Dominiques Filles del Santíssim Rosari

La Congregació de Germanes Dominiques Filles del Santíssim Rosari és un institut religiós catòlic femení, de vida apostòlica i de dret pontifici, fundat pel laic italià Bartolo Longo el 1897 a Pompeia. A les religioses d'aquesta congregació se les coneix com a Dominiques de Pompeia i adopten les sigles O.P.

Infotaula d'ordeDominiques Filles del Santíssim Rosari
Escut de l'Orde de Predicadors
TipusCongregació de vida consagrada de vida apostòlica de dret pontifici
Nom oficialCongregació de Dominiques Filles del Santíssim Rosari
SiglesO.P.
Altres nomsDominiques de Pompeia
ObjectiuEnsenyament i instrucció cristiana als joves
Fundació25 d'agost de 1897, Pompeia, Itàlia per Bartolo Longo
Aprovat perPius XII, en 2 de juliol de 1951
PatronsSant Domènec de Guzman
Primera fundacióPompeia, 1897
Fundacions destacadesItàlia, Camerun, Indonèsia, Filipines, Índia
Lloc webdomenicanedipompei.it Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

 
Bartolo Longo (1841-1926), fundador de la congregació, és venerat com beat a l'Església Catòlica.

Els orígens de la congregació es remunten al 1896, quan el cardenal Raffaele Monaco La Valletta, per demanda de Bartolo Longo, envià tres religioses dominiques de Marino a Pompeia per dirigir l'obra femenina que es duia a terme al Santuari de Nostra Senyora del Rosari. Les religioses s'independitzaren de la casa mare de Marino i fou erigida en institut religiós de dret diocesà pel cardenal Camillo Mazzella, el 25 d'agost de 1897. La congregació fou elevada a institut de dret pontifici pel papa Pius XII mitjançant decretum laudis el 2 de juliol de 1951.[1]

Les germanes dominiques es dediquen a l'ensenyament i a la instrucció cristiana dels joves, formen part de la família dominica i empren l'hàbit blanc i vel negre. El 2017 l'institut tenia 278 religioses i 28 comunitats,[2] presents al Camerun, Índia, Indonèsia, Itàlia i Filipines.[3]

Referències modifica

  1. Lenzetti, 1976, coll. 880-882.
  2. AP, 2017, p. 1511.
  3. «Dove siamo» (en italià). Domenicane di Pompei. [Consulta: 12 desembre 2018].

Bibliografia modifica

  • AP. Annuario Pontificio 2017. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2017. 
  • Lenzetti, B.. Dizionario degli Istituti di Perfezzione (en italiano). III. Roma: Edizione Paoline, 1976.