Daigo-ji
Daigo-ji (醍醐寺, Daigo-ji) és un temple budista shingon situat a Fushimi-ku, Kyoto, Japó. La honzon —devoció principal— és Bhaisajyaguru, el Buda de la Medicina. Daigo, literalment «ghi», és un terme utilitzat figuradament com a significat del «millor del millor», una metàfora de la part més profunda dels pensaments budistes.[1]
Daigo-ji | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | sarpir-maṇḍa (en) | |||
Dades | ||||
Tipus | Temple budista i chokugan-ji | |||
Part de | monuments històrics de l'antiga Kyoto, peregrinatge Kannon de Kansai, Shinbutsu Reijō Junpai no Michi, 49 sites sacrés de Saigoku Yakushi (fr) , En no Gyōja Reiseki Fudasho (en) , divuit temples de la secta budista Shingon, Els 100 indrets de floració de cirerers del Japó i Kinki Thirty-six Fudoson Sacred Ground (en) | |||
Construcció | 874 | |||
Cronologia | ||||
Cherry Blossom Viewing at Daigo (en) | ||||
Dedicat a | Bhaisajyaguru | |||
Característiques | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 378,7 ha zona tampó: 218,7 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Fushimi-ku (Japó) | |||
Localització | Mount Daigo (en) | |||
| ||||
Format per | Sanbō-in (en) Golden Hall, Daigoji (en) Seiryū-gū Haiden, Daigoji (en) Five-storied Pagoda, Daigoji (en) Shinnyo Sanmaya-dō (en) Daigo-ji Kyōzō (en) Yakushi Hall, Daigoji (en) | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1994 (18a Sessió) | |||
Identificador | 688-006 | |||
Tresors Nacionals del Japó | ||||
Tresors Nacionals del Japó | ||||
Sanbō-in | ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Sanbō-in | ||||
Data | ? | |||
| ||||
Tresors Nacionals del Japó | ||||
Five-storied Pagoda, Daigoji | ||||
Data | 9 juny 1951 | |||
Propietats culturals destacades del Japó | ||||
Five-storied Pagoda, Daigoji | ||||
Data | 28 desembre 1897 | |||
Data de finalització | 9 juny 1951 | |||
| ||||
Tresors Nacionals del Japó | ||||
Golden Hall, Daigoji | ||||
Data | 20 març 1954 | |||
Propietats culturals destacades del Japó | ||||
Golden Hall, Daigoji | ||||
Data | 1r agost 1908 | |||
Data de finalització | 20 març 1954 | |||
| ||||
Tresors Nacionals del Japó | ||||
Seiryū-gū Haiden, Daigoji | ||||
Data | 20 març 1954 | |||
Propietats culturals destacades del Japó | ||||
Seiryū-gū Haiden, Daigoji | ||||
Data | 27 març 1901 | |||
Data de finalització | 20 març 1954 | |||
| ||||
Tresors Nacionals del Japó | ||||
Yakushi Hall, Daigoji | ||||
Data | 27 juny 1959 | |||
Propietats culturals destacades del Japó | ||||
Yakushi Hall, Daigoji | ||||
Data | 27 març 1901 | |||
Data de finalització | 27 juny 1959 | |||
Activitat | ||||
Religió | Shingon-shū Daigo-ha (en) | |||
Fundador | Shōbō (en) | |||
Lloc web | daigoji.or.jp | |||
Història
modificaEl temple fou fundat durant el Període Heian, l'any 874, per Rigen-daishi (Shōbō).[2] Després de caure malalt i abdicat el 930, l'Emperador Daigo va ingressar en les seves dependencies. Com a monjo budista, va prendre el nom de Hō-Kongo; i poc després, va morir a l'edat de 46 anys. Va ser enterrat en el temple, pel que el seu nom pòstum va ser Daigo.[3]
Tresors nacionals
modificaDiverses estructures, incloent el kondō i la pagoda de cinc pisos, estan qualificades com a Tresors Nacionals del Japó. El temple posseeix 18 tresors nacionals, incloent els edificis i altres obres; i conté, a més a més, dotzenes d'importants béns culturals. Les pintures murals van ser objecte d'una investigació acadèmica, que va guanyar el Premi de l'Acadèmia Imperial del Japó el 1960.[4]
