Curvatura de les varietats de Riemann

manera abstracta i rigorosa de definir la curvatura per a aquestes varietats.

En matemàtiques, específicament en geometria diferencial, la geometria infinitesimal de la curvatura de les varietats de Riemann amb dimensió superior a 2 és massa complicada per ser descrita per un sol nombre en un punt donat. Riemann va introduir una manera abstracta i rigorosa de definir la curvatura per a aquestes varietats, ara coneguda com el tensor de curvatura de Riemann. Nocions similars han trobat aplicacions a tot arreu en geometria diferencial.

D'esquerra a dreta: una superfície de curvatura gaussiana negativa (hiperboloide), una superfície de curvatura gaussiana zero (cilindre) i una superfície de curvatura gaussiana positiva (esfera). En dimensions superiors, una varietat pot tenir diferents curvatures en diferents direccions, descrites pel tensor de curvatura de Riemann.

Per a una discussió més elemental, vegeu l'article sobre curvatura que parla de la curvatura de corbes i superfícies en 2 i 3 dimensions, així com la geometria diferencial de superfícies.[1]

La curvatura d'una varietat pseudo-riemanniana es pot expressar de la mateixa manera amb només petites modificacions.

Maneres d'expressar la curvatura d'una varietat de Riemann: El tensor de curvatura de Riemann:[2]

La curvatura d'una varietat de Riemann es pot descriure de diverses maneres; el més estàndard és el tensor de curvatura, donat en termes d'una connexió Levi-Civita (o diferenciació covariant) i suport de mentida mitjançant la fórmula següent:

La curvatura d'una varietat de Riemann es pot descriure de diverses maneres; el més estàndard és el tensor de curvatura, donat en termes d'una connexió Levi-Civita (o diferenciació covariant) i suport de mentida mitjançant la fórmula següent:[3]

Aquí és una transformació lineal de l'espai tangent de la varietat; és lineal en cada argument. Si i llavors són camps vectorials de coordenades i per tant la fórmula es simplifica a

és a dir, el tensor de curvatura mesura la no commutativitat de la derivada covariant.

La transformació lineal també s'anomena transformació de curvatura o endomorfisme.[4]

Referències

modifica
  1. Kazdan, J. «Prescribing the Curvature of a Riemannian Manifold» (en anglès). undefined, 1985.
  2. «[https://www.math.ucdavis.edu/~temple/MAT116/Articles/CurvatureWikipedia.pdf Curvature of Riemannian manifolds]» (en anglès). https://www.math.ucdavis.edu.+[Consulta: 20 novembre 2022].
  3. «[https://www.cis.upenn.edu/~cis6100/cis610-18-sl14.pdf Chapter 14 Curvature in Riemannian Manifolds]» (en anglès). https://www.cis.upenn.edu.+[Consulta: 20 novembre 2022].
  4. Tanno, Shukichi «Ricci curvatures of contact Riemannian manifolds». Tohoku Mathematical Journal, 40, 3, 1-1988, pàg. 441–448. DOI: 10.2748/tmj/1178227985. ISSN: 0040-8735.