Dalmaci Flavi Annibalià

Dalmaci Flavi Annibalià (en llatí: Dalmatius Flavius Hannibalianus) era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.

Infotaula de personaDalmaci Flavi Annibalià
Delmatius Coin Abverse.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Mort337 Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Censor romà
Cònsol de l'Imperi Romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDalmaci Cèsar
Annibalià Modifica el valor a Wikidata
ParesConstanci I Clor Modifica el valor a WikidataFlàvia Maximiana Teodora Modifica el valor a Wikidata
GermansFlàvia Valèria Constància, Eutròpia, Constantí I el Gran, Anastàsia, Juli Constantí i Flavius Hannibalianus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Relacions familiarsModifica

Era fill de l'emperador Constanci Clor i de la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, per tant germanastre de Constantí el Gran.[1][2] Els altres germans que tenia eren: Juli Constantí, Constància, Eutròpia i Anastàsia.

Fou el pare de Dalmaci i d'Annibalià, tots dos designats hereus de l'emperador Constantí, juntament amb els tres fills d'aquest:Constantí II, Constant i Constanci II. També era oncle de Gal i de Julià l'Apòstata.

Carrera política i militarModifica

Va viure a Tolosa (Gàl·lia), on probablement van néixer els seus dos fills: Dalmaci i Anniblià.[3] En la dècada del 320, el seu germanastre Constantí I el Gran el va reclamar a la cort de Constantinoble i li va donar el títol de censor, un càrrec que no es feia servir des del 251, i que en endavant tornà a ser utilitzat.[4][5] Dins les seves funcions se li va encarregar investigar, les acusacions fetes pels arians contra Anastasi al que acusaven d'haver matat a Arseni, bisbe d'Hipselis.

També fou nomenat cònsol[6] i va ser destinat a Antioquia de l'Orontes, ja que era responsable de la seguretat de la frontera oriental. El 334, va marxar a Xipre per sufocar la revolta de Calocaerus, qui s'havia autoproclamat emperador.[7]Després el va fer portar a Tars per jutjar-lo.[8] L'any següent va enviar soldats per la seguretat del primer sínode a Tir en què es decidia si salvar la vida d'Atanasi.[9]

MortModifica

La data de la seva mort és desconeguda, però ja era mort el 335. Es creu que fou executat juntament amb els seus fills durant la purga que va instigar Constanci II contra els seus familiars.[10][11]

ReferènciesModifica

  1. Eutropi Breviarium ab Urbe condita, IX.22
  2. Joan Zonaras Extractes d'Història XII,33
  3. Ausoni, Commemoratio professorum Burdigalensium XVII,11
  4. Sant Atanasi d'Alexandria Apologia contra els arians 66-67
  5. Sòcrates Escolàstic Historia Ecclesiastica I.27; IXX.21
  6. Papyrus Oxyrhynchus, 1716
  7. Canduci, 2010, p. 129.
  8. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus XLI,11
  9. Barceló, 2004, p. 54, 58, 65, 80.
  10. Zòsim Historia Nova II,40,2
  11. Libani Orationes XVIII,31

BibliografiaModifica

  • Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9. Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8. 
  • Barceló, Pedro. Constantius II. und seine Zeit. Die Anfänge des Staatskirchentums. Stuttgart: Klett-Cotta, 2004. ISBN 3-608-94046-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalmaci Flavi Annibalià