Pere Aznar i Seseres

polític català

Pere Aznar i Seseres (Roses, Alt Empordà, 14 d'agost de 1907 - Santiago de Xile, 14 de juliol de 1999) fou un polític català,[1] diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Infotaula de personaPere Aznar i Seseres
Biografia
Naixement14 agost 1907 Modifica el valor a Wikidata
Roses (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1999 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

28 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
President Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
1936 – 1977 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Català (1941–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936–1941)
Partit Català Proletari (–1936) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDolors Piera i Llobera Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de Vicenç Aznar Grau, d’ofici mecànic, natural de València, i de la rosinca Francesca Seseras i Coll.[2] Començà a treballar com a dependent de comerç. i es casà amb Dolors Piera amb qui va tenir dues filles. El 1933 organitzà al si del CADCI el corrent Minoria d'Oposició Mercantil (MOM). L'any 1934 fundà el Partit Català Proletari (PCP) amb Jaume Compte. Restà afiliat al CADCI i al Partit Català Proletari (PCP). Després del fets del sis d'octubre de 1934 substituí Jaume Compte i Canelles com a secretari general del partit i del sindicat, i dirigí la revista Catalunya Insurgent. El 1936 es convertí en president del CADCI. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat pel Front d'Esquerres.[3][4]

Participà activament, des del CADCI, en la victòria contra l'aixecament militar a Barcelona de 19 de juliol de 1936. Alhora, amb el PCP s'incorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1938 va esdevenir director general de Treball i Assistència Social.[2] Després de la victòria franquista en la guerra civil espanyola, marxà a Santiago de Xile. Vers el 1945 deixà el PSUC per participar en l'efímer Partit Socialista Català (PSC) fundat a Mèxic.[2] A l'exili fou animador del Centre Català de Santiago de Xile, fundador de l'associació Amics de Catalunya, i director de la revista Retorn. Tot i mantenir la seva catalanitat i la de la seva família, no fou aliè a les dificultats patides a Xile des del cop d'estat d'Augusto Pinochet el 1973. El 1977 fou nomenat President d'Honor del CADCI.

Referències modifica


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Jaume Cardús i Reig
President del CADCI
1936-1977
Succeït per:
Joaquim Núñez i Roig