Discussió:Decrets de Nova Planta

Hi poso el retolt de "neutralitat" pq em sembla que li conve una bona repassada:

• Guerra de Successió o d'Ocupació: Jo no he sentit mai referir-s'hi aixi. Es un terme habitual en historia ? Hi ha algun especialista ?
• ocupació militar del nostre país, i altres similars: cal evitar frases en 1a persona.
• Els apartats de Conseqüències jurídiques i Imposició d'un model polític son molt florits i poc informatius: cal anar al gra, explicar quines son exactament les institucions que es van abolir i que les va reemplasar, i fer menys frases "solemnes".

Xevi 20:13, 29 mai 2006 (UTC)

Guerra de Successió o d'Ocupació

Sobre la denominació alternativa, i complementària, guerra d'Ocupació, vegeu Eva Serra "Per una història global i integradora dels Països Catalans: el cas de l'època moderna", dins Els Països Catalans: un debat obert (Editoria Tres i Quatre, 1984). També, entrevista a Eva Serra, a L’Avenç (núm. 52, set. 1982, p. 63-65) (http://www.racocatala.com/eltalp/serra.htm). Blanca Serra i Puig, "Reflexions entorn del procés de substitució lingüística", dins Una llengua sense ordre ni concert, ed. Ed. Oikos-Tau. Barcelona, 1993, pàg. 95-108. No és possible l'aplicació dels Decrets de Nova Planta sense la victòria militar i l'aplicació del dret de conquesta (vegeu l'article drets històrics de la Viquipèdia), com a suport del canvi de règim, a un de monarquia absolutista. Sobre el dret de conquesta (terme germà del d'ocupació militar), vegeu http://www.francescferrer.net/pub/cat/noticies/notis-detall.asp?Item=1277&seccio=Noticies http://www.gencat.net/generalitat/cat/guia/antecedents/antecedents9.htm El preàmbul del projecte de nou estatut d'autonomia de l'Aragó també fa referència a aquest dret de conquesta en relació amb la Nova Planta: "Los Decretos de Nueva Planta de 1707 abolieron, por derecho de conquista, el Derecho Público y las Instituciones propias del Reino de Aragón, que había sido independiente durante setecientos años. Los aragoneses únicamente conservaron su Derecho privado, que ha subsistido hasta nuestros días, siendo esta aplicación cotidiana del Derecho Foral aragonés testimonio patente de nuestro pasado común y elemento esencial que refleja nuestra identidad colectiva." http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=165036 També hi fa referència la Wikipedia espanyola: http://es.wikipedia.org/wiki/Condado_de_Barcelona L'expressió "dret de conquesta" no és actual, però. L'historiador Josep M. Quadrado deia , referint-se a Felip V, que "Lo que no emprendió a su advenimiento por legitimidad, quiso hacerlo en su restauración por derecho de conquista, viniendo a confesar así que procedia por vengaza más que por el bien de sus vasallos". D'altra banda, no cal parlar de la imposició d'autoritats militars (el comandant general), ni de la repressió de les tropes borbòniques castellanes i franceses: "En la Audiencia, compuesta de Regente, cinco ministros y un fiscal, presidirá el comandante general de las armas" (Nova Planta de Mallorca). A més de l'expressió "dret de conquesta" hi ha la d'"ocupant" aplicada a les noves autoritats i les seves unitats militars que substituïren les de l'exèrcit propi desarmat. I fàcilment trobaríem moltes referències del seu ús. Així, Josep Melià deia "Molt prest pogué veure's quina era la voluntat vertadera dels ocupants: canviar les institucions, retallar les competencies, canviar el regne en provinci i la Universitat en municipi." ("La nació dels mallorquins, Editorial Selecta, Barcelona, 1977, p.124). Davant aquesta interpretació indiscutiblement basada en els fets i en la seva interpretació, en la historiografia hi ha l'alternativa de presentar la Guerra de Successió com un conflicte civil, entre conservadors i progressistes, entre l'absolutisme borbònic i el pactisme, i ningú no pot discutir l'existència un component social. Però no es pot negar tampoc que la política centralitzador de l'absolutisme és en benefici de Castella i que es produeix una clara discriminació de la Corona d'Aragó, que denuncien els mateixos borbònics al document anomenat "Representació" (1760), i que, tot i que no es pot parlar d'estat-nació fins al s. XIX, la nació catalana existia tant com la castellanoespanyola des de feia segles. No crec, doncs, que es pugui parlar de visió no objectiva de la història si només es presenta una versió de la historiografia. L'ocupació militar castellana va existir, gràcies a ella es va poder desmuntar tot l'edifici constitucional i institucional del nostre país i sense aquesta ocupació no s'entén la història posterior. La Guerra de Successió fou un conflicte europeu resultat de l'expansionisme de la monarquia francesa i de la feblesa de la hispànica i pren el nom del fet històric que es troba al seu origen. Però des del punt de vista del nostre país no és una expressió prou descriptiva. Cal, doncs, mantenir com a equivalents les dues expressions, Guerra de Successió o d'Ocupació, per bé que en la tradició dominant fins ara, amb un enfocament nacional propi d'un altre país, sigui general la primera denominació. Usuari:Antoni I. Alomar 00:35, 30 mai 2006 (UTC)

