Obre el menú principal

El Partit Català Proletari (PCP) va sorgir a començaments de 1934 de l'antic Estat Català-Partit Proletari (EC-PP). El seu principal dirigent fou Jaume Compte i Canelles. Defensava la formació d'un estat independent i socialista al Principat, i per això s'articulava com a partit comunista. El seu òrgan fou L'Insurgent. El nombre màxim d'afiliats fou de 500, la majoria barcelonins, i bona part d'ells lligats al CADCI. En els fets del sis d'octubre es va posar al costat del president Lluís Companys, i Jaume Compte va morir en la defensa de la seu del CADCI contra les forces republicanes.

Infotaula d'organitzacióPartit Català Proletari
Dades bàsiques
Tipus Partit polític català
Ideologia política Separatisme
Socialisme
Comunisme
Forma jurídica
Reemplaça Estat Català-Partit Proletari
Creació Gener de 1934
Fusió amb Partit Socialista Unificat de Catalunya
Data de dissolució Juliol de 1936
Reemplaçat per Partit Socialista Unificat de Catalunya
Organització i govern
Seu 
Secretari general Jaume Compte (1934)
Pere Aznar (1934-1936)
Altres líders Artur Cussó
Òrgan de premsa L'Insurgent
Modifica les dades a Wikidata

El 1935 la nova direcció (després de la mort de Compte el 1934) encapçalada per Pere Aznar i Seseres i Artur Cussó va iniciar contactes amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC), la Unió Socialista de Catalunya (USC), la Federació Catalana del PSOE i Esquerra Comunista (EC).

A les eleccions generals espanyoles de 1936 es presentà formant part del Front d'Esquerres, i va obtenir un escó per al seu cap Pere Aznar. El juliol del 1936, el PCP es va unir a la USC, Federació catalana del PSOE i al Partit Comunista de Catalunya formant el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Enllaços externsModifica

  • Tret de [1] (amb llicència GFDL).