Discussió:Francesc Cambó i Batlle

S'ha fet unes edicions ([1]) plenes d'afirmacions sense referències i d'ambigüitats i opinions. Es pot explicar la relació de Cambó (i els de la Lliga en general) amb els revoltats, però aquest pacte secret (i la resta) necessita referències, i dir que el franquisme és la conseqüència de l'actuació d'en Cambó em sembla sobrevalorar-lo. Crec que, si no es milloren, s'haurien de revertir aquestes edicions.--Pere prlpz (discussió) 14:26, 5 juny 2008 (CEST)

Aquesta part no pretén ser les referències bibliogràfiques de l'article, sinó bibliografia sobre Francesc Cambó.

S'ha tret la plantilla {{MR}} amb l'argument que "Aquesta part no pretén ser les referències bibliogràfiques de l'article, sinó bibliografia sobre Francesc Cambó" (sumari de l'edició). La Viquipèdia no és el lloc per fer reculls bibliogràfics si no és per referenciar l'article. Si són referències per ajudar als que ampliïn l'article, proposo moure-les a la discussió o esborrar-les.--Pere prlpz (disc.) 20:20, 24 març 2013 (CET)

Dacord, doncs ho poso aquí a la discussió. --Jvalles (disc.) 20:54, 6 maig 2013 (CEST)

Bibliografia sobre Francesc Cambó

• Almendros, Alfons. Francesc Cambó : la forja d'un "policy maker". Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 978-84-8415-245-3. 
• Barrera, Heribert. Cambó. Barcelona: Dèria Editors, 2011. ISBN 978-84-95400-70-3. 
• Buqueras, Ignacio. Cambó. Barcelona: Plaza & Janés Editories, 1987. ISBN 978-84-01-35158-7. 
• Cambó Mallol, Helena. La col·lecció Cambó del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1997. ISBN 978-84-8043-020-3. 
• Centre d’estudis d’història. Francesc Cambó i Batlle. En el seu centenari (1876-1976). Barcelona: Centre d’estudis d’història, 1977. ISBN 978-84-600-0763-0. 
• Constenla Acasuso, Francisco Javier. Evolución del proteccionismo en España y el arancel Cambó en 1922. Santiago de Compostela: Autor-Editor 66, 1982. ISBN 978-84-300-6438-0. 
• Dalla-Corte Caballero, Gabriela. Casa de América de Barcelona (1911-1947) : Comillas, Cambó, Gili, Torres y mil empresarios en una agencia de información e influencia internacional. Madrid: LID Editorial Empresarial, 2005. ISBN 978-84-88717-82-5. 
• Izquierdo de Bartolomé, Rafael. Cambó y su visión de la política ferroviaria : (el inicio de un cambio). Madrid: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 2000. ISBN 978-84-380-0164-6. 
• Jardí, Enric. Cambó : perfil biogràfic. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1994. ISBN 978-84-7306-912-0. 
• Museo del Prado. La colección Cambó. Madrid: Museo Nacional del Prado, 1990. ISBN 978-84-87317-04-0. 
• de Nadal Caparà, Joaquim. Seis años con Don Francisco Cambó. Barcelona: Alpha, 1957. ISBN 978-84-7225-010-9. 
• Pabón, Jesús. Cambó (1876-1918). Barcelona: Alpha, 1952. ISBN 978-84-7225-004-8. 
• Pabón, Jesús. Cambó (1918-1946). Barcelona: Alpha, 1999. ISBN 978-84-7225-740-5. 
• Pla, Josep. Francesc Cambó (O.C. Volum 25). Barcelona: Edicions Destino, 1981. ISBN 978-84-233-0809-5. 
• Pujols, Francesc. La solució Cambó. Madrid: La esfera de los libros, 2005. ISBN 978-84-9734-314-5. 
• Ribas, Frederic. Retrat d'una elit catalanista : deixebles i hereus de Cambó : vint personatges. Barcelona: Ribas Massana, Frederic, 2008. ISBN 978-84-612-7901-2. 
• de Riquer i Permanyer, Borja. Alfons XIII i Francesc Cambó, unes relacions difícils. Barcelona: Pagès Editors, 2008. ISBN 978-84-9779-711-5. 
• de Riquer i Permanyer, Borja. L'últim Cambó (1936-1947) : la dreta catalanista davant la guerra civil i el franquisme. Barcelona: Eumo Editorial, 1996. ISBN 978-84-7602-222-1. 
• de Riquer i Permanyer, Borja. Francesc Cambó : entre la Monarquia i la República (1930-1932). Barcelona: Editorial Base, 2011. ISBN 978-84-92437-86-3. 
• Sánchez Cantón, Francisco Javier. La colección Cambó. Barcelona: Alpha, 1955. ISBN 978-84-7225-005-5. 
• Sanjuán Nájera, Anselmo. Ortega y Gasset, F. Cambó y la "cuestión catalana" (1905-1931). Saragossa: Editorial Yalde, 2005. ISBN 978-84-87705-78-6. 
• Solé i Sabaté, Josep M. Catalans a l'Espanya de Franco. Dues figures controvertides : Cambó i Azaña. Barcelona: Edicions 62, 2006. ISBN 978-84-297-5774-3. 
• Ucelay da Cal, Enric. El imperialismo catalán : Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España. Barcelona: Edhasa, 2003. ISBN 978-84-350-2649-9. 
• Urrestarazu Echeverría, Francisco. Don Francisco Cambó y don Juan de la Cierva en la política nacional : graves inexactitudes de don Jesús Pabón en su elogiadísima obra "Cambó". Madrid: Urrestarazu Echeverría, Francisco, 1989. ISBN 978-84-404-5339-6. 