He retirat l'aberració del terme de guerra d'ocupació. Sento dir-li a qui ha escrit el text anterior que això de guerra d'ocupació és un invent dels nacionalistes. El conflicte de 1700-1715 fou un conflicte d'abast europeu, en el qual Catalunya es veié immersa. No s'utilitzà ni s'ha utilitzat mai un terme així, ni al segle XVIII ni a la historiografia posterior. Em sembla molt bé que la sra. Serra vulgui usar aquest terme, però no té cap mena de ressò, ni historiogràfic, ni seriós. Em sembla que l'ús normal, comú i internacionalment acceptat del terme és el més adequat. Altrament, per a què us penseu que lluitaven a la Corona d'Aragó si no era per un candidat al tron de la monarquia hispànica? Que Catalunya formés part de la monarquia hispànica significa que compartia rei amb Castella. Doncs, la successió al tron de Castella també ho era pel tron de la Corona d'Aragó... I això no afecta al fet que Catalunya fos diferent de Castella. Per exemple, a Bohèmia (altrament dita Txèquia) no els agradava el seu rei, que també era el rei d'Àsutria i van decidir de tirar els seus representants per la finestra i triar-ne un altre, que, naturalment, no fou bohemi. És difícil d'extrapolar les nacions i el nacionalismes contemporanis al passat. Ep! I això no treu que la guerra de successió no fos una ocupació! Però no fou una guerra d'ocupació... Els catalans no érem tan importants, encara que molts ho creguin. Vilallonga 22:56, 29 mai 2006 (UTC)

Donca ja podem treure el cartell de neutralitat no? (em fa gràcia per això, que sigui nacionalista el que simplement vol ser i parlar la seva llenbgua, i no ho sigui el que impoisa als altres la seva llengua, això sí qué és ser nacionalista. I donar-li la volta és el que no és neutral realment!--Paco ✉ 08:44, 11 jul 2006 (UTC)

proposicio

Crec que aquet paragarf("Instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya" "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado") s'hauria d'eliminar si no saporten referencias--Dyvid 21:36, 24 març 2007 (CET)

Només posant la frase al Google en tens unes quantes, i això que a internet no hi ha gaires llibres d'història.--Pere prlpz 21:28, 20 abr 2007 (CEST)

Ja tens la referència posada.--Pere prlpz 21:47, 20 abr 2007 (CEST)

Es bueno leer algún libro de Historia

Este artículo, y otros más que he visto, son la repanocha, impresionante, a cuadros me he quedado al leer varias cosas aquí descritas, ¿esto después lo utilizan los estudantes para hacer sus trabajos de clase? Jooooder, luego dicen de la LOGSE. Lo dicho, que a ver si leemos aunque sea un librito de Historia, escrito por un historiador, ya saben, de esos que estudian, y no esto, que me da lástima ver tanta absurdez junta.

--89.7.111.88 (discussió) 20:27, 9 oct 2009 (CEST) Company, a la wikipedia en català s'hi escriu en català. I per altra banda, podries concretar més en el que anomenes "barbaritats"?

--Fa ràbia veure la realitat, oi? Doncs més ràbia ens fa a nosaltres viure-la.--asfarer (disc.) 17:40, 17 abr 2010 (CEST)

--De què realitat estàs parlant? De la realitat manipulada per la Generalitat? Sí, aquesta realitat em fa ràbia veure-la. --L´Esplanada (disc.) 20:17, 13 gen 2013 (CET)

Neutralitat fora

Crec que l'article a hores d'ara ja respecta l'estil neutral enciclopèdic. Per tant trec la plantilla de neutralitat.—el comentari anterior sense signar és fet per Galazan (disc. • contr.) --Dyvid 20:07, 23 maig 2007 (CEST)

traducció

No caldria traduir al català quan es citan textes històrics en castellà?--Diotime 16:31, 17 ag 2007 (CEST)

Doncs sí. Llull · (vostè dirà) 16:33, 17 ag 2007 (CEST)

He començat a traduir els textos del decret de nova planta, aquí teniu les meves traduccions, digueu si hi ha alguna cosa que no expresa el que abans expresava:

• Las causas de la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana (original)

• Les causes a la Real Audiència es substanciaran en llengua castellana. (traducció)

---

• Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

• Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades, i dissimulades per a que s'aconsegueixi l'efecte sense que es notin els esforços. (traducció i adaptació)

---

• En todo lo demás que no esté previsto en capítulos precedentes de este decreto, se observen las constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas por este decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual mandado en él.

