Diccionari d'escriptors catalans
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña més conegut com a Diccionari d'escriptors catalans és un repertori biobibliogràfic concebut per Ignasi Torres i Amat i elaborat conjuntament amb el seu germà Fèlix, qui el finalitza el 1836.[1]
| Tipus | obra escrita i diccionari biogràfic  |
|---|---|
| Autor | Ignasi Torres i Amat de Palou Fèlix Torres i Amat de Palou |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Barcelona |
Ignasi Torres i Amat de Palou, bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona entre el 1795 i el 1808, concep el diccionari l'any 1798, i quan mor el 1811 ja ha acabat alguns articles i deixa finalitzades 1.230 fitxes.[2] El seu germà Fèlix torna a Barcelona després d'un periple per tot Espanya, consultant biblioteques de Madrid, València, Saragossa, Toledo i d'altres ciutats. Continuant amb aquesta tasca, Fèlix Torres projecta i concreta la Biblioteca d'autors catalans l'any 1819. D'ençà que fou concebut, va ser un referent i motor de la Renaixença literària a Catalunya. Quan es publicà, coincidí amb l'efervescència de la Renaixença catalana, l'any 1836. L'aleshores bisbe d'Astorga, inclou l'Oda a la Pàtria com un dels seus poemes preferits. La intenció patriòtica de l'obra és evident manllevant el lema de Ciceró: Amemus patriam: posteritati et gloria serviamus: id esse optimum putemus.
Referències
modifica- ↑ «Diccionari d'escriptors catalans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona: 1593-1917: aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, octubre de 1993, p. 281 (Scripta et Documenta ; 49). ISBN 9788478264704. OCLC 803511442.
Bibliografia
modifica- Torres Amat, Félix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Impr. de J. Verdaguer, 1836, 719 p. Conté "Noticia sobre los trovadores catalanes" per P. Puiggari.
- Ferran Soldevila, Història de Catalunya. Barcelona: Alpha, 1963. 1.319 p.
Enllaços externs
modifica- El text digitalitzat d'aquesta obra està disponible en línia al projecte Google llibres i a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.