El Dípilon[1][2][3] o Dipilo és una necròpolis de l'antiga Atenes; s'anomena així per la porta doble que hi dona accés. Se situa al nord-oest de la ciutat i també és coneguda com a necròpolis del Ceràmic, el barri de terrissaires en què es trobava situat.[4]

Infotaula de geografia físicaDípilon
1564 - Keramikos archaeological area, Athens - Dypilon - Photo by Giovanni Dall'Orto, Nov 12 2009 (1).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCeràmic Modifica el valor a Wikidata
 37° 58′ 43″ N, 23° 43′ 08″ E / 37.9786°N,23.719°E / 37.9786; 23.719Coord.: 37° 58′ 43″ N, 23° 43′ 08″ E / 37.9786°N,23.719°E / 37.9786; 23.719
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

La porta Dípilon era un dels accessos monumentals a la ciutat d'Atenes i es va construir al segle iv aC, tenia una doble entrada i conduïa al barri dels terrissaires. Prop de la porta, unes excavacions arqueològiques del 1871 van fer aparèixer una necròpoli amb tombes erigides entre els segles ix i VII aC.

Són molt característiques les gerres de ceràmica trobades en aquesta necròpolis, amb decoració d'estil geom̟ètric i destinades a usos funerari, configurant un tipus específic que rep la denominació de ceràmica de Dípilon.

Els objectes trobats en aquesta necròpolis s'exposen al Museu Arqueològic del Ceràmic, que es troba allà mateix, i també al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

ReferènciesModifica

  1. Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català
  2. La didàctica de l'accentuació del llatí i la seva repercussió en la transcripció al català dels noms clàssics, Joan Alberich i Mariné https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/6532/54057.pdf?sequence=1
  3. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, pàg. 633. ISBN 9788441224223. «Ἑλένη = Hèlena» 
  4. Rosina Lajo, Léxico de arte, AKAL, Madrid, 1993, ISBN 84-460-0227-2

Vegeu tambéModifica