Obre el menú principal

Diccionari d'escriptors catalans

Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña més conegut com a Diccionari d'escriptors catalans fou un diccionari concebut per Ignasi Torres i Amat i elaborat conjuntament amb el seu germà Fèlix qui el finalitza el 1836.[1]

Infotaula de llibreDiccionari d'escriptors catalans
Tipus diccionari
Modifica les dades a Wikidata

Ignasi Torres i Amat de Palou, bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona concep el diccionari l'any 1798, quan mor el 1811 ja ha acabat alguns articles i deixa citats més de mil escriptors. El seu germà Fèlix torna a Barcelona després d'un periple per tot Espanya, consultant biblioteques de Madrid, València, Saragossa, Toledo i d'altres ciutats. Continuant amb aquesta tasca Fèlix Torres projecta i concreta la Biblioteca d'autors catalans l'any 1819. D'ençà que fou concebut ha estat un referent i motor de la Renaixença literària a Catalunya. Quan es publicà coincidí amb l'efervescència de la Renaixença catalana, l'any 1836. L'aleshores bisbe d'Astorga inclou l'Oda a la Pàtria com un dels seus poemes preferits. La intenció patriòtica de l'obra és evident manllevant el lema de Ciceró: amemus patriam:posteritati et gloria serviamus: id esse optimum putemus.

BibliografiaModifica

  • Félix Torres Amat, Ignacio Torres Amat, Pedro Puiggari, Manuel Torres y Torrens, Juan Corminas y Guell, Memorias para ayudar... (castellà), Barcelona, Impr. de J. Verdaguer, 1836, 719 pàgines
  • Ferran Soldevila, Història de Catalunya, Barcelona, Editorial Alpha, 1963, pàg 1319.
  1. «Memorias para ayudar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

  • Des del 2006, el text complet escanejat del diccionari està disponible en línia com a e-book gratuït aquí