Un cubilot en metal·lúrgia és un forn rotund utilitzat en foneries que té per objecte passar el ferro brut de l'estat sòlid a l'estat líquid i fer-lo apte per a la colada.[1] És més petit que un alt forn i no funciona en continu.[2] A més del procediment tradicional, existeixen també forns elèctrics a inducció, que són menys pol·luents, però energèticament menys eficaços que els cubilots.[3]

Esquema d'un cubilotModifica

  1. Sistema de neteja de la fum i recuperació de calor
  2. Xemeneia, antiga molt alta, per dispersar la pol·lució, des de la instal·lació de sistemes de neteja, més curta
  3. Boca, on es carrega el metal i el combustible
  4. Càrrega: amb vagonetes
  5. Regatge: amb aigua per refredar la part exterior i evitar que es fongui, sobretot quan la folradura de material refractari s'ha fet malbé
  6. Folradura de maons refractaris fixada amb tàpia.
  7. Columna en xapa al tungstè
  8. Càrrega de metal o ferralla
  9. Càrrega de carbó de coc i castina
  10. Alimentació d'aire
  11. Ventalló de control
  12. Toveres per injectar aire i activar la combustió
  13. Escòria la brutícia del dipòsit que es forma per sobre de la capa de ferro líquid.
  14. Forat de colada, que s'obre per colar la fosa cap al forn de manteniment
  15. Canal de colada, damunt del forn de manteniment
  16. Solera
  17. Forat per evacuar l'escòria abans de procedir a la colada
  18. Gresol amb fosa i coc
  19. Porta d'encesa
  20. Canal per recuperar l'aigua de refredament
  21. Recipient d'escòria i residus
  22. Portes de desenfornament, per netejar el cubilot fred o per reemplaçar la folradura refractària
Temperatures
  • (A) al gresol de fosa líquida: 1400 à 1500°,
  • (B) damunt les toveres: 1600 à 1700°,
  • (C) a la boca:700 à 800°.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cubilot
  1. Ferrer i Figueras, Joaquim «L'energia calorífica en el cubilot actual» (pdf). Ciència, Vol. 3, Núm. 24, 1928. «Actes del Primer Congrés Internacional de la Foneria»
  2. «cubilot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Tartera, Jordi. Eficiència energètica en el subsector de la transformació de metalls i Situació a Catalunya. Universitat Politècnica de Catalunya & Institut Català d'Energia, maig 2005, p. 2. [Enllaç no actiu]