Departament de Chiquimula

El departament de Chiquimula està situat a l'orient de Guatemala. Limita al nord amb el departament de Zacapa; al sud amb la república del Salvador i el departament de Jutiapa; a l'est amb la República d'Hondures; i a l'oest amb els departaments de Jalapa i Zacapa. És conegut en l'àmbit guatemalenc com La Perla d'Orient. És un dels departaments amb millor Índex de Desenvolupament Humà, a més és el tercer departament de Guatemala a tenir un major percentatge de població econòmicament activa i és el departament amb major Producte Interior Brut i ocupa el segon lloc en els departaments amb millor PIB per capita.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaDepartament de Chiquimula
Imatge
Tipusdepartament de Guatemala Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 14° 47′ 58″ N, 89° 32′ 37″ O / 14.7994°N,89.5436°O / 14.7994; -89.5436
EstatGuatemala Modifica el valor a Wikidata
CapitalChiquimula (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població415.063 (2018) Modifica el valor a Wikidata (174,69 hab./km²)
Llengua utilitzadaChortí, espanyol
Geografia
Superfície2.376 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud424 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
ISO 3166-2GT-20 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdelemp.com… Modifica el valor a Wikidata

Orografia

modifica

La serralada central prové de Jalapa, penetra per la part suf del departament, on forma contraforts de la Sierra del Merendón en eld límits de la República d'Hondures i d'El Salvador.

Encara dins del departament de Jalapa, en el municipi de San Luís Jilotepeque, el massís que es coneix localment com a muntanya de Pinula, descendeix pel seu costat Aquest a la vall regada pel riu Colima, que ja dins del departament de Chiquimula forma a una ampla vall al municipi de Ipala, que pel Sud té el volcà de Ipala.

El sistema muntanyenc que penetra des del departament de Zacapa descendeix als municipif de Camotán, Jocotán i Chiquimula. El massís muntanyenc és bastant irregular i els seus contraforts continuen dins dels municipis de Chiquimula, Jocotán, Camotán, Olopa, San Jacinto, San Juan Ermita i San José La Labrada. Cap al sud del departament, el sistema orogràfic forma també alguns altiplans de diverses altures dins dels municipis de Quezaltepeque, Esquipulas i Concepción las Minas que, amb els seus replegaments i precipicis, s'integren a la Serra del Merendón.

D'especial importància són els turons: Montecristo, que forma un Trifini amb Hondures i El Salvador, i el turó Brujo, que és fita amb El Salvador, tots dos dins de la Serra del Merendón.

El chortí ha exercit gran influència en tot el departament des dels temps antics de mesoamèrica, perquè constitueix herència inequívoca del procés de civilització maia clàssics, per considerar-se a l'ètnia chortí, descendent directa d'aquesta.

En l'actualitat, l'idioma chortí encara s'utilitza com a mitjà de comunicació quotidià en els municipis d'Olopa, Camotán, Jocotán i una mica a Quezaltepeque. Chiquimula de la Sierra, com sempre va ser coneguda en temps colonials, va ser colonitzada pels espanyols i ha estat, històricament, punt de reunió amb les províncies d'Hondures i El Salvador, per la qual cosa l'idioma espanyol es parla oficialment i manté característiques pròpies de regió fronterera amb aquestes Repúbliques.

Municipis

modifica
Municipis del Departament de Chiquimula
Número Municipi Població Extensió superficial Densitat IDH
1 Chiquimula 97.102 319 km² 304.39 hab/km² 0.704
2 Jocotán 59.314 148 km² 400.77 hab/km² 0.590
3 Esquipulas 57.882 532 km² 108.80 hab/km² 0.801
4 Camotán 53.452 232 km² 230.39 hab/km² 0.571
5 Quezaltepeque 27.232 236 km² 115.38 hab/km² 0.587
6 Olopa 25.111 156 km² 160.96 hab/km² 0.560
7 Ipala 20.099 228 km² 88.15 hab/km² 0.796
8 San Juan Ermita 13 658 92 km² 148.45 hab/km² 0.629
9 Concepción Las Minas 13 291 160 km² 83.06 hab/km² 0.815
10 San Jacinto 12.639 60 km² 215.60 hab/km² 0.663
11 San José la Arada 8.367 160 km² 52.29 hab/km² 0.703
Projecció (2013)[2]

Referències

modifica
  1. Chiquimula Online. «Actividades económicas del departamento de Chiquimula» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-07-30. [Consulta: 29 desembre 2013].
  2. «Proyecciones del Censo de Guatemala de 2002». Instituto Nacional de Estadística. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 29 desembre 2013].

Enllaços externs

modifica