Obre el menú principal

El Douglas DC-8 és un avió quadrireactor de fuselatge estret fabricat per l'empresa estatunidenca Douglas Aircraft Company entre el 1958 i el 1972.[1] Encara que sortí al mercat després del Boeing 707, amb el qual competia, el DC-8 mantingué la posició robusta de Douglas en el mercat d'avions de passatgers.

Infotaula d'aeronauDouglas DC-8
Dc-8 landing thule.jpg
Tipus avió de passatgers quadrimotor de fuselatge estret
Fabricant Douglas Aircraft Company i McDonnell Douglas
Estat Estats Units d'Amèrica
Primer vol 30 maig 1958
Sostre de vol 9.150 metres
Ús aviació comercial
Propulsor Pratt & Whitney JT3D-3B Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Disseny i desenvolupamentModifica

Douglas Aircraft Company va començar a buscar als principis dels anys 50 un successor per el Douglas DC-7 per tal de mantindre una bona posició dins el mercat d'avions de passatgers, competint sobretot amb Lockheed i Boeing. Douglas va arribar a la conclusió que, el futur del mercat d'avions comercials, estava en avions de reacció per a llargues distàncies i, el 7 de juny de 1955, va decidir construir i certificar el DC-8, publicant els detalls l'agost d'aquell mateix any.[2]

El disseny original era un monoplà d'ala baixa amb una fletxa de 30º, menor que la del Boeing 707, i quatre reactors Pratt & Whitney JT3C en suports sota les ales. Pan American va ser la primera companyia en fer comanda de 20 unitats, seguida per United Airlines i National Airlines entre d'altres.[2]

Després de diferents versions, les vendes de DC-8 continuaven per sota de les del Boeing 707 perquè els fuselatges de les sèries 10 a la 50 variaven molt poc i això els feia poc flexibles per a complir les variades exigències de les companyies aèries. Tots aquests problemes van fer que Douglas es decidís per fer la sèrie 60 que presentaria diferents combinacions de longitud del fuselatge, càrrega útil i abast.[2]

La aparició de la sèrie 60 va provocar un ressorgiment de comandes per el DC-8 fins que la producció arribà a la seva fi el maig de 1972,[2] quan l'avió començà a ser substituït per models de fuselatge ample més grans,[3] incloent-hi el Boeing 747, el McDonnell Douglas DC-10 i el Lockheed L-1011 TriStar.

A finals de 2014 encara quedaven algunes unitats de DC-8 sèries 60 i 70 en servei com a avions de càrrega.[3]

VersionsModifica

  • DC-8 sèrie 10: Model inicial per a línies interiors amb motors Pratt & Whitney JT3C.[2]
  • DC-8 sèrie 20: Canvi de motorització del model anterior a un Pratt & Whitney JT4A.[2]
  • DC-8 sèrie 30: Model intercontinental amb motors Pratt & Whitney JT4A i més capacitat de combustible.[2]
  • DC-8 sèrie 40: Canvi de motorització del model anterior a un Rolls-Royce Conway.[2]
  • DC-8 sèrie 50: Variant de la sèrie 30 amb turboventiladors Pratt & Whitney JT3D.[2]
  • DC-8 sèrie 50 Jet Trader: Variant mixta de càrrega i passatge amb una porta lateral de càrrega i sòl reforçat.[2]
  • DC-8 sèrie 60: Variants amb diferents longituds, pesos i capacitat de combustible. El DC-8-62 va ser l'avió comercial amb més abast del seu temps.[3]
  • DC-8 sèrie 70: Actualitzacions fetes l'any 1979 a la sèrie 60 per Cammacorp, associada a Douglas, canviant els motors per uns de més potents i silenciosos, el CFM International CFM56.[2]

Especificacions DC-8-71Modifica

Dades de El gran mundo de la aviación civil[3]

Característiques generals

  • Tripulació: 4
  • Capacitat: Fins a 259 passatgers en classe única
  • Longitud: 57,22 m
  • Envergadura: 43,36 m
  • Alçada: 12,93 m
  • Pes màxim d'enlairament: 147.415 kg
  • Motor:CFM International CFM56-2-1C , 108 kN cada un

Rendiment

  • Velocitat màxima: 965 km/h
  • Abast: 7.485 km

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Douglas DC-8  
  1. Cearley, George Walker. The Douglas DC-8: A Pictorial History. Dallas: G.W. Cearley, Jr., 1992.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Swamborough, Gordon; Green, William. Guía ilustrada de los aviones de línea y compañías aéreas. (en espanyol). Madrid: San Martin, 1982, p. 150-153. ISBN 8471402157. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Eden, Paul E. El gran mundo de la aviación civil (en espanyol). Arganda del Rey: Edimat Libros, S.A., 2015, p. 86-89. ISBN 9788497942584.