Viquipèdia

Diàspora romanesa

La diàspora romanesa és la població ètnicament romanesa fora de Romania i Moldàvia. El concepte no sol incloure els romanesos ètnics que viuen com a nadius en estats propers, principalment els romanesos que viuen a Ucraïna i Sèrbia. Per tant, es calcula que el nombre de romanesos a l'estranger és d'aproximadament 4-12 milions de persones, depenent de la definició del terme "romanès", així com de la inclusió, respectivament, de l'exclusió de romanesos ètnics que viuen en països propers on són indígenes. La definició de "qui és romanès?" pot anar des de rigoroses estimacions conservadores basades en autoidentificació i estadístiques oficials fins a estimacions que incloguin persones d'ascendència romanesa nascudes als seus respectius països, així com persones nascudes de diverses minories ètniques de Romania.

El 2006, la diàspora romanesa es calculava en uns 8 milions de persones per aleshores president de Romania, Traian Băsescu, la majoria d'ells vivint a l'antiga URSS, Europa occidental (esp. Itàlia, Espanya, Alemanya, Regne Unit i França), Amèrica del Nord (Canadà i Estats Units), Amèrica del Sud i Austràlia.[1] Tot i això, no està clar si Băsescu incloïa els romanesos indígenes que vivien a l'entorn immediat de l'estat romanès com els de Moldàvia, Ucraïna o Sèrbia.

El desembre de 2013, Cristian David, el ministre del Departament de Romanians de tot arreu, va declarar que una nova realitat il·lustra que entre 6 i 8 milions de romanesos viuen fora de les fronteres de Romania. Això inclou de 2 a 3 milions de romanesos indígenes que viuen en estats veïns com Ucraïna, Hongria, Sèrbia, Bulgària, els Balcans i especialment la República de Moldàvia. El nombre també inclou aproximadament 2,7-3,5 milions de romanesos a Europa occidental.[2]

A més, la diàspora romanesa va sorgir com una poderosa força política a les eleccions des del 2009.[3][4] Per a les eleccions presidencials del 2014, el vot a la diàspora estava poc organitzat i va provocar protestes a diverses ciutats europees importants. El vot de la diàspora va tenir un paper fonamental en el resultat final.[4] 5 anys després, a les eleccions presidencials del 2019, el llavors candidat de centredreta i president en funcions Klaus Iohannis va ser novament votat aclaparadorament per la diàspora romanesa de tot el món.

A continuació es mostra una llista de romanesos ètnics declarats als països on viuen, amb exclusió dels que viuen a Romania i Moldàvia, però que inclouen aquells que viuen a Ucraïna (inclosa l'oblast de Txernivtsi), Sèrbia (inclosos els valacs), Hongria i Bulgària.

Les xifres es basen en dades estadístiques oficials dels estats respectius on resideixen aquests romanesos o, allà on aquestes dades no estiguin disponibles, es basen en estimacions oficials realitzades pel departament romanès per als romanesos de l'estranger (xifres d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, França, Suècia, Portugal i Turquia són per a ciutadans romanesos i poden incloure individus de qualsevol ètnia).

Els romanesos ètnics estan presents principalment a Europa i Amèrica del Nord. No obstant això, hi ha romanesos ètnics a Turquia, tant a la part asiàtica com a la europea del país, descendents de colons valacs convidats per l'Imperi Otomà des de principis del segle xiv fins a finals del segle xix. Hi ha uns 2.000 immigrants romanesos al Japó des de finals del segle xx.[5]

Distribució per països

modifica
 
Diàspora romanesa a la UE entre el 2008 i el 2012
País Any Població Comentaris
  2020 1.145.718[6] Immigrants (118.516 moldaus addicionals)
  2020 1.079.726[7] Immigrants (17.868 moldaus addicionals)
  2020 799.180[8] Immigrants (14.815 moldaus addicionals) (el nombre total de persones amb ascendència romanesa a Alemanya també inclou molts romanesos-alemanys)
  2015 468.994[9] (ascendència)

165.199 (nascuts a Romania)

