Obre el menú principal

Dia Internacional de les Dones

Dia en que es commemora la lluita de la dona per la seva participació al camp del treball
(S'ha redirigit des de: Dia Internacional de la Dona)

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU).[1] És un dia aprofitat tradicionalment per a reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l'àmbit laboral, i per tant pel dret a la independència econòmica, i a la societat en general.

Infotaula d'esdevenimentDia Internacional de les Dones
Tipus dia festiu a Rússia
dia festiu
Epònim dona
Dia 8 de març
Data 28 febrer 1909 –
Xarxes
Facebook: Internationalwomensday Twitter: womensday
Modifica les dades a Wikidata
Manifestació del Dia Internacional de la Dona Treballadora a Barcelona l'any 2009

La primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, i la seva commemoració s'ha vingut estenent, des de llavors, a nombrosos estats.

El 1972 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1975 Any Internacional de la Dona, i el 1977 va convidar tots els estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional.[2][3]

Contingut

ContextModifica

Article principal: Divisió sexual del treball

Des de l'inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions del treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat de treball de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.[2][4]

D'aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada van fer l'any 1881, en demanda de millors condicions de treball.[5]

HistòriaModifica

Activistes mortes el 8 de març de 1857Modifica

 
Mobilització feminista a Dhaka, Bangladesh
 
Mobilització feminista a Barcelona

En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l'any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.[6][7]

Primeres commemoracions sufragistesModifica

Article principal: Sufragi femení

Les primeres celebracions del Dia de les Dones foren, per part de les socialistes nord-americanes, el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de les Dones per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l'any següent, més d'un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.[8][9]

Primeres demandes pacifistes i d'igualtatModifica

Articles principals: Pacifisme i Primera onada feminista

Amb l'esclat de la Primera Guerra mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de les Dones. En una guerra en què ja havien mort 2 milions de soldats russos, es va produir la Revolució de Febrer, que va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.[10] A la primera meitat de febrer de 1917, l'inici d'una gran fam va provocar revoltes a Petrograd, actual Sant Petersburg. El 3 de març de 1917, la major fàbrica de Petrograd, la factoria Putilov, es va tancar, i quedaren 30.000 treballadors en situació desesperada.

El 8 de març de 1917 (segons el calendari gregorià) les dones russes van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels combatents. Es va celebrar una sèrie de mítings i manifestacions amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que progressivament van aconseguir un fort to polític i econòmic.[11] Incidents entre mestresses de casa a les llargues cues per aconseguir pa es van convertir en manifestacions espontànies contra la monarquia i a favor del final de la guerra. Va començar així l'aixecament popular que va acabar amb la monarquia, sense preparació ni coordinació dels partits revolucionaris.[10]

A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de les Dones quedà fixat en la data del 8 de març.[10][5][12]

Des de la seva aprovació oficial per la Unió Soviètica després de la Revolució russa de 1917 la festa va començar a celebrar-se en molts altres estats. A la Xina se celebra des de 1922, a Espanya es va celebrar per primer cop al 1936, quan la dirigent comunista Dolores Ibárruri va liderar una marxa de dones a Madrid el 1936 en vigílies de la Guerra Civil.[13][14]

Segona onada feminista i implantació en l'ONUModifica

Article principal: Segona onada feminista

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d'aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones.[1][2][3]

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s. XX el Dia de les Dones s'utilitzà per a reivindicar principalment el dret al vot femení.

El 8 de març de 2011 es va celebrar el primer "Dia Internacional de la Dona de les Nacions Unides" per l'ONU Dones, entitat de l'ONU per a la Igualtat de Gènere i l'Empoderament de la Dona, creada per l'Assemblea General de l'ONU el 2 de juliol de 2010. Així mateix dona compte de la cronologia i història d'aquest dia.[15]

Primers feminismesModifica

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l'economia dels seus respectius estats, volien tenir dret a participar en l'àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l'altre gran eix que conflueix en la celebració d'aquest dia.

La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls.[16] Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l'eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres estats.[17][18]

Dia festiu en diversos estats[19]Modifica

 
  •  Festiu oficial
  •  Festiu per dones
  •  Festiu no oficial
  • El Dia Internacional de les Dones té la categoria de dia festiu en diversos estats, incloent molts dels que formaven part de l'antiga Unió Soviètica, com ara: Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguistan, Moldova, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan; a més d'altres països com ara Corea del Nord.

    Vegeu tambéModifica

    ReferènciesModifica

    1. 1,0 1,1 «Día Internacional de la Mujer, 8 de marzo» (en es). ONU. [Consulta: 15 febrer 2018].
    2. 2,0 2,1 2,2 Montagut, Eduardo. «El Día Internacional de la Mujer Trabajadora, una historia compleja» (en en). Nuevatribuna, 04-03-2015. [Consulta: 15 febrer 2018].
    3. 3,0 3,1 «Participación de la mujer en el fortalecimiento de la paz y la seguridad internacionales y en la lucha contra el colonialismo, el racismo, la discriminación racial, la agresión y la ocupación extranjeras, y todas las formas de dominación extranjera». Asamblea General ONU, 16-12-1977, pàg. 168-169.
    4. «Historias del 8 de marzo» (en castellà). Centro Flora Tristan. [Consulta: 15 febrer 2018].
    5. 5,0 5,1 «Dia internacional de les dones. Origen de la commemoració». Institut Català de les Dones. [Consulta: 15 febrer 2018].
    6. «Sweatshop Tragedy Ignites Fight for Workplace Safety» (en en). APWU. American Postal Workers Union, 03-04-2014.
    7. «The Triangle Shirtwaist Factory Fire, 1911: List of Victims». [Consulta: 15 febrer 2018].
    8. «Origen del Dia Internacional de les Dones». Web. Institut Català de les Dones. [Consulta: 8 agost 2013].
    9. Barbara., Caine,. Género e historia : mujeres en el cambio sociocultural europeo, de 1780 a 1920. [Madrid]: Narcea, 2000. ISBN 8427713215. 
    10. 10,0 10,1 10,2 Alexander., Rabinowitch,. Prelude to revolution : the Petrograd Bolsheviks and the July 1917 uprising. 1st Midland book ed. Bloomington: Indiana University Press, 1991. ISBN 9780253206619. 
    11. Chamberlin, William Henry «The First Russian Revolution». The Russian Review, 26, 1, 1967, pàg. 4–12. DOI: 10.2307/126860.
    12. Kollontai, Alexandra. «Alexandra Kollontai 1920. International Womens' Day» (en en). Kollontay Arxive. [Consulta: 15 febrer 2018].
    13. Kaplan, Temma «On the Socialist Origins of International Women's Day» (en en). Feminist Studies, 11, 1, 1985, pàg. 163-171.
    14. «International Women’s Day: A Centenary to Celebrate» (en en-us). History Workshop, 08-03-2011.
    15. «Día Internacional de la Mujer - 8 de marzo» (en es). ONU. [Consulta: 15 febrer 2018].
    16. «Report of the Woman's Rights Convention» (en en). Women's Rights National Historical Park (U.S. National Park Service). [Consulta: 15 febrer 2018].
    17. 1967-, Van Wingerden, Sophia A.,. The women's suffrage movement in Britain, 1866-1928. ISBN 9781349274932. 
    18. Joannou, Maroula; Purvis, June. The Women's Suffrage Movement: New Feminist Perspectives (en en). Manchester University Press, 1998. ISBN 9780719048609. 
    19. Wikipedia en anglès: Category: Lists of Public Holidays by Country