Partit Català Proletari
El Partit Català Proletari (PCP) va sorgir a començaments de 1934 de l'antic Estat Català-Partit Proletari (EC-PP). El seu principal dirigent fou Jaume Compte i Canelles. Defensava la formació d'un estat independent i socialista al Principat, i per això s'articulava com a partit comunista. El seu òrgan fou L'Insurgent. El nombre màxim d'afiliats fou de 500, la majoria barcelonins, i bona part d'ells lligats al CADCI. En els fets del sis d'octubre es va posar al costat del president Lluís Companys, i Jaume Compte va morir en la defensa de la seu del CADCI contra les forces republicanes.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític català  |
| Ideologia | independentisme català comunisme |
| Història | |
| Reemplaça | Estat Català - Partit Proletari |
| Creació | gener 1934 |
| Data de dissolució o abolició | juliol 1936 |
| Reemplaçat per | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
| Activitat | |
| Membre de | Front d'Esquerres |
| Governança corporativa | |
| Secretari general | Jaume Compte i Canelles (1934–1934) Pere Aznar i Seseres (1934–1936) |
| Òrgan de premsa | L'Insurgent |
El 1935 la nova direcció (després de la mort de Compte el 1934) encapçalada per Pere Aznar i Seseres i Artur Cussó va iniciar contactes amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC), la Unió Socialista de Catalunya (USC), la Federació Catalana del PSOE i Esquerra Comunista (EC).
A les eleccions generals espanyoles de 1936 es presentà formant part del Front d'Esquerres, i va obtenir un escó per al seu cap Pere Aznar. El juliol del 1936, el PCP es va unir a la USC, Federació catalana del PSOE i al Partit Comunista de Catalunya formant el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Enllaços externs
modifica- Tret de [1] (amb llicència GFDL).