Dionís d'Heraclea (filòsof)

Dionís o Dionisi d'Heraclea, en llatí Dionysius, en grec antic Διονύσιος, fill de Teofant, fou un filòsof grec, deixeble d'Heràclides, Alexí i Menèdem, i més tard també de Zenó l'estoic, que sembla que el va induir a acceptar l'estoicisme.

Infotaula de personaDionís d'Heraclea
Biografia
Naixementc. 330 aC
Mortc. 250 aC (79/80 anys)
Activitat
Camp de treballFilosofia
OcupacióFilòsof
PeríodePeríode hel·lenístic
MovimentEstoïcisme
ProfessorsHeràclides Pòntic, Menèdem d'Erètria, Alexinos i Zenó de Cítion
Modifica les dades a Wikidata

Ja gran fou afectat per una infecció als ulls i el dolor insuportable que li provocava el va fer abandonar la filosofia estoica que imposava molta austeritat i es va unir als eleàtics. Aquest canvi va fer que se li donés el renom de μεταθέμενος (renegat). Mentre fou estoic va respectar l'austeritat corresponent però després es va donar als plaers, especialment als sensuals.

Va morir als 80 anys després de negar-se a menjar. Diògenes Laerci esmenta una sèrie de treballs d'aquest filòsof que s'han perdut. Ciceró li critica la manca d'elegància i refinament i la barreja de versos amb prosa.[1]

ReferènciesModifica

  1. 27.Dionysius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1042