Daniel Rabinovich

actor, músic, i humorista argentí

Daniel Rabinovich (Buenos Aires, 18 de novembre de 1943 – Buenos Aires, 21 d'agost de 2015)[1] fou un actor i humorista argentí, integrant del grup argentí de música i humor Les Luthiers.

Infotaula de personaDaniel Rabinovich
Daniel Rabinovich (1943-2015).jpg
(1973)
Biografia
NaixementDaniel Abraham Rabinovich Aratuz
18 de novembre de 1943
Buenos Aires (Argentina)
Mort21 d'agost de 2015(2015-08-21) (als 71 anys)
Buenos Aires (Argentina)
NacionalitatArgentina i espanyola
ReligióJudaisme
Activitat
OcupacióActor, notari, comediant, músic, guitarrista i notari
InstrumentGuitarra, Sousafó, bombo legüero i violí
Família
CònjugeSusana Rabinovich (dos fills)

IMDB: nm1252927 Musicbrainz: 468f85df-fc8e-40b7-ba04-2888c06542b2 Discogs: 1791436
Modifica les dades a Wikidata
Final del recital de Les Luthiers titulat Los Premios Mastropiero. Daniel Rabinovich és el segon des de la dreta.

TrajectòriaModifica

El 1969 es graduà com a escribà públic, professió que no exercí mai. Pertanyia al grup Les Luthiers des de la seva fundació el 1967. Tocava la guitarra i el violí, a més d'instruments informals com el "bass-pipe a vara" o el "calephone". El 2012 li concediren la nacionalitat espanyola.

Instruments que tocavaModifica

 
Daniel Rabinovich (esquerra) amb Marcos Mundstock.
 
Inici del recital de Les Luthiers titulat Los Premios Mastropiero, amb una reverència formal de tots els membres del grup menys de Rabinovich, que destaca per la seva expressió histriònica.
Informals
  • "alt-pipe a vara"
  • "bass-pipe a vara"
  • "caita de càmara"
  • "calephone"
  • "llatí"
Formals

LlibresModifica

CinemaModifica

Protagonitzà escenes de la pantalla gran:[4]

TelevisióModifica

Participà en cicles televisius d'humor:

També a les sèries:

Salut i defuncióModifica

El desembre de 2012, mentre Les Luthiers es trobaven de gira per Uruguai, patí un preinfart que no li permeté fer les últimes presentacions.[5] Degut a problemes cardíacs, morí el 21 d'agost de 2015, amb 71 anys.

BibliografiaModifica

  • Masana, S.: Gerardo Masana y la fundación de Les Luthiers. Buenos Aires: Belaqva, 2004.
  • Samper Pizano, Daniel: Les Luthiers de la L a la S. Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 2007.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica