Culina
El culina (també kulína, kulyna, kulina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 culines. Amb tan pocs parlants, el culina es considera una llengua amenaçada. El culina és similar a la llengua dení, ja que fins i tot s’han considerat diferents dialectes de la mateixa llengua. Ambdues llengües tenen un ordre de paraules SOV,[1] així com tres conjunts de consonants africades alveolars. Es creu que la presència dels fonemes *s reconstruïts en lloc de la fricativa *sh és indicativa de les llengües culina i dení enfront d'altres llengües de la família arawana.[2]
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 3.900 (2006 ) |
| Autòcton de | Acre, Estat de l'Amazones i Departament d'Ucayali |
| Estat | Brasil i Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües macroarawak llengües arawanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cul |
| Glottolog | culi1244 |
| Ethnologue | cul |
| UNESCO | 1798 |
| IETF | cul |
| Endangered languages | 1733 |
Història i geografia modifica
El poble culina viu tradicionalment als estats d'Acre i Amazones al Brasil i a la regió d'Ucayali al Perú.[3] A Acre i Ucayali, els pobles es troben al llarg dels rius Purus i Envira. A l'Amazones, els pobles es troben al voltant dels rius Juruá, Tarauacá i Jutaí.[3]
Classificació modifica
El culina és membre de la família de les llengües arawanes.[3] Segons Dienst (2014), forma un continu dialectal madihá amb el jamamadi i el dení.[3] El terme madihá significa 'gent' en tots aquests idiomes.[3]
Gramàtica modifica
L’ordre constituent bàsic és subjecte-objecte-verb. És predominantment un llenguatge marcador de nucli amb morfologia aglutinadora i certa fusió.[3] El culina és un llenguatge de nucli final i conté molts més sufixos que prefixos.Hi ha dues classes de noms i dos gèneres i l’acord sobre els verbs transitius està determinat per diversos factors complexos, tant sintàctics com pragmàtics.[3] En les oracions transitives, el verb concorda amb l’objecte en gènere i amb el subjecte en persona i número. En les frases intransitives, el verb coincideix amb el seu subjecte en persona, nombre i gènere.[3]
Fonologia modifica
Consonants modifica
| Labial | Dental | Alveolar | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sonora | b | d̪ | |||
| sorda | p | t̪ | k | |||
| aspirada | pʰ | t̪ʰ | kʰ | |||
| Fricativa | h | |||||
| Africada | sonora | d͡z | ||||
| sorda | t͡s | |||||
| aspirada | t͡sʰ | |||||
| Nasal | m | n | ||||
| Ròtica | ɾ | |||||
| Aproximant | β~w | |||||
Els sons consonàntics /pʰ, t̪, d͡z, t͡s, t͡sʰ, ɾ, β~w/ també es podrien pronunciar /ɸ~f, t͡ʃ, z~ɟ, s, sʰ~ʃ, l, v/.
Vocals modifica
| Frontal | Posterior | |
|---|---|---|
| Tancada | i | (u) |
| Mitjana | ɛ | o |
| Oberta | a | |
Un so [a] també pot variar fins a un so [ɨ]. El so vocàlic [u] només apareix als diftongs.[3]
Referències modifica
- ↑ «Culina Language and the Culina Indian Tribe (Kulina Madihá, Kulína, Kulyna, Kurina, Corina, Madija, Kollina, Kulino)». [Consulta: 23 febrer 2018].
- ↑ Dienst, Stefan «The Innovation of s in Kulina and Deni». Anthropological Linguistics, 47, pàg. 424–441.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Stefan., Dienst. A Grammar of Kulina. Berlin/Boston: De Gruyter, 2014. ISBN 9783110339680. OCLC 898770080.
Bibliografia modifica
- Boyer, Cindy & Jim Boyer. 2000. Dictionario: (sic) Culina - Castellano. Unpublished Manuscript.
- Dienst, Stefan. 2014. A Grammar of Kulina. Berlin: Walter de Gruyter.
- Dienst, Stefan. 2009. "Stative Verbs in Kulina". ReVel Revista Virtual de Estudos de Lingaugem.
- Diesnt, Stefan. 2008a. "Portuguese Influence on Kulina". In Thomas Stolz, Dik Bakker & Rosa Salas Palomo (eds.) Aspects of language contact. New theoretical, methodological and empirical findings with special focus on Romancisation processes, 287-297. Berlin & New York: Mouton de Gruyter.
- Dienst, Stefan. 2008b. "Why Kulina doesn't have an antipassive". Amerindia 32: 27-36.
- Dienst, Stefan. 2005. "The innovation of s in Kulina and Deni". Anthropological Linguistics 52: 209-243.
- Monserrat, Ruth Maria Fonini & Abel O. Silva. 1986. Gramática da língua Kulina. Dialeto do Igarapé do Anjo. Acre: Conselho Indigenista Missionário.
- Silva, Abel O. & Ruth M. F. Monserrat.1984. Dicionário Kulina – Português e Português – Kulina. (Dialeto do Igarapé do Anjo). Acre: Conselho Indigenista Missionário.
- Tiss, Frank. 2004. Gramática da língua Madiha (Kulina). São Leopoldo: Oikos.
- Wright, Pamela Sue. 1991. La hipótesis del inacusativo y los verbos mádija (culina). Revista Latino-americana de Estudios Ethnolingüísticos 6: 49-62.
- Wright, Pamela Sue. Madija predicates. Working Papers of the Summer Institute of Linguistics, University of North Dakota 39: 93-140.