Desierto adentro

pel·lícula de 2008 dirigida per Rodrigo Plá

Desierto adentro és una pel·lícula mexicana dirigida per Rodrigo Plá estrenada comercialment el 13 de març de 2009 que té com a protagonistes principals a Diego Cataño, Guillermo Dorantes, Katia Xanat Espino, Luis Fernando Peña i Eileen Yáñez. Es tracta d'un drama emmarcat en el conflicte armat anomenat guerra dels Cristeros ocorreguda a Mèxic entre 1926 i 1929.[1]

Infotaula de pel·lículaDesierto adentro
Fitxa
DireccióRodrigo Plá Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRodrigo Plá Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGloria Charrasco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióRodrigo Plá i Laura Santullo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLeonardo Heiblum Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSergio Saldívar Tanaka
MuntatgeRodrigo Plá Modifica el valor a Wikidata
VestuariAdela Cortázar
ProductoraInstituto Mexicano de Cinematografía, Foprocine i Universitat de Guadalajara (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFilmSharks International
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 març 2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt1204366 Filmaffinity: 219564 Letterboxd: the-desert-within Allmovie: v446352 TMDB.org: 73104 Modifica el valor a Wikidata

Resum del conflicte en el qual inscriu la trama

modifica

En 1926 el govern central mexicà, seguint el dictat de la Constitució vigent, va facultar als governadors dels estats a imposar quotes i requisits especials als "ministres del culte". Si bé les mesures que prenien els governadors limitaven o suprimien la participació en la vida pública de les esglésies en general, en la pràctica només afectava l'Església catòlica no sols per ser la de major difusió al país sinó pel contingut d'aquestes. Així, per exemple, les mesures que van disposar alguns governadors van ser de permetre oficiar només als "ministres del culte" casats, uns altres van prohibir les comunitats religioses o es van pretendre forçar a l'Església catòlica a operar amb un nombre mínim de preveres, és a dir disposicions que no afectaven la generalitat de les altres esglésies.

D'altra banda, es va crear l'Església catòlica apostòlica mexicana, dotant-la d'edificis, recursos i mitjans per a trencar amb la Santa Seu. Els catòlics van reaccionar amb un boicot al pagament d'impostos, al consum de productes comercialitzats pel govern i a la compra de bitllets de la Loteria Nacional, ni utilitzar vehicles a fi de no comprar gasolina, la qual cosa a més de danyar l'economia va provocar que alguns grups dins de l'Església es radicalitzessin i comencessin accions armades que es van prolongar durant tres anys i només van finalitzar quan amb la mediació dels Estats Units les parts van arribar a un enteniment.

Sinopsi

modifica

Elías és un pagès pobre i ignorant que viu amb la seva família en un Mèxic convulsionat per la Guerra dels Cristeros. Sense voler-ho, Elías s'involucra en el conflicte i en forma involuntària ocasiona la mort de moltes persones del seu poble. Aclaparat per la culpa es retira amb la seva família al desert convertit en un fanàtic religiós. El seu fill Aureliano, que ha viscut la seva infància tancat perquè Elías creia que seria el primer a morir, comença a pintar en retaules la saga familiar que a poc a poc anirà desentranyant a través de les narracions del pare. A la recerca del perdó de Déu per als pecats de la família construeix una església en tant té una relació amorosa amb la seva germana Micaela, la qual donarà un altre sentit a la seva vida.[2]

Repartiment

modifica

Opinions del director de la pel·lícula

modifica

Rodrigo Pla va dir que la idea de la pel·lícula va sorgir a partir de la lectura del filòsof Søren Kierkegaard, en particular dels seus diaris on relata que el seu pare va viure convençut que Déu el castigaria llevant-li els seus fills per un pecat que ell havia comès. La vida del filòsof va quedar així marcada per aquesta culpa i la imatge d'un Déu venjatiu i iracund. La pel·lícula canvia el context original de la història, protestant i danès, per un mexicà i catòlic –la Guerra dels Cristeros- però conserva la seva essència, que no és un altre que la història d'aquesta família, aquesta culpa, aquest càstig, aquesta bogeria. Aquest període és molt interessant i seductor i per les seves característiques brinda un context adequat per a justificar uns certs successos que són la substància de la trama: l'absència dels sacerdots en el camp i per tant la falta d'una guia espiritual clara, la prohibició del culte públic i el tancament dels temples, l'exacerbació religiosa.[3]