Fusió del llibre de Pla

S'ha proposat la fusió aquí de Francesc Cambó (llibre). No veig que la fusió millori en res aquest article, fins i tot si es fes amb una secció "Cambó a la cultura", igual que tampoc veig que una fusió millorés l'article Josep Pla.--Pere prlpz (disc.) 17:48, 10 març 2014 (CET)

També estic en contra de la fusió d'aquest article amb el de la biografia de Francesc Cambó perquè l'article és suficientment llarg (no és un esborrany), no se solapa amb la info de Francesc Cambó i forma part d'una sèrie d'articles dels volums de l'Obra Completa de Josep Pla. --Davidpar (disc.) 10:35, 15 març 2014 (CET)

Afegit obstinat al primer paràgraf

Hi ha un anònim que intenta afegir al primer paràgraf un fet que està molt més ben explicat a la part de la biografia.[2] L'anònim passa del missatges que li he deixat i de llegir-se l'article. De fet, no sé ni si ha intentat entendre l'idioma.--Pere prlpz (disc.) 21:40, 12 jul 2014 (CEST) @Pere prlpz:. D'acord que potser no és la més fiable de les referències i el comentari està fet amb força mala baba, però un incís en els actes de Cambó durant la guerra civil o sobre els diferents posicionaments que va tenir com a polític en la introducció no el trobo sobrer. De fet l'explicació en la biografia política no està referenciat i hi ha dues frases contradictòries:

• Queda provat que va contribuir activament a la propaganda i a l'acció exterior dels sublevats, que va signar un manifest de suport amb altres cent catalans, i que va ajudar a molts a fugir de la zona republicana.
• No hi ha però cap constància documental de suport a l'acció militar del Govern de Burgos.

La darrera només s'entén que no va agafar un fusell, perquè si contribuir activament en la propaganda i acció exterior no és donar suport.... vaja. Cerco referències per mirar de trobar un frase millor --Anskar (disc.) 14:52, 14 jul 2014 (CEST)

D'acord en que la biografia (i aquesta part en concret) es pot millorar, i també amb que "No hi ha però cap constància documental de suport a l'acció militar del Govern de Burgos" és imprecís. Ara bé, "va finançar el cop" és mentida, pel que diu i pel que deixa entendre, i posat a la introducció fora de context encara més.--Pere prlpz (disc.) 15:05, 14 jul 2014 (CEST)

