Dolors Piera i Llobera

Mestre, sindicalista i politica de la república
(S'ha redirigit des de: Dolors Piera)

Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, 21 de juliol de 1910Santiago de Xile, 20 de gener de 2002) fou una mestra i sindicalista catalana.[1] Fundadora de FETE-UGT, fou Secretaria General de la Unió de Dones de Catalunya i la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona (1937-1939) pel PSUC.[2][3]

Infotaula de personaDolors Piera i Llobera
Biografia
Naixement21 juliol 1910 modifica
Puigverd d'Agramunt (Urgell) modifica
Mort20 gener 2002 modifica (91 anys)
Santiago de Xile modifica
Regidora
1937 – 1939
Escut de Barcelona.svg Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
1937 – 1939 modifica
Activitat
OcupacióPedagoga, política i sindicalista modifica
PartitPSUC
Família
CònjugePere Aznar i Seseres

FormacióModifica

El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, entre els anys 1924 al 1928, on en plena dictadura del general Primo de Rivera hi havia un grup de mestres renovadors i introductors del mètode Montessori, entre els quals Pepita Úriz. Molts d'ells van ser desterrats o se'ls va obrir un expedient, com al seu mateix pare. Malgrat el clima polític advers, Piera i el seu pare van assistir a les activitats organitzades a l'Ateneu Lleidatà i van formar part com a fundadors del grup Batec, defensor de l'escola laica i única i introductor del mètode pedagògic de Célestin Freinet.[1]

Activitat professional i políticaModifica

Dolors Piera va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i després de traslladar-se a Barcelona va guanyar una plaça a l'escola pública el 1931. S'afilià a la FETE -UGT (Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança) i a partir de 1934 va prendre possessió de la plaça definitiva de mestra a Vilafranca del Penedès. El mateix any es casà civilment amb el mestre Ramon Costa-Jou, també difusor del projecte freinetià i ambdós van ser els principals animadors de la revista Colaboración. Fou també redactora, juntament amb el seu marit, de l'òrgan del sindicat L'Escola Proletària, que tenia la redacció al seu domicili. Durant el Bienni Negre Piera va ser denunciada per exercir la tècnica Freinet, però la sanció quedà limitada a una amonestació administrativa.[1][4]

El 1935 passà a ocupar la Secretaria General de la FETE-UGT a Barcelona. Representà Catalunya al Congrés Estatal dels sindicats de mestres celebrat a Madrid el juny de1936 i fou delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París. El 1936 ocupà la secretaria del Front d'Esquerres a Vilafranca i al juliol del mateix any ingressà al PSUC, on passà a formar part del Comitè Central i on milità fins als anys quaranta, que en fou expulsada. Es traslladà a Barcelona, on conegué Pere Aznar, que serà el seu company la resta de la seva vida i s'apropà al moviment feminista. El 1937 participà en l'organització del Congrés de la Dona i en la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la qual va ser elegida secretària general. Havia deixat la seva tasca de mestra innovadora i sindicalista per passar a ocupar altes responsabilitats en la direcció política. L’octubre de 1937 és nomenada consellera de Barcelona i l’agost de 1938, consellera-regidora de Cultura, des d’on va desplegar una intensa activitat per poder atendre les necessitats més urgents de la població refugiada. Col·labora amb la revista Companya i promou l’Ajut Infantil de Rereguarda. Es manté en el càrrec fins l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el gener de 1939.[1][4]

Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Detinguda arran de la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos. En sortir de la presó, viatjà amb el seu germà Josep fins a la República Dominicana i finalment s'instal·là a Xile, on es reuní amb el seu company, Pere Aznar i Seseres, i on nasqueren les seves filles Roser i Núria. Allà treballà novament de mestra, essent sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile organitzà el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i mantingué activa la seva militància feminista. També va ser una de les dinamitzadores del Centre Català de Santiago de Xile.[1][4]

Visità Barcelona el 1977, on participà en la manifestació de l'Onze de setembre. Morí a Santiago de Xile, on reposen les seves restes.[1]

Reconeixement i memòriaModifica

El març de 2006 es creà el Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la UdL, per un conveni entre el Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona (SIED) i la Universitat de Lleida (UdL). Els objectius del Centre Dolors Piera són promoure la recerca i la docència en gènere i les polítiques d’igualtat de gènere, contribuir a formar professionals i transformar la realitat per fer una societat més justa i igualitària.[5]

L'escola pública Dolors Piera de Vilafranca del Penedès recorda la pedagoga, que tingué en aquesta població la seva plaça de mestra el 1934.[6]

Des de 2018 el barri de Balàfia de Lleida té una plaça que porta el nom de Dolors Piera, un reconeixement llargament reivindicat per entitats del barri.[7] La ciutat de Barcelona, on fou regidora, ha dedicat també una plaça a la mestra i exiliada republicana al barri del Poblenou.[8]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Dolors Piera Llobera». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. Universitat de Lleida. «Quien fue Dolors Piera». [Consulta: 13 agost 2015].
  3. «Dolors Piera i Llobera». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Dolors Piera». UGT. Unió General de Treballadors. [Consulta: setembre 2019].
  5. «El Centre. Presentació». Universitat de Lleida. Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones. [Consulta: setembre 2019].
  6. «Escola Dolors Piera». Generalitat de Catalunya. Departament d'Enseyament. Escola Dolors Piera. [Consulta: setembre 2019].
  7. «Lleida dedica una plaça a la mestra Dolors Piera, pionera en la renovació educativa i el feminisme i primera dona regidora a Barcelona». Ajuntament de Lleida, 19-02-2018. [Consulta: setembre 2019].
  8. «L’Ajuntament urbanitza la plaça de Dolors Piera...». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: setembre 2019].

BibliografiaModifica

  • Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa (2003). Dolors Piera, mestra, política i exiliada. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.

Enllaços externsModifica