Viquipèdia

Hermann Balck

Hermann Balck (7 de desembre de 1897 – 29 de novembre de 1982) va ser un oficial alemany que serví a la Primera i a la Segona Guerra Mundial, arribant al rang de General der Panzertruppe. Va ser un dels 27 condecorats amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants. El seu pare era el Generalleutnant i cavaller de l'orde Pour le Mérite William Balck.

Infotaula de personaHermann Balck

Hermann Balck al 1943 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Eberbach (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, oficial, soldat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1913-1945
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
RFA RFA
Branca militarWehrmacht Heer
Rang militarGeneral de la Wehrmacht General der Panzertruppe
ConflicteI Guerra Mundial
II Guerra Mundial
Atac de Tatsinskaia
Premis

Biografia modifica

Balck va néixer a Danzig-Langfuhr. Era fill del Generalleutnant William Balck i de la seva esposa Mathilde. Balck provenia d'una família amb una llarga tradició militar: un avantpassat havia lluitat sota el pavelló britànic amb el duc de Wellington a la Legió Alemanya del Rei, i el seu avi era oficial als Highlanders d'Argyll i Sutherland de l'exèrcit britànic. El seu pare, William Balck, va ser un dels escriptors sobre tàctica més destacats de l'exèrcit alemany d'abans de la I Guerra Mundial, i com a comandant de divisió durant aquella guerra arribaria a guanyar la Pour le Mérite, el màxim orde militar alemany.[1]

El 10 d'abril de 1913 Balck ingressà al Batalló de Fusellers de Hannover n. 10 a Goslar com a cadet. Entre el 12 de febrer de 1914 i fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial al juliol assistí a l'Acadèmia Militar de Hannover.

Primera Guerra Mundial modifica

Balck serví com a oficial d'infanteria de muntanya, i la seva unitat tingué un paper clau al Pla Schlieffen, comandant la travessa del Districte de Sedan. Acabà lluitant als fronts balcànic, occidental, oriental i italià. Serví 3 anys com a comandant de companyia, acabant la guerra comandant una companyia de metralladores. Durant el transcurs de la guerra va ser ferit en 7 ocasions. Balck va ser proposat per rebre la Pour le Mérite a l'octubre de 1918, però la guerra acabà abans que la seva citació completés el procés.[1]

Període d'entreguerres modifica

Durant el període d'entreguerres Balck va ser seleccionat com un dels 4.000 oficials que podien continuar servint militarment al Reichswehr.

II Guerra Mundial modifica

 
El coronel Balck a Grècia, abril de 1941

En esclatar la II Guerra Mundial el 1939, Balck servia com a oficial d'estat major a l'OKH (l'alt comandament de l'exèrcit alemany). A finals d'octubre va ser nomenat comandant del Schützenregiment 1 (1r regiment motoritzat de fusellers) a la 1a divisió Panzer, on serví durant la batalla de França.[2]

Durant l'hivern i la primavera de 1940 i 1941 comandà el Panzerregiment 3 durant la batalla de Grècia i, més tard, la 2a Panzerbrigade de la mateixa divisió. Tornà a tasques d'estat major a l'Inspectorat de les Forces Cuirassades de l'OKH al juliol de 1941. Al maig de 1942, Balck va anar al Front Oriental com a comandant de l'11a divisió Panzer a Ucraïna i al sud de Rússia. Va ser traslladat a la reserva d'oficials, però immediatament va rebre el comandament de la unitat d'elit del Heer, la Panzergrenadierdivision Grossdeutschland. Després d'una breu estada a Itàlia va rebre el comandament del XLVIII Panzerkorps al front oriental al desembre de 1943 i, finalment, el 4. Panzerarmee a partir d'agost de 1944. Durant aquest període les seves tropes s'encarregaren de la defensa contra els contraatacs soviètics a Stalingrad, al Dnièper i a Jitomir el 1943, així com la defensa contra l'ofensiva d'hivern i primavera a la Ucraïna occidental el 1944. El juliol del 1944 Balck comandà el 48. Panzerkorps durant la fase inicial de l'ofensiva Lvov-Sandomierz. Balck va participar de primera mà al fracàs de la defensa i a l'infructuós intent de rellevar l'encerclat XIII. Armeekorps a Brody, el qual va ser destruït.