Per al director la pel·lícula és “sobre els homes, no sobre Déu, i són els homes els que construeixen en gran manera la seva sort o la seva desgràcia, com en aquest cas. Si Déu castiga o perdona deixa de ser rellevant, és Elías, el personatge central, qui no pot perdonar-se a si mateix, i és aquesta culpa malalta, aquesta determinació autoritària i asfixiant de dedicar la vida, la seva i dels seus fills, a buscar la redempció, la qual cosa va destruint a la família. Pot haver-hi altres interpretacions, tant de bo n'hi hagi, si hi ha diverses lectures serà que la pel·lícula dona per a entretenir-se una bona estona”.[3]

Però el film –segons Pla- “no parla exclusivament del fanatisme religiós, sinó que podria ser un mirall d'altres tipus de fanatisme, de la capacitat de destrucció que està latent darrere de qualsevol idea o pensament que s'erigeix de manera totalitària, que no respecta la possibilitat de dissentir i en última instància s'imposa des de la força, sigui física o psicològica. Fins i tot quan aquesta idea s'esgrimeix com una cosa suposadament positiva per a tots” la qual cosa en el cas d'Elías, el personatge del film, el porta a triar en nom de tota la família i sense tenir en compte el desig dels fills, una forma de vida, una forma de mort i una forma de Déu, amb la qual cosa fins i tot sent una pel·lícula d'època, Desert endins pot tenir un ressò en qüestions contemporànies.[3]

El director remarca que

« ”La religió, o més específicament el fanatisme religiós, sí que és un dels temes de la pel·lícula. Ateus o creients, tots en l'algun punt de la vida prenem una postura enfront de Déu, a l'existència de Déu. D'altra banda, la religió és un determinant cultural que també ens travessa, ens agradi o no, vivim en una societat judeocristiana i la nostra moral està en gran manera estructurada a partir d'això. Les nocions del pecat i la culpa ens toquen a tots en major o menor mesura. La religió és un tema polèmic i difícil, justament perquè és profundament humà, i aquesta és la raó per la qual ens va semblar interessant qüestionar-nos sobre això”.[3] »

Crítiques

modifica

El crític Félix Iglesias del diari ABC de Madrid després de qualificar de “marc buñuelià el context en el que Pla situa la història assenyala com el director fa evolucionar a Elías del seu origen de pobre ignorant pres de les supersticions al fanàtic despietat que pren com a ostatges als seus fills. L'exacerbació religiosa porta al fet que aquest pagès aparedat entre els terratinents i els revolucionaris, que va escapar per atzar de morir afusellat, a transformar-se en un fanàtic, amb un perfil fred i messiànic que va forjant una personalitat pètria i impermeable a tota raó. En tant, Aureliano, el fill menor, aïllat del contacte amb els seus germans, dibuixa des de la seva perspectiva les pintures que decoraran el futur temple i amb les quals narra les penúries i penitències de la família. El seu punt de vista és neutral en contraposició amb l'obcecació paterna.[4]

Una altra crítica opina que la direcció està molt ben dissenyada i estructurada per a donar-li a l'espectador una visió del que se suscitava en el temps històric en què es basa la cinta. L'ambientació i el vestuari, molt ajustat a l'època, donen una provada d'aquesta marginació del Mèxic de llavors. Mario Zaragoza aconsegueix un gran acompliment en la cinta i l'única cosa que es pot dir és que el conjunt d'actors va ser més que excepcional, tots convergeixen en una trama que embolica a l'espectador d'una manera directa, no hi ha moment en la pel·lícula que es pugui deixar de veure, la trama atreu, hala, no et permet fugir; seria injust dir que algú va treballar millor que un altre, totes les actuacions són immillorables.[5]

Els retaules

modifica

En relació als efectes especials de la pel·lícula s'ha assenyalat que és magnífic l'ús de les animacions a partir dels retaules ja que aquests són part fonamental de l'usança religiosa mexicana i s'han fet des de temps de la colònia com a manera d'agrair un favor diví rebut. Es confeccionaven manualment per a donar a la deïtat una cosa única i personal; les animacions a partir d'ells són el retrat mateix de l'essència del folclor mexicà; transicions de l'animació a vida real ben reeixides i afinades, en punts clau; ús del narrador concorde a la necessitat de la cinta.[5]

