Obre el menú principal

Dámaso Fulgosio i Villavicencio (? - Madrid, 7 de novembre de 1841) fou un militar espanyol, germà dels també militars José Fulgosio y Villavicencio i Francisco Fulgosio y Villavicencio.

Infotaula de personaDámaso Fulgosio y Villavicencio
Anónimo-Retrato de Dámaso Fulgosio.jpg
Biografia
Naixement data desconeguda.
Mort 7 novembre 1841
Madrid
Activitat
Ocupació Militar
Branca militar Guàrdia Reial
Rang militar alferes
Conflicte Guerres Carlines
Família
Germans José Fulgosio y Villavicencio i Francisco Fulgosio
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

D'orígens gallecs, va ser fill del mariscal de camp Francisco Javier Fulgosio i de la ferrolana María del Carmen Villavicencio, filla i néta de marins. Va servir en la Guàrdia Reial com a alferes de granaders fins que es va passar, amb el seu germà José, a les files del pretendent Carles. Això li va valer el desterrament de la seva mare a Cadis, i després a Torrelaguna i a les províncies basques. Va signar, juntament amb el seu germà José, el Conveni de Vergara amb Baldomero Espartero que posava fi a la Primera Guerra Carlista, i va passar com altres membres de l'exèrcit carlista a les files de l'exèrcit liberal. Va aconseguir el grau de Tinent Coronel.[1]

Es va aixecar el 7 d'octubre de 1841 al costat de Manuel Montes de Oca, Cayetano Borso de Carminati, Antonio Quiroga y Hermida i Diego de León y Navarrete, i al costat d'aquest últim va intentar a Madrid segrestar a la reina, portant el la capa blanca en què havia d'anar embolicada; se li va formar procés per sedició i va ser condemnat a mort com ells, duent-se a terme l'afusellament el 7 de novembre del mateix any.[2][3] El seu germà José, que també formava part de la insurrecció, va poder escapar a Portugal.

ReferènciesModifica

  1. Dámaso Fulgosio a mcnbiografias
  2. Los ministros en España desde 1800 á 1869: historia contemporánea... Administración, 1870, vol III., narra els últims moments de Fulgosio.
  3. Causas formadas á consecuencia de la sedición militar que tuvo lugar en esta corte en la noche del 7 de octubre de 1841