Edat del ferro al subcontinent indi

L'edat del ferro al subcontinent indi va succeir a la cultura del cementiri H, que va ser l'última fase de la Civilització de la vall de l'Indus. Les cultures arqueològiques principals de l'Edat del Ferro a l'Índia són la de la cultura de la ceràmica grisa pintada (1100 a 350 aC) i la de la cultura de la ceràmica polida negra del nord (700 a 200 aC).

Els jaciments més antics de l'Edat del ferro al sud de l'Índia es troben a Hallur, Karnataka i Adichanallur (a la regió de Tamil Nadu), del voltant de l'any 1000 aC. Els estudis tècnics sobre materials (que han estat datats pels volts de l'any 1000 aC) a Komaranhalli (a l'Estat de Karnataka) han demostrat que els ferrers d'aquest lloc podien treballar amb artefactes grans, el que implicaria que venien experimentant des de feia moltes dècades (Agrawal et al., 1985: pàg. 228-229).

L'arqueòleg indi M. D. N. Sahi va demostrar la presència de ferro en dipòsits de l'Edat del Coure a Ahar, i va suggerir que «la data d'inici de la foneria del ferro en l'Índia podria datar-se en una època tan primerenca com el com el segle XVI aC» i «a l'Índia, la foneria de ferro era definitivament coneguda a gran escala ja en les primeres dècades del segle xiii aC»

Regnes històrics de l'Edat del Ferro	1200-272 aC
Mahajanapades	700-300
Imperi Magada	684-424
Dinastia Nanda	424-321
Imperi Maurya (pre Aixoka)	321-272

La major part del període vèdic (excepte la primera fase, en què va ser compost el text sànscrit Rig Veda) queda dins d'aquesta Edat del Ferro (entre els segles XII i VI, a. aC). El desenvolupament del budisme primerenc va tenir lloc en el període Magadha (entre els segles V i IV aC).

El final de l'Edat del Ferro al nord de l'Índia pot prendre des de l'inici de la dinastia Maurya i l'aparició de l'escriptura a l'Índia (amb els edictes d'Aixoka, qui va regnar entre el 272 i el 232 aC), que marca també el començament de la historicitat. El Sud de l'Índia entra simultàniament en la historicitat amb el període Sangam, que va començar al segle iii aC. Des del segle ii aC, el paisatge cultural del Nord de l'Índia es va transformar amb la intrusió dels indoescites i els indogrecs. Els regnes que van succeir a aquest període, fins a les invasions musulmanes en l'època medieval, s'agrupen convencionalment com a regnes mitjans de l'Índia.

Vegeu també

• Història del budisme a l'Índia
• Història del budisme
• Índia èpica
• Mahajanapades
• Imperi Maurya
• Edat del ferro a la Xina

Bibliografia

• Chakrabarti, D. K.: «Beginning of iron in India: problem Reconsidered», a A. K. Ghosh (editor): Perspectives in palaeoanthropology (pàg. 345-356). Calcuta: Signatura K. L. Mukhopadhyay, 1974.
• Chakrabarti, D. K.: «The beginning of iron in India». A la revista Antiquity 4, pàg. 114-124, 1976.
• Chakrabarti, D. K.: The early use of iron in India. Nova Delhi: Oxford University Press, 1992.
• Chakrabarti, D. K.: Índia, an archaeological history. Nova Delhi: Oxford University Press, 1999.
• Kenoyer, J. M.: Ancient cities of the Indus valley civilization. Karachi: Oxford University Press i American Institute of Pakistan Studies, 1998.
• Kenoyer, J. M.: «The Indus valley tradition of Pakistan and western Índia». A la revista Journal of World Prehistory 5 (4): pàg. 331-385, 1991.
• Kenoyer, J. M.: «Interaction systems, specialized crafts and culture change: the Indus valley tradition and the indo-gangetic tradition in South Asia». A George Erdosy (editor): The indo-Aryans of ancient South Asia: language, material culture and Ethnicity (pàg. 213-257). Berlín: W. DeGruyter, 1995.
• Shaffer, J. G.: The Indus Valley, Baluchistan and Helmand Traditions: Neolithic Through Bronze Age. A R. Ehrich: Chronologies in old Worlsfgagd archaeology (pàg. 441-464). Chicago: University of Chicago Press (tercera edició), 1992.