Dietrich von Choltitz

El General der Infanterie Dietrich Hugo Hermann von Choltitz (9 de novembre de 1894 – 4 de novembre de 1966) va ser un militar alemany, general d'infanteria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial. Va ser el governador militar de París durant els darrers dies de l'ocupació alemanya. Afirmà haver desobeït l'ordre de Hitler de deixar la ciutat en runes durant les darreres etapes de la guerra,[1] tot i que això és discutit.

Infotaula de personaDietrich von Choltitz
Bundesarchiv Bild 183-R63712, Dietrich v. Choltitz.jpg
El tinent coronel v. Choltitz, condecorat amb la Creu de Cavaller, 29 de maig de.1940
Biografia
Naixement(de) Dietrich Hugo Hermann von Choltitz Modifica el valor a Wikidata
9 novembre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Łąka Prudnicka (Polònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Baden-Baden Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Emfisema pulmonar Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióOficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat1907-1945
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
RFA RFA
Branca militarWehrmacht Heer
Rang militarGeneral de la Wehrmacht General der Infanterie
Comandament11a Divisió Panzer
ConflicteBatalla de Rotterdam
Setge de Sebastòpol
Alliberament de París Bandera blanca
Família
ParentsOtto von Garnier (sogre) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Dietrich von Choltitz signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 13762399 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Ingressà a l'exèrcit el 6 de març de 1914, sent Fähnrich al 107è regiment d'infanteria fins a l'agost, quan el regiment es trasllada al front. Durant la I Guerra Mundial, von Choltiz serví com a tinent d'infanteria amb l'exèrcit de Saxònia al Front Occidental, guanyant la Creu de Ferro de 1a classe. Després del Tractat de Versalles es quedà al Reichswehr durant la República de Weimar, esdevenint capità de cavalleria el 1929. Posteriorment esdevindria comandant del 3r batalló del Luftlande-Infanterieregiment 16, primer com a major i, des de 1938, com a tinent coronel.

Segona Guerra MundialModifica

Durant la Segona Guerra Mundial, el batalló de von Choltitz va participar successivament en les campanyes de Polònia, els Països Baixos i Bèlgica. Va rebre l'ordre d'ocupar Rotterdam mitjançant us assalt aeri el 10 de maig de 1940, missió per la qual rebria la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. El 10 de setembre de 1940 passà a comandar el 16è Regiment; sent promogut a coronel l'1 d'abril de 1941. En la guerra amb la Unió Soviètica el regiment de von Choltitz va ser destinat al setge de Sebastòpol el 1942. El 27 d'agost passà a la reserva de l'OKH i va ser delegat amb el comandament de la 260a divisió d'infanteria. L'1 de setembre de 1942 va ser promogut a major general. El 12 d'octubre de 1942 va ser destacat durant dues setmanes a l'Acadèmia de Tropes Panzer; i el 15 de novembre és enviat per informació a la 100a Brigada Panzer i a l'Acadèmia de Comandament de París, fins al 7 de desembre.

L'1 de març de 1943, a tinent general, sent nomenat comandant de l'11a Divisió Panzer (5 de març de 1943-1 d'octubre de 1943) i comandant del XXXXVIII Panzerkorps (1 d'octubre de 1943-15 de novembre de 1943); passant a la reserva fins a l'1 de març de 1944; fent un curs per Generals Comandants entre el 5 i el 25 de gener de 1944.

Entre març i abril de 1944 serví a Itàlia com a comandant del LXXXVI. Panzerkorps, tornant a la reserva entre el 16 d'abril i el 13 de juny, en què va ser enviat al Front Occidental.

Governador de ParísModifica

L'1 d'agost de 1944 von Choltitz va ser promogut al rang de General der Infanterie i, el 7 d'agost, va ser nomenat pel mateix Hitler governador militar de París. Arribà a la ciutat el 9 d'agost. Durant els 16 dies següents, afirmà haver desobeït diverses ordres directes de Hitler per destruir la ciutat. L'ordre de Hitler del 23 d'agost deia: «La ciutat no ha de caure en mans enemigues llevat que sigui un munt de runes» Una narració comuna[2] diu que Hitler el trucà irat, cridant « "Brennt Paris?" » (París està cremant?); encara que segons el coronel general Jodl, cap de l'estat major de Hitler, aquesta pregunta la hi van fer a ell. Continuava: «Jodl, vull saber-ho... París està cremant? París s'està cremant ara, Jodl?»[2]

Von Choltitz afirmaria haver evitat un complet alçament dels habitants de la ciutat i batalles directes a la ciutat mitjançant una barreja de contacte actiu amb els enemics, negociacions amb la Resistance i demostracions de poder, finalment evità que la ciutat patís grans danys. Ell i els 17.000 homes a les seves ordres es rendiren al general Leclerc i al cap de la Resistència Henri Rol-Tanguy a la Gare Montparnasse a el 25 de 1944. Per evitar un segon Stalingrad, von Choltitz va ser vist com el "salvador de París"[3] per alguns.

Captivitat i finalModifica

 
Von Choltitz (a l'esquerra) a Trent Park.