El setembre del 1944 va ser traslladat del 4t Exèrcit Panzer a Polònia fins al front occidental, per comandar el Grup d'Exèrcits G a la regió d'Alsàcia. Balck va ser incapaç d'aturar l'avanç de les tropes del general Patton, i al desembre va ser rellevat del comandament. Gràcies a la intervenció del general Guderian, va ser traslladat de nou a un càrrec de comandament al front oriental. Balck va prendre el comandament del Grup d'Exèrcit Balck a Hongria, mentre que el Grup d'Exèrcits G passava a mans del general Johannes Blaskowitz.

Balck va ser capturat a Àustria per les tropes estatunidenques el 8 de maig de 1945.

Vida de postguerra modifica

Després de la guerra treballà a un magatzem. El 1948 va ser detingut per assassinat per l'execució del comandant d'artilleria tinent coronel Johann Schottke. L'incident havia tingut lloc mentre que Balck servia com a comandant del Grup d'Exèrcits G al front occidental. La unitat de Schottke no havia encertat sobre la seva zona d'objectiu, i quan l'anaren a buscar va ser descobert en estat d'embriaguesa estant de servei, el 28 de novembre de 1944 prop de Saarbrücken. Balck presidí el judici Schottke va ser afusellat. Però es va fer sense el tribunal militar ordenat, i per aquests fets Balck va ser considerat culpable i sentenciat a 3 anys. Complí la meitat de la seva sentència abans de ser alliberat.

Valoració de la seva carrera modifica

Balck va ser considerat un bon comandant de tropes cuirassades, posant-se com a exemple el se comandament de l'11a divisió Panzer i del 48è Cos Panzer entre 1942 i 1943. Algunes de les batalles en les quals Balck participà apareixen al llibre Panzer Battles, les memòries del Generalmajor Friedrich von Mellenthin.

Balck començà la guerra com a tinent coronel el 1939 i l'acabà com a General der Panzertruppe. Balck va ser un dels 27 oficials de la Wehrmacht que rebé la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants.[1] La seva carrera durant la guerra va estar marcada per la seva capacitat en la guerra de maniobres, resultant en el seu ràpid ascens. En certa manera, la seva carrera té certes semblances a les d'Erwin Rommel o la de Hasso von Manteuffel.

Carrera modifica

  Leutnant (20/09/1916);
  Oberleutnant (01/05/1924);
  Rittmeister (01/02/1929);
  Major (01/06/1935);
  Oberstleutnant (23/01/1938);
  Oberst (1/10/1940);
  Generalmajor (15/07/1942;
  Generalleutnant (21/01/1943);
  General der Panzertruppe (12/11/1943;

Condecoracions modifica

  Creu de Ferro 1914 de 2a Classe – 15 d'octubre de 1914[3]
  Creu de Ferro 1914 de 1a Classe – 26 de novembre de 1914[3]
  Creu de cavaller de l'orde de la Casa de Hohenzollern amb Espases (3 de desembre de 1917)[4]
  Creu bavaresa al Mèrit Militar de 4a classe amb Espases (15 de novembre de 1914)[4]
  Creu del Mèrit Militar de 3a classe (Àustria; 28 de febrer de 1916)[4]
  Insígnia de Ferit en Or (10 de maig de 1918)[4]
  Creu d'Honor 1914-1918
  Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe
Insígnia de Combat de Tancs en Plata (14 d'octubre de 1940)
  Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe – 12 de maig de 1940[3]
  Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe – 13 de maig de 1940[3]
  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants
  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro – 3 de juny de 1940 com a Oberstleutnant i comandant del Schützen-Regiment 1[5]
  Fulles de Roure – 20 de desembre de 1942 com a Generalmajor i comandant de l'11a Divisió Panzer (155è)[6]
  Espases – 4 de març de 1943 com a Generalleutnant i comandant de l'11a Divisió Panzer (25è)[7]
  Diamants – 31 d'agost de 1944 com a General der Panzertruppe i comandant del 4. Panzerarmee (19è)[8]
4 mencions al Wehrmachtbericht
  Orde de Valentia de 3a Classe, 1a etapa amb Espases (Bulgària, 2 de desembre de 1941)[4]

Obres modifica

  • Balck, Hermann (1981). Ordnung im Chaos / Erinnerungen 1893 - 1948. Biblio, Osnabrück. ISBN 3-7648-1176-5.

