Cultura d'Halaf
La cultura d'Halaf és un període arqueològic de la història de Mesopotàmia. Gran part de les seues característiques s'han observat en el jaciment de Tell Halaf (al nord-est de l'actual Síria), al qual deu el nom. Segons l'Escola de Lió, està dins del "període 6" de la història de Mesopotàmia, juntament amb la cultura Hassuna-Samarra.[1]
  | |
| Tipus | cultura arqueològica i període arqueològic |
|---|---|
| Part de | neolític |
| Epònim | Tell Halaf |
| Geografia | |
| Originari de | Al-Jazira |
| Mapa de distribució | |
 | |
| Seguit per | Període de transició Halaf-Obeid |
Història
modifica
A partir de l'any 6100 ae es desenvolupà la cultura d'Halaf, que s'estén des de les muntanyes Zagros a la Mediterrània, amb els centres principals a la plana de l'alt Tigris (Arpachiya), i el triangle del Khabur (Tell Halaf, Tell Brak, Tell Chagar Bazar).
Cap al 5400 ae aquesta cultura fou interrompuda. En altres parts el caràcter halafé es manté per un temps, però després desapareix. El nivell VI d'Arpachiya mostra vestigis de destruccions, evidències, segons Paul Garelli, de la intrusió violenta d'uns nouvinguts.[2] La seua civilització duu amb si la petjada del període d'Obeid.
Art i tecnologia
modificaS'hi han trobat restes que evidencien un art decoratiu els temes del qual alternen el naturalisme i la geometria. Els motius de la doble destral i el bucrani s'hi repeteixen insistentment. S'hi troba la figura de la Dea Mare dibuixada i com a objecte.
Comparada a les cultures anteriors s'hi evidencia un refinament de la pasta de ceràmica i un perfeccionament de forns que aconsegueixen temperatures altes. En aquesta etapa s'estén la metal·lúrgia, especialment el coure i el plom.
-
Figureta "de la fertilitat". Cultura d'Halaf. Walters Art Museum
S'hi usaven segells de pedra per a delimitar la propietat dels objectes sobre els quals s'aplicaven. La seua procedència testimonia àmplies relacions comercials des de l'altiplà d'Anatòlia al golf Pèrsic.
També s'hi observa que hi havia en aquest període una preocupació per l'urbanisme evidenciada en els carrers empedrats amb còdols.
Cronologia relativa
modificaReferències
modifica- ↑ Préhistoire du Levant, Coll. int. du CNRS, 1980.
- ↑ Paul Garelli: El próximo Oriente asiático: desde los orígenes hasta las invasiones de los Pueblos del mar. Barcelona: Labor, 1970.
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- ↑ 4,0 4,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.
| Predecessora: Cultura Hassuna-Samarra |
Alta Mesopotàmia Períodes 6 i 7 5600 ae–5000 ae 5000 ae–4500 ae |
Sucessor: Període d'Obeid |