Poncem

fruit cítric

El poncem, poncir o naronja (Citrus medica) és un fruit cítric, que pot arribar a fer 25 cm de longitud i pesar 4 kg, provinent de l'arbre anomenat poncemer, ponciler o naronger, que a l'hemisferi Nord es cull de setembre a novembre. El nom específic de Medica sembla que deriva de la regió antiga anomenada Mèdia, a Pèrsia.

Infotaula d'ésser viuPoncem
Citrus medica i Citrus medica sarcodactylus Modifica el valor a Wikidata
Citrus medicus fruit.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deponcem Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN62041221 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaRutaceae
TribuCitreae
GènereCitrus
EspècieCitrus medica i Citrus medica sarcodactylus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Varietats i híbrids

És un dels cítrics originals a partir de la qual es van desenvolupar tots els altres tipus de cítrics mitjançant hibridació.[1] Tot i que els conreus de poncem prenen una gran varietat de formes físiques, tots estan estretament relacionats genèticament. S'utilitza en cuina asiàtica, medicines tradicionals, perfums i rituals i ofrenes religioses. Els híbrids de citrons amb altres cítrics són comercialment més destacats, en particular les llimones (resultat de la hibridació del poncem amb el taronger agre) i moltes de les llimes.

UsosModifica

Exteriorment, aquest fruit s'assembla a una llimona; però, a diferència d'aquesta, té molt poc suc. Des de l'antiguitat, s'utilitzava amb finalitats terapèutiques (contra problemes pulmonars, intestinals i d'altres). L'oli essencial de poncem se'l considera un antibiòtic.[2] El suc de poncem amb vi, es creia que era un antídot efectiu contra els verins en general.

Actualment, es valora molt la fragància del poncem. El seu fruit (inclosa la pell) és objecte de comerç internacional i s'utilitza molt com a ingredient en la indústria agroalimentària.[3]

El poncem s'utilitza en rituals religiosos dels jueus durant la Festa dels Tabernacles i se'l considera un símbol del poble jueu.

Origen i distribucióModifica

Se'l considera originari del sud-oest d'Àsia, on se'l troba silvestre i conreat. L'expansió per l'àrea de clima mediterrani està documentada a bastament; actualment, és un conreu típic de Còrsega i de Grècia;[4] Chapot, Henri;[5] Tolkowsky S.[6])[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Klein, J.. «Citron Cultivation, Production and Uses in the Mediterranean Region». A: Medicinal and Aromatic Plants of the Middle-East. 2. Springer Netherlands, 2014, p. 199–214. DOI 10.1007/978-94-017-9276-9_10. ISBN 978-94-017-9275-2. 
  2. «Natural healing Website». Arxivat de l'original el 2007-02-18. [Consulta: 8 juny 2009].
  3. The Purdue University
  4. La favolso storia degli agrumi. L'EPOS, 1998, Palerno Italy.
  5. The citrus plant, p.6-13. in: Citrus. Ciba-Geigy Agrochemicals Tech. Monogr.4. Ciba-Geigy Ltd., 1975, Basle, Switzerland.
  6. Hesperides. A history of the culture and use of citrus fruits, p.371. John Bale, Sons and Curnow, 1938, London, England.
  7. «The Citrus Industry». Arxivat de l'original el 2007-08-08. [Consulta: 8 juny 2009].