Dendermonde

Dendermonde
	Bandera
	Casa de la Vila
Tipus	municipi belga amb títol de ciutat i municipi de Bèlgica
Epònim	Dender
Localització
	51° 01′ 52″ N, 4° 05′ 53″ E / 51.03123°N,4.0981°E
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Flandes Oriental
Districte	districte de Dendermonde
Capital	Dendermonde
Conté la subdivisió	Appels (mul) ; Baasrode (en) ; Grembergen ; Mespelare (en) ; Oudegem (en) ; Schoonaarde (en) ; Sint-Gillis-bij-Dendermonde (en)
Població humana
Població	45.673 (2018) (820,42 hab./km²)
Idioma oficial	neerlandès (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Emergency zone East Flanders East (en)
Superfície	55,67 km²
Banyat per	Escalda i Dender
Limita amb	Zele ; Lebbeke ; Wichelen ; Lede ; Hamme ; Berlare ; Aalst
Creació	1088 (Gregorià)
Identificador descriptiu
Codi postal	9200
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	052
Altres
Agermanament amb	Nienburg/Weser ; Târgu Neamț
Lloc web	dendermonde.be

Dendermonde (en francès Termonde) és una ciutat neerlandòfona de Bèlgica situada a la regió flamenca, a la província de Flandes oriental.

La ciutat es troba a la confluència del Dender amb l'Escalda, d'aquí el seu nom, Dendermonde, que significa 'boca del Dender'. Està situada al centre del triangle que formen les ciutats de Brussel·les, Anvers i Gant (la zona més densament poblada de Bèlgica) i és el centre d'una conurbació (juntament amb Buggenhout, Hamme, Lebbeke, Lokeren, Waasmunster i Zele) d'aproximadament 170.000 habitants. El municipi té una superfície de 55,67 km² i una població, el primer d'agost del 2009, de 44.134 habitants.^[1]

Nuclis

#	Nom	Extensió (km²)	Població 01/01/2009
I	Dendermonde	8,20	9.214
II	Appels	3,87	2.677
III	Baasrode	8,23	6.058
IV	Grembergen	9,92	6.416
V	Mespelare	1,98	524
VI	Oudegem	7,25	3.967
VII	Schoonaarde	5,64	2.163
VIII	Sint-Gillis-bij-Dendermonde	10,59	12.923

Appels

Va deixar de ser un municipi el 1971 quan es va fusionar amb Dendermonde. En aquesta època tenia uns 2.900 habitants. És conegut per la romeria dedicada a santa Apol·lònia i pel bac per a vianants a l'Escalda cap a Berlare. És uns dels darreres bacs en aquest riu.

Sint-Gillis-bij-Dendermonde

Va deixar de ser un municipi el 1971 quan va fusionar-se amb Dendermonde. En aquesta època tenia uns 12.708 habitants, més que la mateixa ciutat. És conegut per la seva desfilada floral Bloemencorso, que se celebra a l'inici de setembre.

Baasrode

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 6.342 habitants. El nucli de Vlassenbroek té una església gòtica tardana dedicada a santa Gertrudis.

Grembergen

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 6.100 habitants. Llocs d'interès: l'església dedicada a Margarida d'Antioquia en estil barroc i la reserva natural del Groot Schoor.

Mespelare

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 540 habitants. Llocs d'interès: l'església d'Aldegondis de Maubeuge del segle xiii, la vil·la espanyola Spaans Hof del 1643 i una picota del segle xvii.

Oudegem

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 3.950 habitants. Situat entre el Dender i l'Escalda, hom hi troba l'església dedicada a la Mare de Déu, del segle xiii, una masia conventual i la masia Bokkenhof, ambdues del segle xviii.

Schoonaarde

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 2.190 habitants.

Economia

Cultiu de llavors oleaginoses, de cànem i de lli; fabricació d'olis i sabó; blanqueig de teles i teixits de cotó; adoberies, cordilleries i construcció de vaixells.

Història

Dendermonde a l'atles de Van Loon

Dendermonde al 1641^[2]

Els romans establiren un camp en una altura veïna, on es trobaren diverses medalles, urnes i altres restes d'aquella època. En l'edat mitjana, Dendermonde fou cap d'un senyoriu del comtat de Flandes; després fou presa per un estratagema el 1484 per l'arxiduc Maximilian. Cent anys més tard era una important fortalesa, que Alexandre Farnese, duc de Parma, no va poder reduir sinó amb forces molt nombroses. Aquest cabdill feu construir allà una ciutadella, enderrocada més tard, el 1784, per l'emperador Joseph II.

En l'interval, Lluís XIV l'assetjà en va (1657) amb 50.000 soldats, i es veié obligat a retrocedir davant la inundació. Els anglesos la bombardejaren i la feren capitular el 1706. El mariscal de Saxònia assolí el mateix èxit el 1745, però el tractat d'Aquisgrà de 1748 tornà Dendermonde als austríacs. Les fortificacions de Dendermonde foren reemplaçades a finals del segle xix per forts aïllats.^[3]

Fills il·lustres

Léon Philippe Marie de Burbure de Wesembeek (1812-1859) compositor musical i paleògraf.

Llocs d'interès

L'antic braç del Dender Oude Dender

L'església de la Mare de Déu construïda del segle xii al XV, amb obres de Crayer, Anton van Dyck, David Teniers, escultures i baixos relleus molt notables.
La casa de la Vila gòtica.
L'hospital.
La plaça del mercat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dendermonde

↑ «Dades oficials del registre de la població». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 7 octubre 2009].
↑ Antoon Sanders, Flandria Illustrata, Colònia, Ab Egmondt, 1641, pàgines 592-593
↑ Tom núm. 60, pags, 1376-77 de l'enciclopèdia Espasa

[1] «Dades oficials del registre de la població». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 7 octubre 2009].

[2] Antoon Sanders, Flandria Illustrata, Colònia, Ab Egmondt, 1641, pàgines 592-593

[3] Tom núm. 60, pags, 1376-77 de l'enciclopèdia Espasa

[1]

[2]

[3]