Obre el menú principal

Partit Català Proletari

partit polític català

El Partit Català Proletari (PCP) va sorgir a començaments de 1934 de l'antic Estat Català-Partit Proletari (EC-PP). El seu principal dirigent fou Jaume Compte i Canelles. Defensava la formació d'un estat independent i socialista al Principat, i per això s'articulava com a partit comunista. El seu òrgan fou L'Insurgent. El nombre màxim d'afiliats fou de 500, la majoria barcelonins, i bona part d'ells lligats al CADCI. En els fets del sis d'octubre es va posar al costat del president Lluís Companys, i Jaume Compte va morir en la defensa de la seu del CADCI contra les forces republicanes.

Infotaula d'organitzacióPartit Català Proletari
Dades
Tipus partit polític català
Ideologia política independentisme català i comunisme
Història
Reemplaça Estat Català - Partit Proletari
Creació gener 1934
Dissolució juliol 1936
Reemplaçat per Partit Socialista Unificat de Catalunya
Organització i govern
Seu 
Secretari general Jaume Compte i Canelles (1934–1934)
Pere Aznar i Seseres (1934–1936)
Òrgan de premsa L'Insurgent
Modifica les dades a Wikidata

El 1935 la nova direcció (després de la mort de Compte el 1934) encapçalada per Pere Aznar i Seseres i Artur Cussó va iniciar contactes amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC), la Unió Socialista de Catalunya (USC), la Federació Catalana del PSOE i Esquerra Comunista (EC).

A les eleccions generals espanyoles de 1936 es presentà formant part del Front d'Esquerres, i va obtenir un escó per al seu cap Pere Aznar. El juliol del 1936, el PCP es va unir a la USC, Federació catalana del PSOE i al Partit Comunista de Catalunya formant el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Enllaços externsModifica

  • Tret de [1] (amb llicència GFDL).