Delphine Gleize
Delphine Gleize (Saint-Quentin, Aisne, 5 de maig de 1973) és una directora de cinema francesa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1973  (51 anys)Saint-Quentin (França) |
| Dades personals | |
| Formació | La Fémis |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, guionista, actriu |
| Membre de | |
Premis
| |
    | |
Biografia
modificaDelphine Gleize és una antiga alumna de la Fémis[1].
És membre del col·lectiu 50/50 que té com a objectiu promoure la igualtat de dones i homes i la diversitat al cinema i audiovisual[2][3].
Filmografia
modificaDirectora i guionista
modifica- 1998 : Sale Battars (curtmetratge)
- 1999 : Un château en Espagne[4] (curtmetratge)
- 2000 : Les Méduses (curtmetratge)
- 2002 : Carnages
- 2005 : L'Homme qui rêvait d'un enfant
- 2010 : Cavaliers seuls (documental) en col·laboració amb Jean Rochefort
- 2011 : La Permission de minuit[5]
- 2019 : Beau Joueur (documentaire)
Actriu
modifica- 2020 : #Jesuislà d'Éric Lartigau : Catherine
Distincions
modifica- 1999 : Gran premi del jurat del Festival de Cinema Europeu de Lille per Sale Battars
- 2000 : César al millor curtmetratge per Sale Battars
- 2002 : Premi de la jeunesse al 55è Festival Internacional de Cinema de Canes per Carnages[6]
- 2003 : nominació al César a la millor primera pel·lícula per Carnages
- 2011 : Premi del Públic del Festival de Mons per La Permission de minuit
Notes i referències
modifica- ↑ Annuaire des anciens élèves de la Fémis, sur le site de la Fémis.
- ↑ «Femmes dans le cinéma : "La parité n'est pas qu'un problème de nana !"». LExpress.fr, 18-05-2019.
- ↑ «Le collectif 5050». collectif5050.com. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 6 juny 2024].
- ↑ Un château en Espagne : consulter le site http://www.unifrance.org/film/21273/un-chateau-en-espagne
- ↑ Le titre original du film était : De toutes mes forces. Se reporter au site : http://www.cinemovies.fr/fiche_film.php?IDfilm=20025 .
- ↑ «Festival de Cannes: Carnage». festival-cannes.com. [Consulta: 25 octubre 2009].