Juli Constantí

Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonaras.[1] Tenia dos germans, Dalmaci Flavi Annibalià i Flavi Annibalià, i tres germanes, Flàvia Valèria Constància, Anastàsia i Eutròpia, i era germanastre de Constantí I el Gran.

Infotaula de personaJuli Constantí
Biografia
Naixement289 modifica
Mort337 modifica (47/48 anys)
Constantinoble modifica
Causa de mortHomicidi modifica
Senador romà
Cònsol de l'Imperi Romà
modifica
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
PeríodeImperi Romà modifica
Família
FamíliaDinastia constantiniana modifica
CònjugeGalla (en) Tradueix
Basilina modifica
FillsConstanci Gal
Innominada (filla de Juli Constanci)
Julià l'Apòstata modifica
ParesConstanci I Clor modificaFlàvia Maximiana Teodora modifica
GermansEutròpia, Constantí I el Gran, Anastàsia, Flàvia Valèria Constància i Dalmaci Flavi Annibalià modifica

A la mort del seu pare, el 25 de juliol del 306 era jove encara i va passar uns anys sota un arrest virtual a Tolosa per ordre de son germanastre Constantí el Gran.

Es va casar amb Gal·la, germana de Vulcaci Ruf i de Nerati Cerealis, amb la que va tenir tres fills: un de nom desconegut que va ser assassinat el 337 (a la mort de Constantí el Gran), Constanci Gal i una noia, que després va ser emperadriu consort per enllaç amb el seu nebot Constanci II.

En segones noces es va casar amb Basilina, filla de Ceioni Julià Cameni i va tenir un fill conegut, l'emperador Flavi Claudi Julià o Julià l'Apòstata.

Constantí el Gran el va nominar patrici i el va fer cònsol l'any 335. A la mort de Constantí el Gran (22 de maig del 337) i com a possible aspirant al tron, va ser ràpidament eliminat junt amb molts altres mascles de la família. Només cinc membres de la família van sobreviure després de la mort de Constantí: els dos fills de Juli Constantí mencionats, que eren molt joves, i els nebots i nous emperadors Constantí II, Constanci II i Constant.[2]

ReferènciesModifica

  1. Zonaras. Ἐπιτομὴ Ἱστοριῶν, en llatí: Epitome Historiarum XII, 33
  2. ConstantinusSmith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 830.