'aquest moment es van produir diversos atacs, en un dels quals hi va prendre part Joaquim Rodríguez (Team Katusha), però finalment fou Jesús Herrada (Movistar Team) el que s'imposà, amb dos segons sobre la resta de favorits.[7]
| Resultats de la 2a etapa[7]
|
|
Classificació general després de la 2a etapa[7]
|
- 8 de juny de 2016. Boën-sur-Lignon - Tournon-sur-Rhône, 187,5 km
Primers 45 quilòmetres totalment plans, per a partir d'aquest punt començar a pujar, però amb uns desnivells molt suaus, ja que tot hi passar dels 400 als 1.200 msnm sols hi ha dues petites cotes de quarta categoria (km 95 i 115,5). A partir de la segona cota hi ha 40 km de descens per anar a buscar un port de segona que es corona a manca de 21 km per l'arribada.[8]
Etapa amb un patró similar a les anteriors. Llarga escapada formada en els quilòmetres inicials, que és controlada en tot moment pel gran grup, i finalment és neutralitzada a manca de 26 km per l'arribada. En l'ascensió al port de segona hi ha diversos atacs. Tony Martin (Etixx-Quick Step) és dels primers en provar-ho i corona el port en primera posició. Posteriorment seran Luis León Sánchez i Fabio Aru (Astana Qazaqstan Team) els que atacaran. Aquest darrer obrirà una petita diferència sobre el gran grup que podrà mantenir fins a l'arribada per guanyar per tan sols 2 segons sobre el gran grup.[9]
| Resultats de la 3a etapa[9]
|
|
Classificació general després de la 3a etapa[9]
|
- 9 de juny de 2016. Tain-l'Hermitage - Belley, 176 km
Etapa plana, amb tan sols dues petites cotes de quarta categoria, als km 27,5 i 93,5.[10]
Llarga escapada protagonitzada per Maxime Bouet (Etixx-Quick Step), Bryan Nauleau (Direct Énergie) i Frederik Veuchelen (Wanty-Groupe Gobert), però finalment foren neutralitzats a pocs quilòmetres per l'arribada. La victòria, molt ajustada a l'esprint, fou per a Edvald Boasson Hagen (Dimension Data). Contador conserva el liderat, tot i que perdé 9 segons respecte a alguns dels favorits, en arribat tallat a meta.[11]
| Resultats de la 4a etapa[11]
|
|
Classificació general després de la 4a etapa[11]
|
- 10 de juny de 2016. La Ravoire - Vaujany, 140 km
Primera de les tres etapes de muntanya que ha de decidir el vencedor final de la cursa. En els primers 80 quilòmetres els ciclistes hauran de superar fins a 6 ports de muntanya: un de primera (km 41,5), un de segona (km 51,5), dos de tercera (km 16 i 78,5) i dos de quarta (km 23 i 59). A partir d'aquí hi ha uns quilòmetres més senzills, amb descens i falsos plans, fins a l'ascensió final a Vaujany, un port de segona de 6.4 km al 6.5%.[12]
Llarga escapada de Dayer Quintana, Cyril Gautier, Enrico Gasparotto i Bartosz Huzarski, que iniciaren la darrera ascensió amb poc més d'un minut sobre el gran grup i finalment foren neutralitzats. A 5 km saltà Mikel Landa, preparant el terreny per a Christopher Froome, que atacà a manca de 2,6 km per l'arribada. En un primer moment fou seguit per Alberto Contador i Richie Porte, però poc després Contador es despenjà. En l'esprint per a la victòria Froome superà a Porte i aconseguí el liderat. Contador arribà a 21".[13]
| Resultats de la 5a etapa[13]
|
|
Classificació general després de la 5a etapa[13]
|
- 11 de juny de 2016. La Roqueta - Méribel, 141 km
Etapa reina de la present edició, amb un port de categoria especial, coll de la Madeleine (km 70), tres de primera, km 17, 113 i arribada a Méribel, i un de segona, km 24; amb un continua pujar i baixar i els únics quilòmetres plans per les valls per anar a buscar la següent ascensió.[14]
Una nombrosa escapada, amb homes perillosos per a la classificació general va dominar l'etapa. Alberto Contador va atacar en l'ascensió al coll de la Madeleine, i tot i que en un primer moment es va mantenir per davant de Froome, finalment fou reintegrat al gran grup. Entre els escapats Thibaut Pinot i Romain Bardet van deixar enrere als seus companys a manca de 9 km per l'arribada i es disputaren la victòria a l'esprint. Pinot fou el vencedor. Per darrere, al grup dels favorits, els homes del Team Sky marcaven un fort ritme en l'ascensió final. En els metres finals Daniel Martin atacà, per aconseguir la tercera posició d'etapa.[15]
| Resultats de la 6a etapa[15]
|
|
Classificació general després de la 6a etapa[15]
|
- 12 de juny de 2016. Pont-de-Claix - SuperDévoluy, 151 km
Darrera etapa de la present edició del Dauphiné, amb sis ports de muntanya a superar, dos d'ells de primera categoria en la segona part de la mateixa i arribada a l'estació d'esquí de SuperDévoluy, un port de tercera de 3,8 km al 5,9% de desnivell mitjà.[16]
Només començar l'etapa es forma una escapada de 20 corredors, entre els quals hi ha Steve Cummings. Cummings fou el més fort i deixà enrere a tots els seus companys a manca de 50 km per l'arribada. Inicià l'ascensió al darrer port de primera amb 5 minuts sobre el gran grup i finalment guanyà amb gairebé 4 minuts sobre Daniel Martin, que en els darrers quilòmetres atacà a Chris Froome, vencedor final per tercera ocasió.[17]
| Resultats de la 7a etapa
|
|
Classificació general després de la 7a etapa[17]
|
França.svg){kind=small}
Christopher Froome (Team Sky)
Daniel Martin (Etixx-Quick Step)
Edvald Boasson Hagen (Dimension Data)
Daniel Teklehaimanot (Dimension Data)
_pictogram.svg){kind=small}
Alberto Contador Velasco
Fabio Aru
Christopher Froome (GBR) 
Romain Bardet (FRA)
Daniel Martin (IRL)
Richie Porte (AUS)
Alberto Contador (ESP)
Diego Rosa (ITA)
Louis Meintjes (RSA)
