Obre el menú principal

La Domus Avinyó és una casa romana al subsòl de la finca del Carrer d'Avinyó número 15 de Barcelona.[1] L'espai, un dels centres del Museu d'Història de Barcelona MUHBA, està ubicat a l'antic suburbium, el suburbi de la ciutat, traspassada la muralla romana, de la que se'n conserven restes. Al llarg de les vies que conduïen a la ciutat hi havia necròpolis. Convivien zones d'hàbitat i de producció, destinades a la metal·lúrgia, la terrisseria, la salaó, etc., amb vil·les suburbanes, dedicades bàsicament a la vinya, i producció de vi. La muralla comptava amb un fossat i zones d'abocadors —una d'elles molt a prop d'aquí— on es llençava entre altres coses, els atuells de ceràmica que ja no es feien servir.[2]

Infotaula d'organitzacióDomus Avinyó
Rapte de Ganimedes, fresc de la domus del carrer Avinyó, Barcelona.jpg
Rapte de Ganimedes, fresc de la domus del carrer Avinyó
Dades
Tipus edifici
Història
Creació Abril de 2015
Activitat
Àmbit Museu d'Història
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Joan Roca i Albert
Part de MUHBA

Lloc web museuhistoria.bcn.cat
Modifica les dades a Wikidata

L’intervallum era un carrer que recorria el traçat de la muralla pel seu interior. Servia per afavorir un accés ràpid a qualsevol punt. A Bàrcino va ser urbanitzat molt aviat, perdent la seva funció. Tenia una amplada d'uns 7,5 m en aquesta zona on, en un primer moment, va haver-hi un porxo. La domus va engrandir-se, agafant una part del carrer, on s'hi va construir un forn de grans dimensions, que estaria dedicat a la cocció de pa i relacionat amb alguna taverna o botiga per vendre'l.[1]

DescobertaModifica

L'any 2004,[3] arran de les obres de rehabilitació de l'edifici de propietat municipal, al carrer d'Avinyó, 15, es va dur a terme una intervenció arqueològica feta per l'empresa ATICS, sota la direcció tècnica d'Adriana Vilardell, i gestionada pel Servei d'Arqueologia. Aquesta excavació va documentar les restes d'una domus romana, l'origen de la qual es pot ubicar al segle I, i que es va reformar fins al segle IV. El fet més rellevant de la intervenció va ser la troballa d'un gran conjunt de pintura mural, únic fins al moment a la ciutat de Barcelona, de gran qualitat tècnica i decorativa. En el marc del Pla Bàrcino es van dur a terme la restauració de les pintures sota la direcció de Lídia Font, responsable de conservació preventiva i restauració del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).[1]

Projecte de restauracióModifica

El projecte domus Avinyó ha estat dut a terme en el marc del Pla Bàrcino. El projecte arquitectònic l'ha realitzat Vora Arquitectura, i el projecte museogràfic l'empresa Stoa. S'ha reformat una part de la planta baixa de l'edifici i s'ha aprofitat per marcar la ubicació singular de les restes. Tres petits àmbits, decorats amb tres baixos relleus duts a terme pels artistes Enric Passolas, Manolo Fontiveros i Lara Montenegro permeten explicar tres zones de la ciutat: el suburbi, la muralla i l’intervallum. L'objectiu del projecte era donar a conèixer una part de la zona de representació d'una domus d'una família benestant de la Bàrcino romana, però sobretot mostrar part del conjunt pictòric recuperat.[1]

MuseïtzacióModifica

 
Cupido, fresc de la domus del carrer Avinyó

El projecte permet veure una part de la decoració pictòrica d'un sostre, on hi ha la representació del rapte de Ganimedes. És la pintura més gran restaurada, i de la que se n'ha conservat més quantitat. També s'han restaurat diferents elements: com la imatge de la musa Terpsícore, i altres detalls. Un dels elements museogràfics emprats és un audiovisual, on s'ha intentat plasmar la idea principal del Pla Bàrcino, la relació constant entre Bàrcino i Barcelona, i com Bàrcino va apareixent a la ciutat, a vegades molt clarament, altres de forma més amagada. El recorregut compta amb dos interactius, realitzats per l'empresa Wasabi. Un està dedicat a la “casa romana”, on s'expliquen els diferents tipus de casa que hi havia: domus, insula i vil·la i se'n poden veure exemples. També aporta informació sobre com eren les domus, i totes les cambres que hi formaven part, tant a la part pública com la privada. L'altre interactiu explica la pintura romana: diferents tècniques, els pigments, els artistes, entre altres.[1] Va obrir les seves portes a l'abril de 2015.[4]

 
Musa Terpsícore, fresc de la domus del carrer Avinyó

Les restes que es coneixen dels habitatges romans de Barcelona són el testimoni de cases riques amb un elevat grau de representació, cases que dins les seves parets privades desenvolupaven funcions públiques. Estaven decorades amb mosaics i pintures murals de molta qualitat, la majoria de les quals tenien, fins i tot, un bany privat amb tot el recorregut. Pel que fa a la domus Avinyó, les restes conservades corresponen a tres habitacions, dues formen part d'un triclini, sala de banquets, espai per a rebre i menjar, i l'altra és un cubiculum, cambra del senyor.[1]

