Discussió:Secció àuria

Uix, acabo de descobrir aquest article que no fa gaire temps que és fet. Us explico...

Resulta que fa uns dies (abans de la creació d'aquest del primer article maltitulat Nombre Àuri) vaig començar a redactar un article, que pensava publicar a Raó àuria quan el tingués enllestit. Normalment els articles els faig en un processador de texts per tres raons: 1, per desar sovint; 2, per passar el corrector mecanogràfic i 3, per poder-lo fer en molts dies sense posar les plantilles d'esborrany o en construcció. Es tracta d'un article força més llarg i ampli que aquest, però que evidentment cal fusionar amb el present. En aquests moments l'article és gairebé publicable, però abans em cal passar una imatge (que tinc feta en bmp) a png i penjar-la a la commons:Golden ratio on ja he pujat les altres imatges que duu de moment el meu article.

Així que he pensat de fer el següent:

1. Reanomenar aquest article (que ara s'anomena nombre auri) a raó àuria. La raó del canvi és perquè en el títol nombre auri és totalment antigeomètric, i precisament en la geometria (la de compàs i regle no graduat vull dir) és on apareix per primera vegada el nombre d'or. Wikipèdies com l'anglesa i l'anlemanya també han publicat aquest article parlant de secció o raó més que de nombre.
2. Seguidament fusionaré els articles intentant conservar el màxim del primerament publicat.--Pau 14:22 30 jul, 2005 (UTC)

El trasllat ha estat efectuat.--Pau 18:42 30 jul, 2005 (UTC)

La fusió ha estat efectuada, amb una gran ampliació i els següent canvis substancials, que justifico:

1. Adaptació de capçalera a nou emplaçament (raó àuria)
2. Accents i ortografia en general.
3. Canvio la forma de posar les lletres Φ sense usar /math.
4. No uso l'expressió arts plàstiques perquè la R.A. s'ha usat també en arts no plàstiques com la música.
5. El paràgraf dels origens del nombre d'or el canvio per tot l'apartat d'origens, on es parla també dels egipcis i es diu que no hi ha proves fefaents que aquestes relacions siguin àuries expressament.
6. No només la raó de termes successius de la successió de Fibonacci tendeixen a Φ. Ho fan totes les successions definides amb la mateixa recurrència, per exemple 1 3 4 7 11 18 29 ...
7. En la demostració matemàtica (que poso en el lloc de la que tenia jo dels francesos), canvio a per a i b per b, en els textos, que és el que surt a l'equació. També canvio la persona dels verbs a l'impersonal com diu el llibre d'estil.

--Pau 18:42 30 jul, 2005 (UTC)

Raó o secció

Ja sé que tan ben dit és raó àuria com secció àuria, però... el més habitual, com a mínim en català, no és secció àuria? És el que a mi em sembla i el que he trobat també consultant el google i l'EC.

Què en pensaríeu de moure l'article a secció àuria i que raó àuria hi redirigís? (i ja de pas, nombre d'or)

--Viktor 13:34 31 jul, 2005 (UTC)

Jo al principi ho pensava posar a secció, precisament per aquest argument clar i innegable: secció àuria és més habitual i s'usa més vegades. Així que no em molestaria gens moure-ho tot a secció àuria. Tanmateix, mentre treballava en l'article (off-line) vaig anar canviant d'opinió fins finalment decidir-me per la ubicació de l'article a raó àuria. Perquè, doncs per aquest altre argument, de diccionari:

• Entenem per secció l'efecte de seccionar, dividir, partir, tallar...
• Entenem per raó la comparació entre dues quantitats, com la primera és a la segona. En la geometria de regle i compàs s'usa el terme raó en aquest sentit (raó de semblança per exemple), i en matemàtiques també, on es pren més el sentit de quantes vegades la primera és a la segona, el quocient entre dues quantitats, (ni més ni menys que el nombre auri).

Veig precís doncs parlar de la secció àuria d'un segment però l'article no només parla de partir segments (o quantitats) d'una determinada manera sinó d'una relació entre dues quantitats. Suposo que el secció s'ha usat tradicionalment més que raó perquè l'origen de tot plegat és la secció d'un segment però a l'article també s'hi parla de rectangles d'or, de triangles d'or, recurrències de Fibonacci etc. i en un futur també d'espirals d'or, de pentacles, pentàgons i derivats (icosaedres, dodecaedres). Quin sentit té parlar de secció en ells? Per mi la paraula precisa és raó no secció.

