Dmitri Anutxin

Dmitrii Nikolàievitx Anutxin, rus: Дми́трий Никола́евич Ану́чин, (Sant Petersburg, 27 d'agost de 1843– Moscou, 4 de juny de 1923) va ser un antropòleg, etnògraf, arqueòleg i geògraf rus, un dels iniciadors al seu país de l'etnografia com a disciplina científica. Destaca el seu treball per discernir el naixement del riu Volga.

Infotaula de personaDmitri Anutxin
AnuchinDN.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1843 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1923 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Vagànkovo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (–1867) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióExplorador, antropòleg, arqueòleg, geògraf i historiador local Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Moscou
Universitat Imperial de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAnatoli Petrovich Bogdanov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlexandre Barkov (en) Tradueix, Lev Berg, Mitrofan Stepanovich Bodnarsky (en) Tradueix, Aleksandr Borzov (en) Tradueix, V. V. Bunak (en) Tradueix, Sergey Grigor'ev (en) Tradueix, Boris Dobrinin (en) Tradueix, Alexander Kruber (en) Tradueix, Boris Kuftin (en) Tradueix, S. V. Chefranov (en) Tradueix i Ivan Shchukin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAlexander Kruber (en) Tradueix, Alexandre Barkov (en) Tradueix, Mitrofan Stepanovich Bodnarsky (en) Tradueix, Aleksandr Borzov (en) Tradueix, V. V. Bunak (en) Tradueix, Ivan Shchukin (en) Tradueix, Semjon Nikolaevitsj Sedich (es) Tradueix i Mikhail Gremyatskiy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i obraModifica

Nascut en la família d'un militar retirat, pertanyent a la noblesa hereditària; era el menor de sis germans, la majoria dels quals van morir en la infància. Va estudiar al gimnàs Larinski, graduant-se el 1860. En els seus anys escolars va perdre els seus dos pares. Després d'haver-se preparat en llengua grega, va ingressar a la facultat d'història i filologia de la Universitat de Sant Petersburg. La malaltia el va obligar a abandonar la universitat després d'un any i anar a l'estranger, on va tornar el 1863.

Membre de la Societat Geogràfica Russa, el 1909 va ser convocat a la subsecció etnogràfica del 12è Congrés Rus de Científics Naturals i Físics celebrat a Moscou, on es va donar l'empenta necessària per professionalitzar l'etnografia, que fins llavors havia estat en mans de missioners i aficionats. Així i tot, es va oposar a la sol·licitud de Lev Sternberg per a l'establiment d'una agència imperial d'etnografia, tement que la seva activitat acabaria massa lligada amb la burocràcia tsarista.

Malgrat la seva oposició a la burocratització de les institucions, el 1915 es va integrar a la Comissió per a l'Estudi de les Forces Productives Naturals de Rússia (KEPS), implicada en la mobilització dels recursos de l'Imperi rus en temps de guerra. Va proposar a una segona comissió governamental el patrocini d'un treball per estudiar la població d'acord amb les línies d'investigació de l'Agència Americana d'Etnologia. L'Acadèmia Russa de les Ciències va rebutjar la seva proposta com irrealitzable, però va establir dins el KEPS un Comitè per a la Descripció de Rússia per Regions. Això s'explica a conseqüència de l'escassetat de recursos disponibles, ja que la majoria dels etnògrafs havien estat destinats a hospitals militars i institucions similars per ajudar amb l'esforç de guerra.

Entre 1894 i 1895 Dmitri Anutxin va formar part en l'expedició sota la direcció d'AA Tillo per estudiar els orígens del Volga, Dvina Occidental, Dnièper, els llacs de l'Alt Volga i el llac Seliger, per tal d'aclarir els motius de la reducció del cabal dels rius a la província de Tver, dirimint finalment la qüestió de la font del Volga.

El 1915 va publicar el recorregut complet de l'expedició de 1829 de Humboldt.[1]

Dmitri Anutxin va morir a Moscou el 4 de juny de 1923, i va ser enterrat al cementiri de Vagankovski.[2]

ReconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. Ette, Ottmar. Alexander von Humboldt: Aufbruch in die Moderne.. Akademie Verlag, 2001. ISBN 3050036028. 
  2. Tomba de Anutxin

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dmitri Anutxin
  • Andreev, A; Tsygankov, D. Imperial Moscow University: 1755-1917: encyclopedic dictionary, 2010, p. 29–31 (Russian political encyclopedia (ROSSPEN)). ISBN 978-5-8243-1429-8. 
  • Esakov, V.A.. Anuchin, Dmitrii Nikolaevich (en anglès). Nova York: Charles Scribner's Sons, 1970, p. 173–175 (Dictionary of Scientific Biography, vol 1). ISBN 0-684-10114-9.