Any País Organització Premi Resultat
2009   Catalunya XV Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya[6] Premi a la Millor Pel·lícula Guanyador Desierto adentro
2009   Mèxic LI edició dels Premis Ariel[7] Premi Ariel al Millor So Guanyadores: Mario Martínez, Miguel Hernández, Marco Hernández i Antonio Diego, per Desierto adentro.
2009   Mèxic LI edició dels Premis Ariel Premi Ariel al Millor Actor Guanyador: Mario Zaragoza por Desierto adentro.
2009   Mèxic LI edició dels Premis Ariel Premi Ariel a la Millor Coactuació Femenina (actriu secundària) Guanyadora: Eileen Yáñez, per Desierto adentro
2009   Mèxic LI edició dels Premis Ariel Premi Ariel al Millor Guion Original Guanyadores: Rodrigo Plá i Laura Santullo, per Desierto adentro.
2009   Mèxic LI edició dels Premis Ariel Premi Ariel a la Millor Música original Guanyadors: Leonardo Heiblum i Jacobo Lieberman, per Desierto adentro.
2009   Mèxic LI edició dels Premis Ariel Premi Ariel a la Millor Fotografía Guanyador: Serguei Saldívar Tanaka, per Desierto adentro.
2009   Mèxic LI edició dels Premis Ariel Premi Ariel als Millors Efectes especials Guanyador: José Ángel Cordero, per Desierto adentro.
2009   Mèxic LI edició dels Premis Ariel Premi Ariel als Millors Efectes visuals Guanyadores : John Reid, Juan Medina i Rita Basulto per Desierto adentro.
2008   Bolívia Festival Iberoamericà de Cinema de Santa Cruz de la Sierra Premi Millor fotografía Guanyador Serguei Saldívar Tanaka, per Desierto adentro
2008   Mèxic Festival Internacional de Cinema de Guadalajara Premi millor llargmetratge mexicà en competència Guanyador Desierto adentro
2008   Mèxic Festival Internacional de Cinema de Guadalajara Premi Mezcal al Millor llargmetratge atorgat per un jurat jove Guanyador Desierto adentro
2008   Mèxic Festival Internacional de Cinema de Guadalajara Premi millor actor Guanyador Mario Zaragoza per Desierto adentro
2008   Mèxic Festival Internacional de Cinema de Guadalajara Premi millor actriu Guanyadora Dolores Heredia per Desierto adentro
2008   Mèxic Festival Internacional de Cinema de Guadalajara Premi millor guió Guanyadores Rodrigo Plá i Laura SantulloDesierto adentro
2008   Mèxic Festival Internacional de Cinema de Guadalajara Premi millor fotografia Guanyador Sergi Saldívar Tanaka Desierto adentro
2008   Mèxic Festival Internacional de Cinema de Guadalajara Premi del público Guanyador Desierto adentro
2008   Puerto Rico Festival Internacional de Cinema de San Juan Premi Ricardo Alegría a la Millor Pel·lícula Guanyador Desierto adentro
2008   Cuba Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana Premi millor fotografia Guanyador Sergi Saldívar Tanaka Desierto adentro
  1. Desierto adentro a cinema22
  2. Seminci 08 Desierto adentro a espinof.com
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pecado y culpa, motores del filme Publicado en el diario La jornada de México del 15-3-2009. Acceso 12-12-2009
  4. Iglesias, Félix: El fanatismo religioso, desterrado al «Desierto adentro Publicado en el periódico ABC de Madrid del 30-10-2008. Acceso 12-12-2009
  5. 5,0 5,1 Mora, Javier Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. Acceso 12-12-2009
  6. Desierto adentro, de Rodrigo Plá, la mejor de la 15 Mostra de cine de Cataluña, La Jornada, 4 d'abril de 2009
  7. “Desierto adentro” y “Lake Tahoe” acaparan los premios Ariel del cine mexicano, latamcinema, 1 d'abril de 2009

Referències

modifica