Manuel Deodoro da Fonseca

(S'ha redirigit des de: Deodoro da Fonseca)

Manuel Deodoro da Fonseca (Marechal Deodoro, 5 d'agost de 1827 - Barra Mansa, 23 d'agost de 1892) va ser un militar, amb grau de mariscal, i polític brasiler. Va ser al capdavant de la revolta que derrocà l'emperador Pere II i esdevingué el primer president de la República.

Infotaula de personaManuel Deodoro da Fonseca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1827 Modifica el valor a Wikidata
Marechal Deodoro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1892 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barra Mansa (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Caju Modifica el valor a Wikidata
1r President del Brasil
15 novembre 1889 – 23 novembre 1891
← Pere II del BrasilFloriano Peixoto →
Governador de Rio Grande do Sul
8 maig 1886 – 9 novembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcademia Militar das Agulhas Negras Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de la Triple Aliança Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMariana da Fonseca
MareRosa Paulina da Fonseca (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHermes Ernesto da Fonseca i Severiano Martins da Fonseca Modifica el valor a Wikidata
ParentsHermes Rodrigues da Fonseca (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 80208925 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut a Alagoas, en un poble que avui porta el seu nom, Fonseca feu una carrera militar, neutralitzant la rebel·lió Praieira a Pernambuco el 1848, una revolució que seguia el model de la Revolució de 1848 a Europa. També va entrar en acció durant la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870), assolint el rang de capità, i el 1884 va ser nomenat primer mariscal de camp, i després mariscal. El seu coratge, competència militar i estil feren d'ell una figura nacional. Com a governador de Rio Grande do Sul,[1] Fonseca freqüentava la companyia d'intel·lectuals republicans com ara Benjamin Constant o Ruy Barbosa. El 1886, avisat de què el govern imperial estava ordenant la detenció de republicans prominents, Fonseca se'n va anar a Rio de Janeiro i va posar-se al capdavant de la facció de l'exèrcit que estava a favor de l'abolició de l'esclavitud.[2]

L'emperador Pere II havia defensat l'abolició de l'esclavitud durant dècades, havent alliberat els seus propis esclaus el 1840, però opinava que aquest procés havia de ser gradual per a no perjudicar l'economia. Durant la seva tercera regència, sa filla, Isabel, Princesa Imperial del Brasil, va abolir l'esclavitud el 1888 mitjançant la promulgació de la Llei Àuria. Els oligarques, enfurismats, van tenir un paper important en el cop d'estat que tingué lloc un any després. El prestigi de Fonseca el va posar al capdavant del cop militar que va derrocar l'emperador el 15 de novembre del 1889 i va proclamar la república.[3]

Va estar un breu temps al capdavant del govern provisional, encarregat de convocar una assemblea constituent per a crear una nova constitució per als Estats Units del Brasil. Ben aviat, emperò, va trobar-se amb la resistència dels líders republicans civils. La seva elecció com a president, el 26 de febrer de 1891, amb una curta majoria a favor, va rebre el suport dels sectors militars.[4] El govern de Fonseca, dividit pels conflictes polítics i personals entre el president i el seu vicepresident Floriano Peixoto, va trobar-se amb una forta oposició al Congrés Nacional, que va emprendre una tàctica d'obstaculització. Una sèrie de decrets presidencials arbitraris empresos pel president va enfortir la resistència del Congrés contra Fonseca, que va apropar-se gradualment a Peixoto. Aquesta situació va arribar al seu zenit quan Fonseca va dissoldre el Congrés Nacional i va declarar l'estat d'emergència, el 3 de novembre de 1891. Un grup de diputats va oposar-se a aquesta decisió i va trobar suport entre els alts oficials de la Marina, incloent-hi l'almirall Custódio José de Melo. El mariscal es trobà amb una guerra civil imminent. Debilitat de salut i sense suport polític, va dimitir el 23 de novembre i va passar la presidència a Floriano Peixoto.[5][6][7]

Va morir a Rio de Janeiro el 23 d'agost de 1892.[5]

Honors modifica

L'any 1939, la ciutat on va néixer, Alagoas da Lagoa do Sul (primera capital alagoana), va ser rebatejada amb el nom de Marechal Deodoro.[7]

En virtut de la Llei Federal núm. 7919, de 1989, el Congrés Nacional del Brasil va decretar la inscripció del mariscal en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic situat dintre del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília.[8]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Deodoro da Fonseca
  1. «Biografia» (en portuguès brasiler). Presidència de la República. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 1r octubre 2023].
  2. «Manoel Deodoro da Fonseca» (en portuguès brasiler). Lideranças Políticas NEAMP. PUC-SP. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 1r octubre 2023].
  3. Magalhães Junior, Raimundo. Deodoro, a espada contra o império (en portuguès), 1957.  Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
  4. Freire, Felisbello. Historia constitucional da republica dos Estados Unidos do Brasil (en portuguès brasiler). Typ. Aldina, 1894.  Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
  5. 5,0 5,1 «FONSECA, Deodoro da» ( PDF) (en portuguès brasiler). Centro de Pesquisa e Documentação de História Contemporânea do Brasil. Fundació Getúlio Vargas. [Consulta: 11 març 2018].
  6. Santana, Natael. Manuel Deodoro Da Fonseca: Marechal Deodoro, 1o Presidente Do Brasil (en portuguès). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2018-01-10. ISBN 978-1-9835-5299-1. 
  7. 7,0 7,1 «Marechal Deodoro. História» (en portuguès brasiler). IBGE. [Consulta: 1r octubre 2023].
  8. «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].


Precedit per:
Primer en el càrrec
Abans Pere II de Brasil
President de Brasil
1889-1891
Succeït per:
Floriano Peixoto