  • El triclini o sala de banquets estava format per una avantcambra i l'espai principal. Posteriorment, al segle III dC, es divideix en dos per un envà. Cada habitació presenta un paviment diferenciat, d'opus sectile i mosaic respectivament i s'obririen cap al peristil, un gran pati interior que els hi proporcionava llum i aire. Aquesta part de la casa estava destinada als àpats i banquets, que es realitzaven ajaguts sobre tres llits (lectus) disposats en forma d'U amb una tauleta central, rodona (mensa) o quadrada (cibilla). Així ho marca el dibuix compositiu del seu mosaic.[1]
  • El cubiculum – la tercera habitació- és on es va recuperar el conjunt més important de pintures de la casa. La cambra responia tant a un ús públic com privat, complementant la recepció de convidats del triclini i, propiciant un espai més íntim per les reunions socials. Curiosament, el luxe pictòric no es manifesta al paviment, format per un opus signinum i situat a uns 40 cm per sota del nivell de les altres habitacions. Segurament per la forma del terreny, ja que la domus es troba en un dels vessants del turó. Es coneixen com a cubiculae de dia (cambres del llit diürnes) i en aquests àmbits es podien realitzar recitals literaris privats, negocis o relacions sexuals, entre altres activitats. A part d'un llit (lectus), en aquestes habitacions s'hi podien trobar bancs i seients de diverses mides, una taula per a l'estudi i també arques per guardar objectes.[1]
  • L’espai productiu: Cap al segle III dC, coincidint amb la darrera reforma de la domus, es documenta la presència d'una àrea de producció al voltant d'un forn d'importants dimensions, que es relaciona amb la producció de pa, a la zona de l'intervallum. També s'ha documentat la part inferior d'un molí de procedència itàlica, reaprofitat en el darrer moment com a pica, cosa que confirma la producció de pa des d'un inici de funcionament de la domus. Pel que fa a la propietat del forn, no es descarta que sigui del dominus de la casa. L'ocupació de l'espai públic per interessos particulars és un fet que es repeteix a diversos carrers de Bàrcino, especialment cap al segle III d C, moment de reformes urbanes importants.[1]
  • Les pintures: El patrimoni més rellevant que s'ha recuperat d'aquest espai és un gran conjunt de pintura mural, pintades al fresc amb retocs en sec, del IV estil pompeià i estil provincial, que no havia estat mai documentat a Barcelona i que daten del segle I – II d C. Aquest conjunt pictòric ha estat estudiat per la Dra. Alícia Fernández de la Universidad de Múrcia i per Lorenzo Suárez. Les pintures exhumades de la domus Avinyó són d'una gran qualitat tècnica, compositiva i cromàtica. Van ser realitzades per un taller d'artesans que coneixia molt bé la pintura que s'estava desenvolupant a la península Itàlica i en aquells moments, models que es van expandir arreu de les províncies de l'Imperi. L'elevada factura i la complexitat artística de les pintures implica la presència d'un pintor molt especialitzat i d'un propietari de refinada cultura de la societat de Bàrcino. El conjunt millor conservat del jaciment es van recuperar a l'habitació 3, el cubiculum. Els arqueòlegs van poder extreure part dels murals de les parets i del sostre. Una de les pintures més destacades és el sostre, que presenta una luxosa decoració on s'hi troben diferents faixes amb motius florals i geomètrics, i s'ha conservat part d'un dels motius centrals. A l'interior del rombe, es representa el Rapte de Ganimedes envoltat de sanefes i motius florals, tot combinat am b motllures. Ganimedes, d'origen troià, guardava els ramats del seu pare, quan Zeus el veu i es queda cor-robat de la seva bellesa, moment en què la divinitat o la seva metamorfosi en àguila el rapta i el porta a l'Olimp per a convertir-lo en el seu coper. És un símbol de la bellesa, l'eternitat, l'amor homosexual i la llibertat. Així mateix hi ha un gran nombre de decoració geomètrica i vegetal. Les sanefes o motius geomètrics solien separar panells amb decoracions diferents. També s'ha documentat un amoret, es tracta d'un noi despullat i alat que duu un arc. Podria representar el fill de la divinitat de l'amor, Venus. L'altra representació figurada és una imatge de la musa Terpsícore. És la musa de la dansa i el cant coral i sempre es representava amb una lira marcant el compàs, com la d'aquesta pintura. La figura devia estar situada en el centre d'un panell groc de la zona mitjana d'un dels murs del triclini o sala de banquets, probablement el mur sud. Un altre tema representant a les pintures de la domus són les arquitectures fictícies. La pintura d'elements arquitectònics com poden ser columnes, canelobres, portes o finestres donava noves perspectives de l'espai en un cert efecte de trompe-l'oeil.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Domus Avinyó. Dossier». MUHBA, Abril 2015. [Consulta: 25 agost 2015].
  2. Palmer, Jordi «La domus romana del carrer Avinyó, «un petit tresor de Barcelona»». Nació Digital, 03-04-2015.
  3. «La domus del carrer Avinyó de Barcelona obre al públic». Sàpiens, Abril 2015. [Consulta: 25 agost 2015].
  4. Bassas, Josep «La Domus Avinyó, la nova joia del patrimoni de la Barcino romana». Barcelona Televisió, 01-04-2015.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domus Avinyó