• En tot el que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell. (traducció i adaptació)

Que semblen, les deixem així?--KRLS , ✉ 16:22, 2 nov 2007 (CET)

Decret de Nova Planta del Regne de València

Per a ser precisos, Felip V mai va decretar cap decret de Nova Planta pel Regne de València. El decret de 1707 "tan sols" deroga els furs, però no estableix pas cap Nova Planta per a la Reial Audiència del Regne de València.

Considere doncs, que fora més lògic i proper a la realitat dels fets, crear un article propi per al decret de prohibició dels furs d'aragó i valència sense barrejar-lo amb el tema de la Nova Planta de la Reial Audiència d'Aragó, Catalunya i Mallorca, que no deroguen sinó que estableixen.

En tot cas, potser fora més adeqüat crear una categoria on hi fossin inclosos els diferents decrets i bans de prohibició que anà decretant Felip V i la resta de la seua estirp, doncs l'actual article encoloma al decret de nova planta tota una sèria de prohibicions que corresponen en realitat a una campanya de decrets i bans de prohibició que es perllongà varies dècades en el temps.--Georg-hessen (discussió) 22:55, 30 des 2007 (CET)

Endavant jo no en sé gaire, però crea i remena. Pero semrpe aportar referencies que es un tema delicat !--KRLS , ✉ 00:27, 31 des 2007 (CET)

Enllaç trencat

La pàgina del ministeri español, retorna error a l'accedir-hi. --Jacquard (discussió) 18:25, 19 ago 2008 (CEST)

Referències

Crec que seria interessant ara que és més fàcil que afegissis referències a l'hora que ampliïs de les teves fonts. Ara que ho tens fresc et serà més fàcil trobar-ho.--KRLS , (disc.) 21:03, 27 març 2011 (CEST)

Tens raó. Altrament senyalar que en aquests moments tant sols estic provant de buscar una estructura per a l'article a fi d'encaixar-hi totes les peces. Algunes seccions s'hauran d'anar aprimant i passar el seu contingut a articles secundaris, doncs no són l'objecte principal de l'article, i d'altres seccions aniran recollint més contingut sobre allò que és l'essencial. Serà objecte de diverses passades i relectures, passant-hi varies vegades per anar-hi contrastant les opinions dels autors, i a mesura que hi vagi passant, hi aniré deixant referències. Gràcies pel consell!--Georg-hessen (enraona'm) 08:34, 28 març 2011 (CEST)

Vegeu també

La secció de Vegeu també és molt extensa, potser es podria simplificar amb una Categoria:Decrets de Nova Planta que recollís tots aquests articles que hi estan relacionats. --Catalaalatac (Parlem-ne, WLM) 03:08, 5 abr 2011 (CEST)

Tens raó, també estava pensant a crear una plantilla per a relacionar tots aquestsos articles, però ara per ara encara en queden molts per crear. D'una banda hi hauria els personatges relacionats, de l'altra les institucions derogades, de l'altre les noves institucions borbòniques i també subarticles sobre el decret de nova planta, doncs aquest ha quedat massa llarg i fora bo tallar-lo a trocets i condensar el contingut. Tot plegat encara està en un estat embrionari però, encara que amb lo de la categoria si vols crear-la ja i associar-hi aquests articles i netejar el vegeu també a mi em sembla.--Georg-hessen (enraona'm) 19:43, 16 abr 2011 (CEST)

Si es crea la plantilla, no passa res que hi hagi articles en vermell. És qüestió de temps que s'omplin.--KRLS , (disc.) 21:40, 16 abr 2011 (CEST)

Fet!--Georg-hessen (enraona'm) 01:26, 17 abr 2011 (CEST)

Sota la Nova Planta: la Monarquia Absoluta borbònica

Hi ha greus problemes de redacció a partir de la meitat del primer paràgraf, on es parla dels problemes mentals de Felip V. Caldria que algú ho revisés.--Astrubi (disc.) 19:30, 12 set 2011 (CEST)

