Obre el menú principal

Daigo-ji (醍醐寺 , Daigo-ji?) és un temple budista shingon situat a Fushimi-ku, Kyoto, Japó. La honzon —devoció principal— és Bhaisajyaguru, el Buda de la Medicina. Daigo, literalment «ghi», és un terme utilitzat figuradament com a significat del «millor del millor», una metàfora de la part més profunda dels pensaments budistes.[1]

Infotaula d'edifici
Daigo-ji
DaigojiPagoda3242.jpg
Epònim Daigo Tradueix
Dades
Tipus Temple budista
Part de monuments històrics de l'antiga Kyoto, Saigoku Kannon Pilgrimage Tradueix, Q10444949 Tradueix, Q11627443 Tradueix i Q11070136 Tradueix
Creació 874
Cronologia
Q11644453 Tradueix
Dedicat a Bhaisajyaguru Tradueix
Característiques
Superfície Patrimoni de la Humanitat: 378,7 ha
buffer zone Tradueix: 218,7 ha
Ubicació geogràfica
EstatJapó
PrefecturaPrefectura de Kyoto
Ciutat designadaKyoto
DistricteFushimi-ku Tradueix
 34° 57′ 04″ N, 135° 49′ 10″ E / 34.95111111°N,135.81944444°E / 34.95111111; 135.81944444
Format per Sanbō-in Tradueix
Q11583032 Tradueix
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Point in time Tradueix 1994
Tresors Nacionals del Japó
Tresors Nacionals del Japó
Sanbō-in [[File:Arbcom ru editing.svg
Activitat
Religió Q10437874 Tradueix
Fundador Shōbō Tradueix
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El temple fou fundat durant el Període Heian, l'any 874, per Rigen-daishi (Shōbō).[2] Després de caure malalt i abdicat el 930, l'Emperador Daigo va ingressar en les seves dependencies. Com a monjo budista, va prendre el nom de Hō-Kongo; i poc després, va morir a l'edat de 46 anys. Va ser enterrat en el temple, pel que el seu nom pòstum va ser Daigo.[3]

Tresors nacionalsModifica

 
Kondō (Sala daurada) de Daigo-ji, Tresor Nacional del Japó

Diverses estructures, incloent el kondō i la pagoda de cinc pisos, estan qualificades com a Tresors Nacionals del Japó. El temple posseeix 18 tresors nacionals, incloent els edificis i altres obres; i conté, a més a més, dotzenes d'importants béns culturals. Les pintures murals van ser objecte d'una investigació acadèmica, que va guanyar el Premi de l'Acadèmia Imperial del Japó el 1960.[4]

També forma part dels «Monuments històrics de l'antiga Kyoto», pel que està designat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[5]

JardíModifica

 
Colors a la tardor dels Acer palmatum (momiji) a Daigo-ji

Més de set segles després de la seva fundació, Toyotomi Hideyoshi establir una famosa festa per veure els cirerers en flor —anomenada Daigo no hanami— a partir d'una visió en la que se li manifestà Daigo[6] al temple de Sambō-in.[7]

TraçatModifica

 
L'entrada a Sambō-in

Daigo-ji està format estructuralment per tres parts: Sambo-in, Shimo-Daigo (Baix Daigo), i Kami-Daigo (Ala Daigo).[8] Sambo-in i Shimo-Daigo es troben a la base de la muntanya, de fàcil accés, i atrauen més turisme; Kami-Daigo està al cim de la muntanya, requereix una caminada llarga,  i per tant menys és visitat. Els carrers al voltant de Sambo-in es poden recórrer lliurement, però Sambo-in, el museu, Shimo-Daigo, o Kami-Daigo tenen accés restringit i sols mitjançant entrades. Sambō-in compren diversos complexos emmurallats, connectats per carrers plens de flors de cirerer. Conté el temple pròpiament dit, incloent un jardí de te, un museu, i altres complexos. Shimo-Daigo és un gran recinte, que conté sales individual, incloent l'edifici més antic de Kyoto, junt amb espais oberts. Kami-Daigo, a part d'un petit grup d'edificis a la base, es troba al cim de la muntanya, i es pot arribar travessant Shimo-Daigo, o per un camí al costat d'aquest. A l'entrada al complex principal es troba la Daigo-Sui, una font d'aigua sagrada, que fou l'origen de Daigo-ji. Seguint muntanya amunt s'assoleix la cimera, amb altres sales, entre les quals destaca el Kaisan-dō (開山堂 , Sala del fundador?). Darrere de la muntanya hi ha el Oku-no-in (奥之院, Santuari interior) i una gruta amb un parell d'estàtues. A prop es troba el Higashi-no-nozoki (東の覗き , Vigia de l'est?).[9]

ReferènciesModifica

  1. Soothill, W.E.; Hodous, Lewis. A Dictionary of Chinese Buddhist Terms, 1937. 
  2. Ponsonby-Fane, Richard. (1956). Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869, p. 115.
  3. Titsingh, p. 134.
  4. Japan Academy, Imperial Prize, "Wall-paintings in Daigo-ji Pagoda", 18 de maig de 1960; consultat 2011-08-15
  5. «Historic Monuments of Ancient Kyoto (Kyoto, Uji and Otsu Cities)» (en anglès). World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 22 novembre 2016].
  6. Sosnoski, Daniel. Introduction to Japanese Culture. Tuttle Publishing, 1996, p. 12. ISBN 0804820562. 
  7. Main, Alison. (2002). The Lure of the Japanese Garden, p. 27.
  8. Guia de Daigoji
  9. ~4.上醍醐寺*東の覗き/醍醐寺回峯道~山ある記! (en japonès)

BibliografiaModifica

  • Brown, Delmer and Ichiro Ishida, eds. (1979). Jien, 1221, Gukanshō; "The Future and the Past: a translation and study of the 'Gukanshō,' an interpretive history of Japan written in 1219". ISBN 0-520-03460-0
  • Ponsonby-Fane, Richard Arthur Brabazon. (1956). Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869. Kyoto: The Ponsonby Memorial Society.
  • Titsingh, Isaac. (1834). Nipon o daï itsi ran; o Annales des empereurs du Japon. Paris: Royal Asiatic Society.
  • Varley, H. Paul , ed. (1980). Kitabatake Chikafusa, 1359, Jinnō Shōtōki ("A Chronicle of Gods and Sovereigns: Jinnō Shōtōki of Kitabatake Chikafusa" traduït per H. Paul Varley). New York: Columbia University Press. ISBN 0-231-04940-4

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daigo-ji