Referències modifica

Citacions
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Zabecki, David T. «The Greatest German General No One Has Ever Heard Of». World War II Magazine, 05-12-2008.
  2. ↑ von Mellenthin p. 13
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Thomas 1997, p. 20.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Thomas and Wegmann 1987, p. 204.
  5. ↑ Fellgiebel 2000, p. 121.
  6. ↑ Fellgiebel 2000, p. 62.
  7. ↑ Fellgiebel 2000, p. 40.
  8. ↑ Fellgiebel 2000, p. 37.
Bibliografia
  • Berger, Florian (1999). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (en alemany). Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5.
  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945 (en alemany). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
  • Fraschka, Günther (1994). Knights of the Reich. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Military/Aviation History. ISBN 0-88740-580-0.
  • von Mellenthin, Friedrich-Wilhelm Panzer Battles. Old Saybrook, CT: Konecky & Konecky, 1956. ISBN 1-56852-578-8
  • Schaulen, Fritjof (2003). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe I Abraham - Huppertz (en alemany). Selent, Germany: Pour le Mérite. ISBN 3-932381-20-3.
  • Scherzer, Veit (2007). Ritterkreuzträger 1939 - 1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
  • Thomas, Franz and Wegmann, Günter (1987). Die Ritterkreuzträger der Deutschen Wehrmacht 1939–1945 Teil III: Infanterie Band 1: A–Be (en alemany). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag. ISBN 3-7648-1153-6.
  • Thomas, Franz (1997). Die Eichenlaubträger 1939–1945 Band 1: A–K (en alemany). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag. ISBN 3-7648-2299-6.
  • Williamson, Gordon (2006). Knight's Cross with Diamonds Recipients 1941-45. Osprey Publishing Ltd. ISBN 1-84176-644-5.
  • Die Wehrmachtberichte 1939–1945 Band 2, 1. Januar 1942 bis 31. Dezember 1943 (en alemany). München: Deutscher Taschenbuch Verlag GmbH & Co. KG, 1985. ISBN 3-423-05944-3.
  • Die Wehrmachtberichte 1939–1945 Band 3, 1. Januar 1944 bis 9. Mai 1945 (en alemany). München: Deutscher Taschenbuch Verlag GmbH & Co. KG, 1985. ISBN 3-423-05944-3.

Helden der Wehrmacht

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermann Balck


Precedit per:
Generalleutnant Walter Scheller 		 
Comandant de la 11a Divisió Panzer
16 de maig de 1942 – 4 de març de 1943 		Succeït per:
General der Infanterie Dietrich von Choltitz
Precedit per:
General der Panzertruppen Heinrich Eberbach 		Comandant del 48. Panzerkorps
15 de novembre de 1943 – 19 d'agost de 1944 		Succeït per:
General der Panzertruppen Walther Nehring
Precedit per:
General der Panzertruppen Walther Nehring 		Comandant del 4. Panzer-Armee
5 d'agost de 1944 – 21 de setembre de 1944 		Succeït per:
General der Panzertruppen Fritz-Hubert Gräser
Precedit per:
General Johannes Blaskowitz 		Comandant del Heeresgruppe G
21 de setembre de 1944 – 23 de desembre de 1944 		Succeït per:
General Johannes Blaskowitz
Precedit per:
General Maximilian Fretter-Pico 		Comandant del 6. Armee
23 de desembre de 1944 – 8 de maig de 1945 		Succeït per:
ningú
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hermann_Balck&oldid=33261199»