És impossible no tenir en compte que, mentre afusellaven Carrasco i Formiguera, aquells que l'afusellaven rebien diners de Cambó. És impossible sostreure's a aquesta realitat. Tot i que podem acceptar el veredicte de Borja de Riquer quan diu que ell no es va imaginar mai el que passaria després. I ho demostra clarament quan veu el que passa després; es desespera i mostra la seva disconformitat amb el que està passant Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Lluís Maria de Puig i Olivé FRANCESC CAMBÓ: PARADOXES I CONTRADICOONS. [3] --Anskar (disc.) 15:44, 14 jul 2014 (CEST)

També és impossible sostreure's al fet que Carrasco i Formiguera va caure en mans dels nacionals després d'haver fugit perquè no l'assassinessin a la Barcelona del bàndol republicà. Que un cop començada la guerra molts van haver de triar entre dos bàndols gens bons, en que l'assassinat/execució i més barbaritats eren corrents, i que cap de les tries era bona, és un fet sabut. Ara bé, posar com el fet més destacat de la biografia d'un dels personatges que va haver de triar, el lligam amb les barbaritats d'un dels bàndols, és el mateix que va fer el fiscal en el judici de Lluís Companys, o potser pitjor. Probablement, aquesta frase a la introducció no és més certa que definir Cambó com un polític catalanista que va morir a l'exili (i redactant-ho amb gràcia per que es confongui amb un lluitador antifranquista). Si li posem a Cambó una introducció que també serviria per Joan March, no estem fent una bona introducció.--Pere prlpz (disc.) 16:05, 14 jul 2014 (CEST)

Potser no m'he fet entendre posant aquest paràgraf, però no volia dir que fos responsable de la mort de Carrasco i Formiguera, si no que va ajudar econòmicament l'exèrcit de Franco. Està clar que ha de ser una frase matisada, però no suprimida. Proposo:

• Durant la seva etapa política, fou un autonomista convençut, amb la Mancomunitat de Catalunya com a gran èxit i el projecte d'un estat federal ibèric com a finalitat. La seva ideologia conservadora el portà, tant a modernitzar la dreta burgesa catalana, com a posicionar-se a favor de la repressió a vagues i reivindicacions obreres. Davant una tria entre reformisme o reacció no dubtà en escollir la segona: tot i que finalment es desmarcà de tots dos règims, veia amb bons ulls la dictadura de Primo de Rivera i defensà l'alçament de Franco, on va tenir un paper especialment rellevant en els contactes exteriors (era de viatge a l'estranger en el moment de l'alçament) i, en menys mesura, finançament un cop començada la Guerra Civil. Va ser ministre en dos governs de Maura (Foment i Finances) que, tot i la curta durada dels seus mandats, va tenir un paper més que destacable en la modernització del país.... millorable, però per aquí proposaria el tema. referència del text anterior [4] --Anskar (disc.) 18:33, 14 jul 2014 (CEST)

Hagiografia?

És bastant poc seriós i rigorós que en un article sobre Cambó ni tan sols s'esmenti la seva decisiva participació en el cop d'estat de Primo de Rivera, i se suavitzi i justifiqui el seu suport al cop i ala dictadura feixista de Franco.--Xavier Alomar (disc.) 18:01, 17 març 2015 (CET)

«Impulsor del cop d'estat que instaurà la dictadura de Primo de Rivera»

Des de la desconeixença, aquestes tres redaccions sobre el mateix tema em semblan contradictòries (negretes afegides aquí).

• La pàgina com és ara diu que Cambó fou «impulsor del cop d'estat que instaurà la dictadura de Primo de Rivera el 1923».
• La versió en castellà com és ara diu, que «tras el golpe de Estado de 1936, [Cambó] pasó a apoyar al bando sublevado».
• A la pàgina Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya diu que Cambó «no va donar suport a la dictadura» (referenciant les seves memòries).--37.135.62.54 (discussió) 11:27, 13 gen 2017 (CET)

Corregeixo els apunts d'acord a la bibliografia --Amortres (disc.) 07:54, 16 ago 2020 (CEST)