Departament de Chiquimula
El departament de Chiquimula està situat a l'orient de Guatemala. Limita al nord amb el departament de Zacapa; al sud amb la república del Salvador i el departament de Jutiapa; a l'est amb la República d'Hondures; i a l'oest amb els departaments de Jalapa i Zacapa. És conegut en l'àmbit guatemalenc com La Perla d'Orient. És un dels departaments amb millor Índex de Desenvolupament Humà, a més és el tercer departament de Guatemala a tenir un major percentatge de població econòmicament activa i és el departament amb major Producte Interior Brut i ocupa el segon lloc en els departaments amb millor PIB per capita.[1]
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Guatemala  | ||||
| Capital | Chiquimula (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 415.063 (2018) (174,69 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | Chortí, espanyol | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 2.376 km² | ||||
| Altitud | 424 m | ||||
| Limita amb | |||||
| ISO 3166-2 | GT-20 | ||||
| Lloc web | delemp.com… | ||||
Orografia modifica
La serralada central prové de Jalapa, penetra per la part suf del departament, on forma contraforts de la Sierra del Merendón en eld límits de la República d'Hondures i d'El Salvador.
Encara dins del departament de Jalapa, en el municipi de San Luís Jilotepeque, el massís que es coneix localment com a muntanya de Pinula, descendeix pel seu costat Aquest a la vall regada pel riu Colima, que ja dins del departament de Chiquimula forma a una ampla vall al municipi de Ipala, que pel Sud té el volcà de Ipala.
El sistema muntanyenc que penetra des del departament de Zacapa descendeix als municipif de Camotán, Jocotán i Chiquimula. El massís muntanyenc és bastant irregular i els seus contraforts continuen dins dels municipis de Chiquimula, Jocotán, Camotán, Olopa, San Jacinto, San Juan Ermita i San José La Labrada. Cap al sud del departament, el sistema orogràfic forma també alguns altiplans de diverses altures dins dels municipis de Quezaltepeque, Esquipulas i Concepción las Minas que, amb els seus replegaments i precipicis, s'integren a la Serra del Merendón.
D'especial importància són els turons: Montecristo, que forma un Trifini amb Hondures i El Salvador, i el turó Brujo, que és fita amb El Salvador, tots dos dins de la Serra del Merendón.
Idioma modifica
El chortí ha exercit gran influència en tot el departament des dels temps antics de mesoamèrica, perquè constitueix herència inequívoca del procés de civilització maia clàssics, per considerar-se a l'ètnia chortí, descendent directa d'aquesta.
En l'actualitat, l'idioma chortí encara s'utilitza com a mitjà de comunicació quotidià en els municipis d'Olopa, Camotán, Jocotán i una mica a Quezaltepeque. Chiquimula de la Sierra, com sempre va ser coneguda en temps colonials, va ser colonitzada pels espanyols i ha estat, històricament, punt de reunió amb les províncies d'Hondures i El Salvador, per la qual cosa l'idioma espanyol es parla oficialment i manté característiques pròpies de regió fronterera amb aquestes Repúbliques.
Municipis modifica
| Número | Municipi | Població | Extensió superficial | Densitat | IDH | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Chiquimula | 97.102 | 319 km² | 304.39 hab/km² | 0.704 | |||||
| 2 | Jocotán | 59.314 | 148 km² | 400.77 hab/km² | 0.590 | |||||
| 3 | Esquipulas | 57.882 | 532 km² | 108.80 hab/km² | 0.801 | |||||
| 4 | Camotán | 53.452 | 232 km² | 230.39 hab/km² | 0.571 | |||||
| 5 | Quezaltepeque | 27.232 | 236 km² | 115.38 hab/km² | 0.587 | |||||
| 6 | Olopa | 25.111 | 156 km² | 160.96 hab/km² | 0.560 | |||||
| 7 | Ipala | 20.099 | 228 km² | 88.15 hab/km² | 0.796 | |||||
| 8 | San Juan Ermita | 13 658 | 92 km² | 148.45 hab/km² | 0.629 | |||||
| 9 | Concepción Las Minas | 13 291 | 160 km² | 83.06 hab/km² | 0.815 | |||||
| 10 | San Jacinto | 12.639 | 60 km² | 215.60 hab/km² | 0.663 | |||||
| 11 | San José la Arada | 8.367 | 160 km² | 52.29 hab/km² | 0.703 | |||||
| Projecció (2013)[2] | ||||||||||
Referències modifica
- ↑ Chiquimula Online. «Actividades económicas del departamento de Chiquimula» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-07-30. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «Proyecciones del Censo de Guatemala de 2002». Instituto Nacional de Estadística. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 29 desembre 2013].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Chiquimula |
- Dsdes generals del departament de Chiquimula. Arxivat 2012-03-19 a Wayback Machine.
- Informes CENS 2002.
- Mapes de pobresa i desigualtat a Guatemala.
- Chiquimula, article al web De Guate.