Diacitró

El diacitró és un dolç espanyol molt popular en els segles XV i XVI elaborat a base de poncem confitada.^[1] L'escorça de la poncem confitada es parteix en rodanxes; d'ella com a dolç es té notícia en la literatura per ser el que esmorza Calisto a l'obra La Celestina.^[2] És similar al "calabazate", un dolç d'origen murcià que com aquest es confitava com a mitjà de conserva en els rebosts espanyols del segle XV i XVI. La seva elaboració està íntimament unida al cultiu de la poncem i de la canya de sucre.^[3] De la popularitat d'aquest dolç a la Casa Reial es poden trobar anotacions de Francisco Martínez Montiño.^[4]

Referències

↑ Varela Merino, Elena. Los galicismos en el español de los siglos XVI y XVII (en castellà). volumen 1. Madrid: CSIC, 2009, p. 517-518.
↑ Senabre Sempere, Ricardo. <<El Léxico literario>>, en Actas de las jornadas de Metodología y Didáctica de la lengua y la literatura españolas: el léxico (en castellà), 1990, p. 11-27.
↑ GCYP GALDÓS «El cultivo de la caña de azúcar y la industria azucarera en Gran Canaria». Anuario de estudios atlánticos, 1961, pàg. 1510-1535.
↑ M. Calderón Ortega «La hacienda de los duques de Alba en el siglo XV: ingresos y gastos,». Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia, 1996.

[1] Varela Merino, Elena. Los galicismos en el español de los siglos XVI y XVII (en castellà). volumen 1. Madrid: CSIC, 2009, p. 517-518.

[2] Senabre Sempere, Ricardo. <<El Léxico literario>>, en Actas de las jornadas de Metodología y Didáctica de la lengua y la literatura españolas: el léxico (en castellà), 1990, p. 11-27.

[3] GCYP GALDÓS «El cultivo de la caña de azúcar y la industria azucarera en Gran Canaria». Anuario de estudios atlánticos, 1961, pàg. 1510-1535.

[4] M. Calderón Ortega «La hacienda de los duques de Alba en el siglo XV: ingresos y gastos,». Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia, 1996.

[1]

[2]

[3]

[4]