Dionís Trullàs i Pujades
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Dionís Trullàs i Pujadas[1] (Sant Andreu del Palomar, Barcelona, 1847 - Centelles, Osona, 13 d'agost de 1896) fou un pianista, compositor i concertista català, actiu alguns anys a Llatinoamèrica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1847  Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) |
| Mort | 13 agost 1896 (48/49 anys) Centelles (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositor |
Dionís Trullàs fou fill de Josep Trullàs i Josepa Pujadas. Va ser escolà de Montserrat i deixeble de Nicolau Manent (Maó, Menorca, 1827- Barcelona, 1887), que fou organista, mestre de capella, director i compositor de sarsueles. De fet, en l'esquela funerària apareguda en premsa arran de la mort de Manent, figurava el nom de Dionís Trullàs com un dels deixebles que hi feien publicar l'esquela.[2] El 1870, juntament amb Paulí Blanch (Reus segle xix - Barcelona post 1891) il·lusionista i concertista de copòleg català i el Sr. Aguiló, que tocava la corneta, van actuar a Rosario i a Buenos Aires, presentant un espectacle combinat que va tenir un cert èxit. Aguiló va marxar del grup i els dos companys van fer espectacles posteriors juntament amb una companyia de sarsuela. Al cap de poc temps, repetiren les actuacions a Montevideo. Trullàs es va establir després com a concertista a Rosario.
Quan va morir el seu pare, que era un propietari de Caldes, Dionís va decidir tornar a Espanya definitivament. Va posar un negoci de colonials i bacallà[3] a Barcelona. Es va casar amb Josepa Calvet i Nava (*-1932)[4] i es va afillar una neboda filla de la seva germana Teresa Trullàs, que ja tenia cinc fills. Aquesta filla era Carme Civil i Trullàs, que havia nascut el 30 de maig de 1863.[5] Carme es casà amb l'indià Jaume Aymar i Carbonell (Gavà 1841- Barcelona 1906),[6] amic de Trullàs. Va morir a Centelles el 13 d'agost de 1896[7] i fou enterrat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.
Obres Modifica
- La Campana.
- Marxa fúnebre dedicada al general Urquiza.
- Lo vano de la Roseta, sarsuela en un acte y en vers (lletra de Narcís Campany) estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 30 de març de 1876 (Barcelona, Arxiu Central Lírich-Dramátich de Rafel Ribas, 1876. Ubi: BNC: 83-8-1890 i A-33,8).
- Don Quijote en Aragón: boceto lírico en un acto y siete cuadros, inspirado en la inmortal novela de Cervantes.
Referències Modifica
- ↑ En tots els documents consultats el seu segon cognom apareix com a Pujadas, no com a Pujades (hemeroteques i registre civil).
- ↑ «Esquela funerària de Nicolau Manent». El Diluvio, 23-05-1887, pàg. 4194.
- ↑ LA VANGUARDIA, 14-04-1884, pàg. 5.
- ↑ Josepa Calvet morí el 9 de gener de 1932. En morir era viuda en segones núpcies de Frederic López.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1863, número de registre 2554.
- ↑ Jaume Aymar morí als 64 anys el 12 de febrer de 1906 a Barcelona, segons el Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1906, número de registre 2329 Jutjat Universitat.
- ↑ «Esquela funerària de Dionís Trullàs». La Publicidad, 14-08-1896, pàg. 1.