Va ser retingut durant un temps a Trent Park, al nord de Londres, un camp de presoners per a oficials superiors alemanys. Sense que ho sabessin els interns, moltes de les seves converses van ser enregistrades.[4][5] En aquestes converses von Choltitz es dolia perquè Alemanya havia permès que els nazis assolissin el poder o perquè a Rússia havia hagut d'executar jueus. (enregistrat el 29 d'agost de 1944).[4]

Després d'un temps a Camp Clinton (Mississipí), va ser alliberat pels Aliats a l'abril de 1947. Dietrich von Choltitz va morir al novembre de 1966 a Baden-Baden, de resultes d'una llarga malaltia que provenia de la guerra. Va ser enterrat al cementiri de Baden-Baden, en presència de diversos oficials d'alt rang francesos.

Al cinemaModifica

A la pel·lícula Is Paris Burning?, Dietrich von Choltitz va ser interpretat per l'actor Gert Fröbe.[6]

Dates de promocióModifica

  Charakter als Fähnrich (6 de març de 1914);
  Offiziers-Stellvertreter (12 d'agost de 1914);
  Leutnant (16 d'octubre de 1914);
  Oberleutnant (1 de novembre de 1924);
  Rittmeister (1 d'abril de 1929);
  Major (1 d'agost de 1935);
  Oberstleutnant (1 d'abril de 1938);
  Oberst (1 d'abril de 1941);
  Generalmajor (1 de setembre de 1942);
  Generalleutnant (1 de març de 1943);
  General der Infanterie (1 d'agost de 1944)[7]

CondecoracionsModifica

  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (35è), com tinent coronel i comandant del III Batalló/16è Regiment d'Infanteria (29/05/1940)
  Creu Alemanya d'Or (64/7): com coronel i comandant del 16è Regiment d'Infanteria (08/02/1942)
  Creu de Cavaller de l'orde Militar de Sant Enric (26/12/1917)
  Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
  Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
  Creu de Cavaller de II Classe amb Espases de l'orde del Mèrit de l'Estat Lliure de Saxònia
  Creu de Cavaller de II Classe amb Espases de l'orde d'Albert
  Insígna de Ferit 1918 en Plata
  Creu d'Honor 1914-1918
  Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe
  Medalla de l'1 d'octubre de 1938
  Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe (19/05/1940)
  Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe (14/05/1940)
  Insígnia de l'Assalt d'Infanteria (17/09/1940)
Certificat d'aprovació del Comandant de l'Exèrcit de la destrucció d'aeronaus (401) (3/10/1941)
  Insígna de Ferit 1939 en Or (25/3/1943)
  Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42
Escut de Crimea
  Gran Oficial amb Espases de l'orde de l'Estrella de Romania
  Orde de Miquel el Valent de 3a classe (Romania) (6/10/1942)
  Cavaller de la Legió d'Honor (França) (1955)

ReferènciesModifica

  1. Sartre, Jean-Paul. Paisatge d'un segle. Lleida: edicions El Jonc, 2006, pàg. 64. ISBN 84-932034-3-2. 
  2. 2,0 2,1 Collins, Larry and LaPierre, Dominique. ¿Arde París?.
  3. «Gen. Dietrich von Choltitz Dies; 'Savior of Paris' in '44 was 71». The New York Times, 06-11-1966, p. 88.
  4. 4,0 4,1 Neitzel, Sonke ed.; Tapping Hitler's Generals: Transcripts of Secret Conversations, 1942-1945, London: Frontline, 2007
  5. Listening to the Generals, Adam Ganz, Radio Play BBC Radio 4, http://www.bbc.co.uk/programmes/b00jn0q6
  6. «¿Arde París? ». imdb.com. [Consulta: 27 juny 2013].
  7. «Dietrich von Choltitz». AXIS BIOGRAPHICAL RESEARCH. [Consulta: 27 juny 2013].

BibliografiaModifica

  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939–1945 (en alemany). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
  • Patzwall, Klaus D. and Scherzer, Veit (2001). Das Deutsche Kreuz 1941–1945 Geschichte und Inhaber Band II (en alemany). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall (in German). ISBN 3-931533-45-X.
  • Scherzer, Veit (2007). Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
  • Thomas, Franz and Wegmann, Günter (1998). Die Ritterkreuzträger der Deutschen Wehrmacht 1939–1945 Teil III: Infanterie Band 4: C–Dow (en alemany). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag. ISBN 3-7648-2534-0.
  • Collins, Larry i LaPierre, Dominique (1966). ¿Arde París? (en castellà). Plaza & Janes S.A. Barcelona. b5290-1663.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dietrich von Choltitz


Precedit per:
General der Panzertruppen Hermann Balck
 
Comandant de la 11a Divisió Panzer

4 de març de 1943 – 15 de maig de 1943
Succeït per:
Generalleutnant Johann Mickl
Precedit per:
General der Panzertruppen Otto von Knobelsdorff
Comandant del 48è Cos Panzer
6 de maig de 1943 – 30 d'agost de 1943
Succeït per:
General der Panzertruppen Otto von Knobelsdorff
Precedit per:
General der Panzertruppen Otto von Knobelsdorff
Comandant del 48è Cos Panzer
30 de setembre de 1943 – 21 d'octubre de 1943
Succeït per:
General der Panzertruppen Heinrich Eberbach