Jo vaig donar-li més pes a l'argument per a raó perquè vaig pensar que les coses habituals, usuals o més esteses podien no havien de ser millors.

Pel que fa a les redireccions, òbviament cal que raó àuria, secció àuria, divina proporció, [[proporció divina, nombre d'or, nombre auri, nombre d'or dels pitagòrics i potser també Raó Àuria... portin a l'article. També Fi crec que hauria de tenir una línia cap al nombre auri en la pàgina de desambiguació.

Les volia fer el mateix dissabte, juntament amb la inclusió de ca: a d'altres wikipèdies, però no vaig tenir temps de fer-les dissabte perquè feia tard a sopar amb la xicota. Ara s'hauria de posposar fins a saber la ubicació definitiva de l'article. --Pau 14:37 1 ago, 2005 (UTC)

Continua agradant-me més secció, que no pas raó. Dels exemples que dones:

secció d'un segment, rectangles d'or, de triangles d'or, recurrències de Fibonacci, d'espirals d'or, de pentacles, pentàgons i derivats (icosaedres, dodecaedres), l'únic cas en que veig que no va de segments és en Fibonacci. No? I bé, no sé, però si tradicionalment la forma més normal és secció, no crec que la viquipèdia sigui un lloc per a canviar-ho. En general cap enciclopèdia, que més que res considero que han de reflectir el coneixement, no crear-lo. Però més encara en aquesta, que en un principi no està feta per els millors experts en la matèria (jo, com a mínim, no). Suposo que més que res va de la manera de com s'entén la viquipèdia. --Viktor 17:16 2 ago, 2005 (UTC)

Ok, em sembla bé doncs de traslladar-lo. Ara ho faig. De tota manera, no tocaré res de l'article on es parla majoritàriament i amb naturalitat de raó per a tot allò que no sigui divisió de segments. Per cert, que les diagonals i costats d'un pentàgon estan en raó àuria i no es seccionen tot i ser segments, etc. --Pau 21:42 2 ago, 2005 (UTC)

Angle d'or: 2.4 rad ?

• L'angle d'or mesura $\Psi ={\frac {360^{\circ }}{\Phi ^{2}}}\approx 137.51^{\circ }$, o bé en radians, $\Psi ={\frac {2\pi }{\Phi ^{2}}}\approx 2.4000{\mbox{ rad}}$.

Aquesta línia és el que està escrit i jo no en sé gaire de matemàtiques, però crec que s´´on en realitat 2,4 radians.--Ssola (discussió) 16:34, 12 set 2008 (CEST)

Si en l'expressió $\Psi ={\frac {2\pi }{\Phi ^{2}}}$, substitueixes amb l'expressió de phi, i s'opera, s'arriba a que és (3-5^1/2)*pi. Això no pot ser 2.4 ja que pi no és algèbric. Tot i així, amb una calculadora, fàcilment es pot veure que dóna aprox 2,39996323... Ja he retocat l'article per a no causar més confusions. --Pau (discussió) 13:12, 14 set 2008 (CEST)

VALOR DEL NOMBRE D'OR

En aquest article es dóna una aproximació amb 7 xifres sigificatives per truncament: 1,618033. Crec que seria molt més adient donar el valor aproximat per arrodoniment 1,618034, ja que el seu valor és 1,618033988... El mateix passa amb 0,618033 --Penyeta (disc.) 10:28, 13 oct 2009

Jo no ho veig molt molt més adient. L'arrodoniment serveix per fer càlculs més acurats mentre que els 3 punts que inclou l'article després de truncar denota més apreciablement que els decimals són infinits. Si el que no us agrada és que el truncament i l'arrodoniment a la 6a xifra no coincideixen, es pot tallar a la 5a. --Pau (discussió) 18:31, 17 oct 2009 (CEST)

Una pàgina orfe vol el seu ajut

Benvolguts autors de l’Article de Wikipedia “ Universitat Politècnica de Catalunya ”. Els hi demanaria que entressin a l’Article “Teoria TK de proporcions visuals”, ja que fa esmen al seu, per tal de que estudiessin la possibilitat d’establir-hi un lligam. Resto a la seva disposició per a qualsevol dubte. Cordialment. espaisNT --EspaisNT (disc.) 12:50, 9 set 2011 (CEST)