Evaluació per a Article de Qualitat

L'autor principal d'aquest article, o algu altre, hauria de presentar-lo a evaluació per article de qualitat, crec que ja compleix molts dels requisits. --Xbosch (disc.) 22:51, 15 abr 2013 (CEST)

Jo l'alleujareria una mica. La introducció cal sintetitzar-la, i crec que tot el primer apartat caldria esborrar-lo ja que per ser uns simples antecedents són massa grans i cansen abans d'arribar al tema de l'article.--Galazan (disc.) 19:42, 6 juny 2013 (CEST)

Sí que és cert que els precedents són llargs, però al meu entendre és fonamental per a poder contextualitzar l'article. Els decrets de nova planta configuraren una nova estructura política de la monarquia espanyola, passant d'una unió de corones a un estat unificat. L'article quedaria coix si tant sols s'exposa el contingut intrínsec dels decrets de nova planta, doncs també cal explicar i fer entendre com era la estructura anterior de la monarquia espanyola, per a poder copsar així el canvi traumàtic i radical que suposà la nova estructura política.

Si a les escoles de la resta d'Espanya això s'expliqués realment què era Espanya abans i que era Espanya després dels decrets de nova planta, ens estalviaríem molts malentesos avui en dia. Però la realitat és que a la resta d'Espanya no s'explica el significat de la unió de corones dels reis catòlics ni l'estructura anterior a la unificació del 1714. Com a conseqüència es produeix un diàleg de sords. Els uns insistint en què la unificació fou amb els reis catòlics i els altres insistint en què fou el 1714.

Per això considero que una bona explicació dels precedents explicant com era l'estructura política anterior al 1714 és tant essencial en aquest article. Qui vulgui tenir una idea ràpida ja té la introducció, que resumeix les idees de l'article en format enciclopèdic ràpid. Qui vulgui profunditzar, té l'article al complet, que dota al lector de tots els coneixements que necessita per a entendre en profunditat els decrets de nova planta i li ofereix la formació d'un criteri propi al respecte. Altrament, l'article el vaig deixar inacabat per la part d'abaix, i és allí on crec que s'hauria de treballar realment. Salutacions.--Georg-hessen (enraona'm) 06:13, 19 des 2013 (CET)

Resum i correcta descripció necesaris

Crec que aquest article actualment sa entrincat d'una forma incorrecta amb el format enciclopèdic de la Viquipèdia, els diversos pàrrafs inicials parlen no només dels Decrets de Nova Planta, també de diversos temes que haurien d'estar indexats a posterior per a qui vol ampliar la seva informació

detallo parts que hauríen d'ésser en el contingut, no a la descripció inicial perquè la descripció ha d'anar referida únicament a la descripció dels Decrets de Nova Planta, si volem que l'article millori en qualitat, crec que aquests apartats hauríen d'ésser sintetitzats dins dels continguts:

