EDTA

compost químic

L'àcid etilendiamintetraacètic, o EDTA (de l'anglès ethylenediaminetetraacetic acid) és un àcid poliaminocarboxílic, molt utilitzat per a valoracions complexometriques perquè permet mesurar una gran majoria d'elements de la taula periòdica.[1] És un sòlid incolor i soluble en aigua. La seva base conjugada s'anomena etilendiamintetraacetat.

Infotaula de compost químicEDTA
Substància químicacompost químic, medicament, tetracarboxylic acid (en) Tradueix, àcid orgànic, tertiary amine (en) Tradueix, aminopolycarboxylic acid (en) Tradueix i classe d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular292,244 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolquelant, calcium chelating agents (en) Tradueix, anticoagulant i additiu alimentari Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₀H₁₆N₂O₈ Modifica el valor a Wikidata
EDTA.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(CN(CC(=O)O)CC(=O)O)N(CC(=O)O)CC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat0,86 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió241 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt de descomposició241 °C Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

Es fa servir molt per dissoldre el carrall. La seva gran utilitat i versatilitat rau a presentar un lligant hexadentat que és un agent quelant, tenint la capacitat de segrestar alguns ions metàl·lics com ara Ca2+ i Fe3+.[2] Després d'enllaçar-se a l'EDTA, els ions romanen en dissolució, però, la seva reactivitat disminueix considerablement.

L'EDTA s'ha utilitzat com a descontaminant per eliminar el plom dels sòls amb plantes que el poden segrestar. Com que el plom sol estar en el sòl formant part de sals insolubles o, en el cas de sòls argilosos, enllaçat fortament amb l'argila, si s'hi afegeix EDTA, el plom se solubilitza i pot ser absorbit per les arrels de les plantes.[3] També s'utilitza per mesurar la duresa de l'aigua.[4]

ReferènciesModifica

  1. Harris, 2006, p. 261.
  2. Harris, 2006, p. 264.
  3. Harris, 2006, p. 275.
  4. Harris, 2006, p. 277.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: EDTA

Harris, Daniel C. Anàlisi química quantitativa. Traducció de la 6a edició nord-americana. Barcelona: Ed. Reverté, 2006