Marie d'Agoult

escriptora francesa
(S'ha redirigit des de: Daniel Stern)

Marie Catherine Sophie de Flavigny, comtesse d'Agoult (Frankfurt del Main, Hessen, 31 de desembre de 1805 - París, 5 de març de 1876) coneguda sota el pseudònim de Daniel Stern, va ser una escriptora francesa.

Infotaula de personaMarie d'Agoult
Marie d’Agoult by Henri Lehmann (02).jpg
Retrat de Marie d'Agoult per Henri Lehmann (1843)
Biografia
Naixement(fr) Marie Catherine Sophie de Flavigny Modifica el valor a Wikidata
31 desembre 1805 Modifica el valor a Wikidata
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1876 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 54 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovel·lista i assagista
Gènerenovel·la, assaig i estudis històrics
MovimentRomanticisme
Nom de plomaDaniel Stern
Obra
Obres destacables
Història de la Revolució de 1848
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCharles Louis Constant d'Agoult (en) Tradueix
Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
ParellaFranz Liszt (1833–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCosima Wagner
Claire d'Agoult
Blandine Liszt
Daniel Liszt
Louise Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Marie d'Agoult.png Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 46ec0fca-fd71-4597-ac79-e11adc69da3e Find a Grave: 7844 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Filla de l'aristòcrata francés emigrat Alexandre Victor François de Flavigny (1770-1819) i de Maria Elisabeth Bethmann (1772-1847 (provinent d'una família jueva alemanya convertida al cristianisme), Marie de Flavigny va ser educada, des dels catorze anys, al convent de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús, a l'antic hôtel Biron (actual museu Rodin). Va casar-se amb el comte Charles Louis Constant d’Agoult, (1790-1875) el 16 de maig de 1827. El va abandonar el 19 d'agost de 1835 després d'haver-ne infantat dues filles, Louise (1828-1834) i Claire (1830-1912), la qual es casarà amb el marquès Guy de Charnacé (1825-1909).

Entre 1835 i 1839 va viure amb el compositor Franz Liszt, amb qui va tenir tres fills:

Les seues primeres narracions, Hervé, Julien, Valentia, Nélida (anagrama de Daniel), van sortir entre 1841 i 1845. La seua obra més coneguda (escrita sota els pseudònim de Daniel Stern) és la Història de la Revolució de 1848 en 2 volums (1851). Entre les seues altres obres cal esmentar Esquisses morales (Esbossos morals, 1849), Trois journées de la vie de Marie Stuart (Tres dies de la vida de Maria Stuard, 1856), Florence et Turin (Florència i Torí, 1862), Histoire des commencements de la république aux Pays-Bas (Història dels inicis de la república als Països Baixos, 1872) i Mes souvenirs (Els meus records) publicats a títol pòstum (1877).

Va ser enterrada a la secció núm. 54 del cementiri del Père-Lachaise.

Té un carrer dedicat a París, al 15è arrondissement (carrer Daniel Stern).

Amistats i conflictesModifica

La relació de Marie d'Agoult amb George Sand va ser de vegades amistosa, però molt sovint conflictiva.[1] L'any 1839, a Béatrix, Honoré de Balzac va fer al·lusions directes a Marie d'Agoult, la qual es va reconèixer en el personatge de Béatrix de Rochefide (una persona perniciosa). Marie d'Agoult també reconegué George Sand, a la mateixa novel·la, sota els trets aduladors de Félicité des Touches (una autèntica intel·lectual). Li va agradar tan poc el seu retrat, que a partir de l'aparició de la novel·la va odiar Balzac.[2]

Va mantenir una gran amistat amb Julie-Victoire Daubié,[3] primera batxillera de França, a qui va connectar amb els ambients periodístics.[4]

Referències i notesModifica

  1. George Sand, Entretiens journaliers, Œuvres autobiographiques, Bibliothèque de la Pléiade, París, 1971 t.II, p.989, ISBN 2070106446
  2. André Maurois, Prométhée ou la vie de Balzac, librairie Hachette, París, 1965, pàg. 391, 546.
  3. Correspondència de Julie-Victoire Daubié, fons Laure Reuchsel, biblioteca Marguerite Durand, París
  4. Lettres à Julie-Victoire Daubié, R.A Bulger, Peter Lang editor 1992. Nova-York

BibliografiaModifica

  • (francès) Claude Aragonnès, Marie d'Agoult une destinée romantique, París, Hachette, 1938-1983
  • (francès) Robert Bory, Une retraite romantique en Suisse : Liszt et la comtesse d'Agoult, Lausanne, Éditions SPES, 1930
  • (francès) Dominique Desanti, Daniel ou Le visage secret d'une comtesse romantique, Marie d'Agoult, París, Stock, 1980
  • (francès) Camille Destouches, La passion de Marie d'Agoult, París, A. Fayard, 1959
  • (francès) Charles Dupêchez, Marie d'Agoult, 1805-1876, París, Plon, 1994, Perrin, 2001
  • (francès) Marie Octave Monod, Daniel Stern, comtesse d'Agoult, de la Restauration à la III république, París, Plon, 1937
  • (francès) Henriette Rain, Les enfants du génie - Blandine, Cosima et Daniel Liszt, París, Presses de la Renaissance, 1986, ISBN 2-85616-364-5
  • (francès) Jacques Albert Vier, La comtesse d'Agoult et son temps, París, A. Colin, 1959-1963

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie d'Agoult