Immigrants
  2019 450.000[10] Immigrants (18.000 moldaus addicionals)
  2016 238.050[11] Immigrants (14.915 moldaus addicionals)
  2001 150.989[12] Indígena de Zakarpattia, Odessa i Chernivtsi (258.619 moldaus addicionals)
  2020 123.461[13] Immigrants, dels quals 36.000 viuen a Viena[14]
  2016 118.400[15] Immigrants
  2019 96.034[16] Immigrants
  2020 86.200[17] Immigrants (majoritàriament jueus romanesos)
  2011 46.523[18] Immigrants (10.391 moldaus addicionals). També hi ha 209.000 aromans[19] i 3.000 meglenoromanès a Grècia;[20] tanmateix, no es consideren una minoria ètnica sinó lingüística/cultural.
  2019 34.185[21] Immigrants (986 moldaus addicionals)
  2019 32.294[22] Immigrants (938 moldaus addicionals)
  2018 30.504[23] Immigrants (8.460 moldaus addicionals)
  2011 30.924[24] Indígenes i immigrants
  2011 29.332[25] Indígena de Vojvodina i la vall de Timok (35.330 valaques addicionals i 243 cincars)
  2016 29.186[26] Immigrants
  2017 24.422[27] Immigrants (686 moldaus addicionals)
  2011 24.376[28] Immigrants
  2015 21.593[29] Immigrants
  2011 20.998[30] Immigrants
  2019 18.625[31] Immigrants
  2018 14.684[32] Immigrants (a més 5.811 moldaus)
  2009 14.666[33] Desplaçats i deportats durant la Segona Guerra Mundial (inclosos els moldaus)
  14.000[34] Immigrants
  10.000[35] Immigrants
  2017 8.474[36] Immigrants
  7.393[37] Immigrants i brasilers amb ascendència romanesa
  6.444[38] Immigrants
  2019 5.209[39] Immigrants
  4.000[38] Immigrants
  2010 3.201[40] Immigrants/Desplaçats durant la Segona Guerra Mundial (586.122 moldaus addicionals)
  3.100 Immigrants
  3.000 Immigrants
  2.000[38] Immigrants
  2013 1.742[41] Immigrants
  1.320[38] Immigrants
  1.000[38] Immigrants
  1.000[38] Immigrants
  2011 891[42] Indígena de la província de Vidin i parts del nord de Bulgària (3.684 valacs addicionals)
  850[38] Immigrants
  696[38] Immigrants
  634[38] Immigrants
  600[38] Immigrants
  485 Immigrants
  420[38] Immigrants
  400[38] Immigrants
  400[38] Immigrants
  398[38] Immigrants
  382[38] Immigrants
  350[38] Immigrants
  2018 283[43] Immigrants
  250[38] Immigrants
  2019 209[44] Immigrants
  200[38] Immigrants
  174[38] Immigrants
  155[38] Immigrants
  2020 150[38] Immigrants
  106[38] Immigrants
  100[38] Immigrants
  100[38] Immigrants (9.900 romanesos addicionals i 2.100 meglenoromans)
  100[38] Immigrants
  2011 77[45] Immigrants
  75[38] Immigrants
  2011 63[46] Immigrants (1.919 moldaus addicionals)
  30[38] Immigrants
  15[38] Immigrants
  Hi viuen fins a 300.000 romanesos, però les autoritats albaneses no els reconeixen com a minoria romanesa.[47]
Total 4.364.496 L'estimació és la suma de les estimacions de tot el país enumerades. A això se sumen 1.618.650 persones pertanyents a grups ètnics que les autoritats romaneses afirmen formar part de la població romanesa (per exemple, moldaves, aromaneses, meglenoromaneses, istroromaneses). L'estimació total és d'uns 5,9 milions.

