Obre el menú principal

Devlet II Giray (1648-1718) fou khan de Crimea (1699-1702 i 1709-1713). Era fill de Selim I Giray al que va succeir al final del seu tercer regnat. Fou instal·lat a la població de Gul Baba prop d'Adrianòpolis.

Infotaula de personaDevlet II Giray
Biografia
Naixement 1648
Crimea
Mort 1718 (69/70 anys)
Turquia
Lloc d'enterrament Turquia
  Khan 

Dades personals
Grup ètnic Tàtars de Crimea
Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Família Dinastia Giray
Fills Arslan Giray
Fetih II Giray
Qırım Giray
Q4079912 Tradueix
Pare Selim I Giray
Modifica les dades a Wikidata

Primer regnatModifica

Va nomenar els seus germans Shahbaz Giray i Ghazi Giray com a khalgay i nureddin. Els russos van continuar amb els seus èxits. Perekop havia estat ocupada el 1698. Rússia va proposar la pau a la Porta i va reforçar la petició portant cent mil homes a Azov. Aquesta pau coneguda com a tractat de Karlowitz, va establir la inevitable decadència de l'Imperi Otomà que va haver de renunciar a favor de l'arxiducat d'Àustria a tot el Regne d'Hongria al darrere del Save incloent Transsilvània i Eslavònia conservant només Tameswar i els territoris al sud del Save; la pau es va signar el 13 de juny de 1700 i tenia 14 articles; el segon establia la demolició dels forts de Toghan, Ghazi Kerman, Shahin Kerman i Nusret Kerman, alguns dels quals estaven en mans dels russos; el cinquè creava una marca de terre buida de cinc hores entre Perekop i Azov; al districte entre Perekop i el castell de Mejush els russos i tàtars podrien caçar i pescar i tallar llenya i aprofitar la sal; cap al riu Kuban, en un espai de deu hores des de Azov, els circassians i nogais no podrien molestar als russos i als cosacs; l'article vuitè regulava el bon comportament dels tàtars; el novè establí l'intercanvi de presoners; el desè el lliure comerç; el dotzè pel passatge lliures dels pelegrins cap a Terra Santa a través de territori otomà; i el tretzè per la immunitat dels agents i intèrprets.

Shahbaz Giray, el nou khalgay, era un personatge notable, militar destacat al servei dels otomans; el seu prestigi creava rancúnia als altres germans que van acabar enverinant a Shahbaz. Tement per la seva seguretat, un dels assassins, Ghazi Giray, que era nureddin, va fugir i va aixecar un exèrcit de nogais a Akkerman, i els va persuadir d'anar amb ell a Bessaràbia. Els governadors d'Otchakov i de Kaffa, junt amb el khan, els van perseguir i finalment els mirzes nogais van haver d'acceptar la rendició i les condicions del khan; Ghazi Giray però va fugir a Adrianòpolis, on fou arrestat pels otomans i enviat desterrat a Rodes. Un altre germà, Kaplan Girai, va marxar contra els circassians per expiar el crim. Devlet Girai va nomenar un germà de nom Saadet Giray com a khalgay i el seu cosí Inayet Giray com a nureddin.

Poc després Kaplan i el visir del khan, Hajji Merdan Ali, apareixen complotant junts a Kaffa. Quan el khalgay els va voler arrestar es van enrolar com a geníssers a Kaffa i els altres geníssers van refusar entregar-los; van haver de fugir no obstant a Istanbul i Kaplan fou empresonat a un castell del Bòsfor mentre Merdan Ali fou transportat a Lemnos.

Devlet, d'acord amb la Porta, va construir una nova fortalesa a Kertx, lògicament dirigida contra els russos. Els materials foren portats de Moldàvia i Valàquia, de Circàssia i de Sinope a més de Constantinoble. El khan va donar diverses explicacions al sultà, al·legant que encara que ara només quedaven 11 vaixells a la mar d'Azov era perquè Rússia havia enviat alguns vaixells a Adrianòpolis, i que la fortalesa tenia com a tasca principal vigilar als cosacs; les explicacions no van satisfer al sultà que va deposar a Devlet II i va cridar per quarta vegada al tron al vell Selim I Giray (desembre de 1702). Devlet no va obeir i va enviar tropes a ocupar Akkerman i Ismaïl, i es va aliar als nogais; va aguantar algun temps i sembla que tenia el suport encobert del gran visir Daltaban Mustafa Pasha però quan el suport d'aquest es va esvair va haver de fugir cap al riu Kuban i Circàssia. Fou capturat al cap de poc i condemnat a mort però perdonat per intercessió del seu pare Selim I.

Segon regnatModifica

Devlet Giray fou cridat altre cop al tron el novembre del 1708 i va arribar a Crimea el 1709 nomenant Bakht Giray com a khalgay i Safa Giray com a nureddin. Es diu que va afavorir als cristians perquè va donar permís al jesuïta pare Ban per construir una capella a Bagchi-Sarai on va tenir com a coadjutor al pare Courbillon. França per garantir la integritat de Ban, el va fer reconèixer cònsol per la Porta.

El 1709 la batalla de Poltava guanyada per Pere I el Gran sobre Carles XII de Suècia va obligar al rei suec a refugiar-se a Turquia i va començar a conspirar amb els otomans i va aconseguir que el 1710 Turquia declarés la guerra a Rússia. Pere el Gran va avançar pel Dnièster cap al Pruth, i es va apoderar de Moldàvia i Valàquia. Les forces turques de terra tenien com a cooperadora a la flota turca de la mar Negra; el khan de Crimea disposava de 40.000 homes. Un altre grup amb sis mil cosacs va atacar Ucraïna i Pere el Gran va marxar per assistir al seu general Sheremetov que estava acampat a Valaquia però fou bloquejat entre el Pruth i un pantà i els tàtars de Crimea foren en bona part els que van aconseguir el bloqueig en interceptar els combois. La posició russa era crítica i només l'energia de la seva dona Caterina que va subornar al gran visir per començar converses de pau, van poder salvar la situació. Tot i així la pau fou avantatjosa per l'Imperi Otomà que recuperava Azov, i establia que serien arrasades Kaminetz, Samara i Tanganrog; l'artilleria russa fou transferida als otomans. La cort otomana no va quedar contenta amb aquest tractat i va acusar als caps turcs d'haver traït al país; d'altra banda, Pere el Gran, una vegada va retirar al seu exèrcit i el va tenir en seguretat, va eludir els termes de l'acord.

La Porta va enviar a casa a Carles XII i Devlet va rebre ordes d'escortar-lo per Ucraïna i Polònia fins a Suècia. El khan no hauria complert el seu deure; com que no podia esperar saquejar Ucraïna que estava en mans de Rússia, buscava una manera d'obtenir diners; d'altra banda el rei de Suècia era expert en falsificar cartes i en va presentar una que deia que els tàtars l'havien d'abandonar en aparèixer els russos; informat el khan i els oficials turcs van pensar a enviar-lo a Salònica i Marsella si no acceptava l'escorta dels tàtars; el rei només anava acompanyat de 400 suecs i en canvi els tàtars eren 14.000, però els va plantar cara; fou arrestat pel mateix Devlet II; mentre la notícia de la carta va arribar a orelles del sultà i el mufti, el gran visir i el khan foren deposats (abril de 1713). El khan va rebre l'orde poc després sent enviat exiliat a Rodes. El va substituir Kaplan I Giray.

Va morir el 1718.

ReferènciesModifica

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.