Dionís el Jove
Dionís el Jove (llatí: Διονύσιος, vers 396 aC-vers 342 aC) fou tirà de Siracusa, fill de Dionís el Vell.
Nom original | (grc) Διονύσιος ὁ νεότερος ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 397 aC ![]() Siracusa (Sicília) ![]() |
Mort | 343 aC ![]() Antiga Corint (Grècia) ![]() |
![]() | |
← Dionís el Vell ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític, elegista ![]() |
Període | Antiguitat clàssica ![]() |
Família | |
Cònjuge | Sophrosyne (en) ![]() ![]() |
Fills | Apollocrates ![]() |
Pares | Dionís el Vell ![]() ![]() ![]() |
Germans | Arete de Siracusa, Niseu, Hipparí de Siracusa i Sophrosyne (en) ![]() ![]() |
Va créixer envoltat de luxe i bona educació a la cort del pare, que el va preparar per assolir el poder. A la mort del seu pare el 367 aC, el va succeir. Es va fer una mena de ratificació popular que fou merament un formulisme, atès que el control dels seus mercenaris i el domini de la ciutadella imposaven el seu poder.
Era indolent i alcohòlic i immediatament va fer un tractat de pau amb Cartago. Va mantenir els dominis paterns i va fundar dues ciutats a la Pulla. Va continuar l'aliança del pare amb Esparta i no va lluitar en cap altra guerra, llevat d'una de breu que va fer contra els lucans probablement per defensar als aliats italians més que per pròpia iniciativa.
Va cridar a la cort l'historiador Filist que, encara que havia estat partidari del seu pare, aquest l'havia desterrat cap al final del seu govern. Filist fou l'encarregat de les petites empreses militars del jove Dionís i va tenir un paper clau en l'enviament a l'exili de Dió de Siracusa. Va rebre Plató a la seva cort i també fou visitat pels filòsofs Aristip de Cirene, Eudox de Cnidos, Espeusip i altres, i va estar en relació amb Arquites de Tàrent i els filòsofs pitagòrics de la Magna Grècia.
En un moment en què Dionís era absent, Dió de Siracusa va desembarcar a l'illa. El tirà se'n va assabentar a Caulònia, va tornar i va entrar a la ciutadella on resistien els seus partidaris. Va provar de fer algunes sortides que van fracassar, i finalment va tornar a marxar cap a Itàlia deixant en càrrec de la ciutadella al seu fill Apol·lòcrates (356 aC).
Es va dirigir a Locres on fou molt ben rebut, i on es va establir amb els seus homes a la ciutadella i es va convertir de fet en tirà de la ciutat, posició que va mantenir durant uns anys. Justí diu que va tractar amb crueltat el poble de Locres.
A Siracusa Dió fou derrocat per Cal·lip que al seu torn fou enderrocat per Hiparí (fill de Dionís el Vell i d'Aristòmaca, i per tant nebot de Dió) que va tenir el poder uns dos anys. Un altre nebot, Niseu va assolir el poder i llavors Dionís va embarcar cap a Siracusa amb una flota i es va apoderar de la ciutat (Plutarc dona la data 346 aC). Però en la seva absència Locres es va revoltar, va expulsar la guarnició que hi havia deixat i va matar de manera cruel la seva dona i els seus fills.
Dionís el Jove no va aconseguir consolidar-se en el poder i moltes ciutats de Sicília on s'havien establert tirans no el reconegueren. El tirà Hicetes de Leontins va aprofitar el descontentament popular per atacar Siracusa i apoderar-se'n, expulsant Dionís que es va refugiar a la ciutadella de l'illa d'Ortígia.
En aquest moment va arribar a l'illa Timoleó, que venia a combatre contra Hicetes i els seus aliats cartaginesos, però va obtenir una ràpid i gran suport. Dionís va optar per rendir-se a Timoleó a canvi de poder sortir lliurement cap a Corint (343 aC). Timoleó va complir la seva paraula i Dionís es va exiliar a Corint, on va romandre la resta de la seva vida (probablement al tomb d'un any) com a ciutadà privat. Va caure progressivament en un estat lamentable, però en tot cas sembla que va mantenir un rang honorable perquè fou rebut per Filip II de Macedònia.[1]
Precedit per: Dionís el Vell |
Tirà de Siracusa 367 aC–356 aC |
Succeït per: Dió de Siracusa |
Precedit per: Niseu |
Tirà de Siracusa 347 aC–344 aC |
Succeït per: Timoleó |
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dionís el Jove |
- ↑ Dionysius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1036-1037