Referències

modifica
  1. ↑ «Președintele României». www.presidency.ro.
  2. ↑ 6-8 Million Romanians Live outside Romania's Borders
  3. ↑ «REZULTATE ALEGERI 2014 [Results of 2014 election]». [Consulta: 21 novembre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Romania election surprise as Klaus Iohannis wins presidency». [Consulta: 21 novembre 2014].
  5. ↑ «Departamentul Românilor de Pretutindeni». Arxivat de l'original el 5 agost 2012.
  6. ↑ «Resident foreigners on 1st January - Citizenship». I.Stat.
  7. ↑ «Estadística de residentes extranjeros en España» (en castellà). Ministry of Inclusion, Social Security and Migration. Arxivat de l'original el 2021-04-01. [Consulta: 15 agost 2021].
  8. ↑ «4 milioane de români, rezidenți în Italia, Marea Britanie, Spania și Germania. Statistica românilor stabiliți în alte state» (en romanès). G4Media.ro, 14-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-14. [Consulta: 14 agost 2021].
  9. ↑ «People Reporting Ancestry». American FactFinder. United States Census Bureau. Arxivat de l'original el 14 febrer 2020. [Consulta: 4 abril 2017].
  10. ↑ «Population of the UK by country of birth and nationality». Office for National Statistics.
  11. ↑ «2016 Census Profile: Ethnic Origin Population (data tables)». Statistics Canada. [Consulta: 24 novembre 2019].
  12. ↑ «National composition of population». All-Ukrainian population census 2001. State Statistics Committee of Ukraine.
  13. ↑ «Anzahl der Ausländer in Österreich nach den zehn wichtigsten Staatsangehörigkeiten am 1. Januar 2020» (en alemany). Statista.
  14. ↑ «Menschen in Wien» (en alemany). Statistiches Jahrbuch der stadt Wien - 2017. Arxivat de l'original el 2021-08-31. [Consulta: 6 gener 2022].
  15. ↑ «Étrangers – Immigrés : pays de naissance et nationalités détaillés». Institut national de la statistique et des études économiques.
  16. ↑ «Belgium: foreign population, by origin 2019». Statista.
  17. ↑ «Despre comunitatea originarilor din România». CBS, Statistical Abstract of Israel 2014. Arxivat de l'original el 2021-01-29. [Consulta: 6 gener 2022].
  18. ↑ «2011 Population and Housing Census». Hellenic Statistical Authority, 12-09-2014. Arxivat de l'original el 23 gener 2017. [Consulta: 4 abril 2017].
  19. ↑ «Aromanian in Greece». Joshua Project.
  20. ↑ «Meglenite, Vlasi in Greece». Joshua Project.
  21. ↑ «Bevolking; generatie, geslacht, leeftijd en herkomstgroepering, 1 januari» (en neerlandès). Centraal Bureau voor de Statistiek.
  22. ↑ «Befolkning efter födelseland, ålder, kön och år» (en suec). Statistics Sweden.
  23. ↑ «População estrangeira residente em território nacional - 2014» (en portuguès). Serviço de Estrangeiros e Fronteiras, juny 2012.
  24. ↑ «3. Országos adatok». A: 2011. évi népszámlálás (en hongarès). Budapest: Központi Statisztikai Hivatal, 2013. ISBN 978-963-235-417-0. 
  25. ↑ Error en el títol o la url.«» (en serbi). РЗС. Arxivat de l'original el 2015-01-14.
  26. ↑ Census 2016 Summary Results - Part 1. Central Statistics Office, 2017, p. 52. ISBN 978-1-4064-2761-5. 
  27. ↑ «Folketal 1. januar efter køn, alder og fødeland» (en danès). Danmarks Statistik.
  28. ↑ «Preliminary Results of the Census of Population, 2011». Statistical Service of the Republic of Cyprus, 29-12-2011.
  29. ↑ «Permanent and non permanent resident population by canton, sex, citizenship, country of birth and age, 2014-2015». Federal Statistical Office.
  30. ↑ The People of Australia. Australian Government, 2014. ISBN 978-1-920996-23-9 [Consulta: 6 gener 2022].  Arxivat 2017-04-17 a Wayback Machine.
  31. ↑ «Immigrants and Norwegian-born to immigrant parents, 1 January 2016». Statistics Norway.
  32. ↑ Madalin Danciu. «Foreigners in the Czechia by citizenship» (en anglès). CZSO, 31-12-2018.
  33. ↑ «Socio-economic development of the Republic of Kazakhstan». stat.gov.kz.
  34. ↑ Ana Ilie. «Pentru ce facem moschee la București: În căutarea românilor ortodocși din Turcia» (en romanès). Ziare.com, 20-07-2015.
  35. ↑ V. C.. «Câți români sunt în Japonia? Invazia dansatoarelor românce» (en romanès). HotNews.ro, 11-03-2011.
  36. ↑ Andrei Luca Popescu. «HARTA românilor plecați în străinătate. Topul țărilor UE în care românii reprezintă cea mai mare comunitate» (en romanès). Gândul, 21-12-2015.
  37. ↑ «Brazilia – Comunitatea română» (en romanès). Ministry of Foreign Affairs. Arxivat de l'original el 2021-12-02. [Consulta: 6 gener 2022].
  38. ↑ 38,00 38,01 38,02 38,03 38,04 38,05 38,06 38,07 38,08 38,09 38,10 38,11 38,12 38,13 38,14 38,15 38,16 38,17 38,18 38,19 38,20 38,21 38,22 38,23 38,24 38,25 38,26 38,27 Anca Melinte. «Câți români au părăsit România pentru a trăi în străinătate» (en romanès). Viața liberă, 25-09-2015.
  39. ↑ «Population by nationalities in detail 2011 - 2019». Statistiques // Luxembourg.[Enllaç no actiu]
  40. ↑ «Còpia arxivada» (en rus). ВПН-2010. Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 6 gener 2022].
  41. ↑ Cristina Șomănescu. «Câți români muncesc în străinătate și unde sunt cei mai mulți» (en romanès). Economica.net, 30-11-2013. Arxivat de l'original el 31 de maig 2017. [Consulta: 6 gener 2022].
  42. ↑ «Население по етническа група и майчин език» (en búlgar). National Statistical Institute. Arxivat de l'original el 19 desembre 2015. [Consulta: 4 abril 2017].
  43. ↑ Rtv, San Marino. «Popolazione presente a San Marino verso quota 35mila, in lieve aumento gli immigrati». San Marino Rtv, 28-08-2018.
  44. ↑ «Cifrele DIASPOREI! Câți români trăiesc în străinătate și despre care statul a auzit. DOCUMENT».
  45. ↑ «Comunitatea românească din Lituania și Letonia» (en romanès). Romanian Embassy in Lithuania. Arxivat de l'original el 2017-09-03. [Consulta: 6 gener 2022].
  46. ↑ «TSG11-04. Latvijas pastāvīgie iedzīvotāji pēc dzimšanas valsts, dzimuma un pa vecuma grupām 2011.gada 1.martā» (en lituà). Centrālās statistikas pārvaldes datubāzes. Arxivat de l'original el 3 setembre 2017. [Consulta: 4 abril 2017].
  47. ↑ «Dan Stoenescu a mers de Crăciun la românii/aromânii din Albania. 300.000 de români pe care Albania nu-i recunoaște ca minoritate românească și nu le dă drepturi! Ce a cerut România?» (en romanès). Romanian Global News, 28-12-2015. Arxivat de l'original el 4 abril 2017. [Consulta: 4 abril 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diàspora_romanesa&oldid=33104425»