També forma part dels «Monuments històrics de l'antiga Kyoto», pel que està designat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[5]
Jardí
modificaMés de set segles després de la seva fundació, Toyotomi Hideyoshi establir una famosa festa per veure els cirerers en flor —anomenada Daigo no hanami— a partir d'una visió en la que se li manifestà Daigo[6] al temple de Sambō-in.[7]
Traçat
modificaDaigo-ji està format estructuralment per tres parts: Sambo-in, Shimo-Daigo (Baix Daigo), i Kami-Daigo (Ala Daigo).[8] Sambo-in i Shimo-Daigo es troben a la base de la muntanya, de fàcil accés, i atrauen més turisme; Kami-Daigo està al cim de la muntanya, requereix una caminada llarga, i per tant menys és visitat. Els carrers al voltant de Sambo-in es poden recórrer lliurement, però Sambo-in, el museu, Shimo-Daigo, o Kami-Daigo tenen accés restringit i sols mitjançant entrades. Sambō-in compren diversos complexos emmurallats, connectats per carrers plens de flors de cirerer. Conté el temple pròpiament dit, incloent un jardí de te, un museu, i altres complexos. Shimo-Daigo és un gran recinte, que conté sales individual, incloent l'edifici més antic de Kyoto, junt amb espais oberts. Kami-Daigo, a part d'un petit grup d'edificis a la base, es troba al cim de la muntanya, i es pot arribar travessant Shimo-Daigo, o per un camí al costat d'aquest. A l'entrada al complex principal es troba la Daigo-Sui, una font d'aigua sagrada, que fou l'origen de Daigo-ji. Seguint muntanya amunt s'assoleix la cimera, amb altres sales, entre les quals destaca el Kaisan-dō Sala del fundador (開山堂). Darrere de la muntanya hi ha el Oku-no-in (奥之院, Santuari interior) i una gruta amb un parell d'estàtues. A prop es troba el Higashi-no-nozoki Vigia de l'est (東の覗き).[9]
Referències
modifica- ↑ Soothill, W.E.; Hodous, Lewis. A Dictionary of Chinese Buddhist Terms, 1937.
- ↑ Ponsonby-Fane, Richard. (1956). Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869, p. 115.
- ↑ Titsingh, p. 134.
- ↑ Japan Academy, Imperial Prize, "Wall-paintings in Daigo-ji Pagoda", 18 de maig de 1960; consultat 2011-08-15
- ↑ «Historic Monuments of Ancient Kyoto (Kyoto, Uji and Otsu Cities)» (en anglès). World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Sosnoski, Daniel. Introduction to Japanese Culture. Tuttle Publishing, 1996, p. 12. ISBN 0804820562.
- ↑ Main, Alison. (2002). The Lure of the Japanese Garden, p. 27.
- ↑ Guia de Daigoji
- ↑ ~4.上醍醐寺*東の覗き/醍醐寺回峯道~山ある記! (en japonès)
Bibliografia
modifica- Brown, Delmer and Ichiro Ishida, eds. (1979). Jien, 1221, Gukanshō; "The Future and the Past: a translation and study of the 'Gukanshō,' an interpretive history of Japan written in 1219". ISBN 0-520-03460-0
- Ponsonby-Fane, Richard Arthur Brabazon. (1956). Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869. Kyoto: The Ponsonby Memorial Society.
- Titsingh, Isaac. (1834). Nipon o daï itsi ran; o Annales des empereurs du Japon. Paris: Royal Asiatic Society.
- Varley, H. Paul, ed. (1980). Kitabatake Chikafusa, 1359, Jinnō Shōtōki ("A Chronicle of Gods and Sovereigns: Jinnō Shōtōki of Kitabatake Chikafusa" traduït per H. Paul Varley). Nova York: Columbia University Press. ISBN 0-231-04940-4