---

D'aquesta manera la Monarquia d'Espanya, que s'havia forjat com una monarquia composta per l'agregació de diferents i diversos estats moderns[2] per la via matrimonial, quedà reduïda a un únic, uniforme i centralitzat corpus jurisdiccional, legislatiu i polític, supeditada absolutament al monarca borbònic de qui emanava, en darrera instància, tota font de sobirania; només en quedaren al marge els territoris de Navarra, Vascongades i Aran, que per la seva fidelitat a la Casa de Borbó durant Guerra de Successió Espanyola, obtingueren el privilegi de preservar el seu estatus jurídic i polític. Aquest conjunt de lleis pren el nom genèric de Decrets de Nova Planta a partir d'uns reials decrets específics que establien una «Nova Planta» –nova estructura– a les institucions constitucionals anteriors a la guerra a fi que fossin reduïdes com a instruments per a implantar l'absolutisme. La Monarquia Absoluta Borbònica resultant fou organitzada territorialment en 21 províncies, dividides al seu torn en corregiments. Als estats de la Corona d'Aragó la Nova Planta de les reials audiències posà aquestes institucions judicials sota l'autoritat dels Capitans Generals de l'Exèrcit, de manera que aquestes esdevingueren les institucions d'administració territorial borbòniques a través de les quals s'executava la «reial voluntat» del monarca resident a Madrid. Parell a la seva funció executiva, les Reials Audiències continuaren desenvolupant la seva tasca pròpiament judicial aplicant el dret civil propi, excepció feta de València, on s'instaurà el dret civil castellà. La primera reivindicació dels extints estats de la Corona d'Aragó denunciant el règim absolutista resultat de la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat Representació (1760). Els Decrets de Nova Planta que implantaren l'absolutisme a la monarquia espanyola quedaren derogats quan col·lapsà l'Antic règim absolutista i es posà fi definitivament a la Monarquia Absoluta Borbònica (1833) un segle després de la seva imposició, quedant instaurat el Regne constitucional d'Espanya; la derogació dels decrets de Nova Planta i del règim absolutista fou ratificada legalment per la Constitució Espanyola de 1837. Si des de l'edat mitjana i la modernitat històrica la sobirania havia estat compartida entre el monarca i el regne a través de les Corts, i després del 1714 amb els Decrets de Nova Planta el monarca s'havia apoderat absolutament de la sobirania al llarg de tot un segle, amb la Constitució Espanyola de 1837 la sobirania retornava final i definitivament a la nació, quedant consagrat a partir d'aleshores el principi de la sobirania nacional. Això no obstant, però, l'establiment d'un estat liberal no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que consagraren el Regne constitucional d'Espanya com un règim polític únic, uniforme i centralitzat, herència directa de l'antiga Monarquia Absolutista Borbònica, i que només reconeix a una única nació, la Nació Espanyola. Al llarg del segle XX s'assajaren diversos mètodes de des-centralització administrativa com ara la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat republicana, però no fou fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 i l'aprovació dels Estatus d'Autonomia quan es consolidà l'actual sistema espanyol de descentralització politicoadministrativa en comunitats autònomes, sempre basat en darrera instància en què la sobirania emana d'una única i uniforme Nació Espanyola ja des del 1812, ratificada el 1837, i actualment vigent des del 1978 –excepció feta dels territoris amb drets històrics–. Així doncs, malgrat que els decrets de Nova Planta quedaren abolits per les constitucions espanyoles i la sobirania retornà al poble després d'un segle de règim absolutista, els estats de la Corona d'Aragó mai no han recuperat la seva pròpia sobirania que els fou llevada entre el 1707 i el 1714 per la força de les armes, ni les seves institucions de govern han recuperat la seva potestas suprema que emanava d'aquesta sobirania. —el comentari anterior sense signar és fet per Kistianctr (disc. • contr.) 16:22, 3 juny 2016‎ ---

El primer decret de nova planta es del 1701, no del 1707. Si vols crear articles concrets de cada decret, fes com la viqui en castellà:

• Decreto de Nueva Planta de Cataluña
• Decreto de Nueva Planta del Reino de Valencia
  

Però no confonguis una part, amb el tot.

En segon lloc, la introducció contextualitza el decrets en el marc polític preexistent, i com aquests decrets alteraren aquest ordre jurídic donant lloc a un nou marc de relacions polítiques. Així mateix, i donada la rellevància simbòlica que aquests decrets han assolit per a la societat catalana, se'n presenta constància. Perquè aquests decrets no foren un simple llei, com la llei que regula els semàfors a les vies públiques, o la llei que regula la protecció de les sargantanes de riu, no, no, no......aquestes lleis destruïren la sobirania política de Catalunya i les conseqüències d'aquestes lleis les estem patint avui en dia, cada dia, car els ni els nostres tribunals, ni el nostre parlament, tenen la potestat suprema que abans tingueren, raó per la qual el llei de pobresa energètica —o qualsevol altre llei catalana— pot ser derogada legalment a Madrid. Qualsevol intent de minimitzar la brutal transcendència històrica d'aquestes d'aquests decrets i presentar-los com.....unas simples leyes muy, muuuuuuy antiguas que, ya ves tu, no tienen relación alguna con el presente..... té una clara intencionalitat política espanyolista d'esbiaixar la realitat. Salutacions. --Georg-hessen (enraona'm) 01:54, 4 juny 2016 (CEST)

---

Crec que s'hauria d'ajustar una conclusió imprecisa de l'introducció de l'article

«Aquestes lleis absolutistes provocaren —entre d'altres causes—, que el 1705 els estats de la Corona d'Aragó s'aixequessin en armes contra Felip V proclamant com a nou monarca espanyol a Carles d'Àustria»

Motiu: els Decrets de nova planta (en la seva majoria) van ser sancionats per Felip V després de l'alçament d'armes i aplicant drets de conquesta (a partir 1707 fins 1715), per tant, els decrets de nova planta, en esència, no son el motiu per el cual els regnes de la Corona d'Aragó es van aixecar en Armes i vàren proclamar a Carles d'Àustria nou mounarca. Plantilla:Kistianctr

Si llegeixes l'article veuras que els primers decrets de nova planta absolutista son ja del 1701. Son aquests decrets els que provoquen l'aixecament. Salutacions. --Georg-hessen (enraona'm) 01:23, 26 ago 2017 (CEST)