Domènec Soberano Mestres
Domènec Soberano Mestres (Reus, el Baix Camp, 1825 - 1909) fou un pintor català i comerciant de vins escumosos.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1825  Reus (Baix Camp) | ||
| Mort | 12 novembre 1909 (83 anys) Reus (Baix Camp) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
Mercès a un descobriment de son pare sobre la fabricació de vi escumós, va poder viatjar a França i altres països. A partir del 1866 va passar de ser magatzemer de vins a fer les primeres produccions de "Xampany de Reus" a la comarca associat amb Francesc Gil i Borràs, sota la denominació de Soberano & Cia., una firma amb la que va presentar els seus xampanys a l'Exposició Universal de París de 1867.[2]
En aquests viatges va aprofitar per aprendre el que li interessava, que eren tècniques de pintura, i va descobrir l'aquarel·la que a Catalunya era molt poc coneguda. Com a pintor afeccionat, va ser deixeble d'Antoni Verdaguer, fill del pintor Antoni Verdaguer Llunell, encara que la seva formació va ser principalment autodidacta.[3]
Va obrir una escola de dibuix a Reus que encara funcionava el 1888. Fou amic de Marià Fortuny Baró i d'Antoni Marsal, avi i oncle respectivament de Marià Fortuny i Marsal. Soberano fou el seu primer mestre de pintura i, quan va veure el talent del jove pintor, el va recomanar a Domènec Talarn, a Barcelona. Fortuny li va estar sempre molt agraït, varen mantenir correspondència i li va regalar diverses obres.[3]
Va ser mestre també dels pintors locals Baldomer Galofré i Ximenis, Josep Tapiró i Baró, Joan Roig Solé, Ramon Costa, Antoni Fuster i Josep Llovera i Bufill. El seu fill, Càstul Soberano Roca, que també va assistir a l'escola de Domènec Soberano, va ser un pintor reconegut a nivell local, però morí jove.
Entre les seves poques obres conegudes, hi ha Portes del sagrari de l'església de Sant Francesc, Vista del Camp de Tarragona i Pescadors. Els seus retrats eren molt dibuixats i tradicionals, com ara Retrat del matrimoni Llobells i Retrat de Francesc Borràs. Generalment, no signava la seva obra. Treballà en la decoració de les cases Bofarull, Font Sangrà, Blanchart i Sardà.[3]
Va conrear els retrats i les natures mortes amb components del clarobscur romàntic, com ara Raïm blanc i Raïm negre, tots dos de 1897. També es dedicà a l'aquarel·la, amb paisatges. A les primeres peces de Fortuny i de Tapiró es pot identificar la influència d'un cert mimetisme de Soberano.[4]
Al final de la seva vida va col·leccionar quadres i dibuixos de Fortuny. Va morir a Reus el 1909.[5]
Referències
modifica
- ↑ Giralt i Raventós, 2002, p. 360.
- ↑ Giralt i Raventós, 2002, p. 353.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gonzalez i López, 1981, p. 50-51.
- ↑ Quílez i Corella, 2003, p. 19.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 616.
Bibliografia
modifica- Giralt i Raventós, Emili. Manuel Ardit Lucas. Empresaris, nobles i vinyaters : 50 anys de recerca històrica : escrits seleccionats. Valencia: Universitat de València, 2002, p.360. ISBN 9788437054926 [Consulta: 6 abril 2014].
- Gonzalez i López, C. «Domènec Soberano i Mestres». A: Homenatge a 20 artistes reusencs nats al segle XIX. Reus: Banco de Bilbao, 1981, pp. 50-51. ISBN 8430061177.
- Quílez i Corella, Francesc M. «Marià Fortuny. Els anys de formació». A: Fortuny (1838-1874). 1a ed.. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2003, pp. 18-19. ISBN 9788480431118 [Consulta: 6 abril 2014].