Domenico Michiel

Dux de Venècia
(S'ha redirigit des de: Domenico Michele)

Domenico Michiel va ser el 35è dux de Venècia. Va regnar del 1117 al 1130.

Infotaula de personaDomenico Michiel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1129 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de San Giorgio Modifica el valor a Wikidata
35è Dux de Venècia
1117 (Gregorià) – 1129 (Gregorià)
← Ordelafo Faliero (en) TradueixPietro Polani (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Venècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMichiel family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

L'agost de 1122 Domenico Michiel va dirigir una flota veneciana de 100 vaixells i uns 15.000 homes per a la campanya a Terra Santa. La flota navegava sota la bandera de Sant Pere, que el Papa havia enviat a Michiel. Durant l'hivern, la flota va assetjar l'illa romana d'Orient de Corfú. El setge es va cancel·lar a la primavera quan va arribar la notícia que el rei Balduí II de Jerusalem havia estat capturat pels artúquides i que el Regne de Jerusalem havia estat posteriorment envaït pels fatimites d'Egipte. La flota veneciana es va dirigir a la defensa de Jerusalem i va derrotar la flota egípcia davant de la costa de Síria. Els venecians van desembarcar llavors a Acre; d'allà Michiel va anar a Jerusalem, on es va signar el Pactum Warmundi que atorgava a Venècia concessions comercials privilegiades, llibertats fiscals i fins i tot la propietat parcial d'algunes ciutats del Regne de Jerusalem.

En el viatge de tornada a Venècia, la flota va saquejar Rodes, va atacar les illes Samos i Lesbos i va destruir la ciutat de Modon al Peloponès. Domenico Michiel va tornar triomfant a Venècia el juny de 1125. Havia ajudat els cristians de Terra Santa i debilitat els grecs hostils. La inscripció a la tomba de Michiel no el descriu com un croat religiós, sinó com un terror Graecorum... et laus Venetorum ("Un horror per als grecs... i elogis dels venecians"). La seva dogaressa era l'Alícia.